Quants diners recuperarà l’Ajuntament de València dels 42 milions d’euros que ha d’abonar a la Generalitat Valenciana per l’asfaltatge i les canalitzacions que va fer en el seu moment per a la construcció del circuit urbà de Fórmula 1? Aquesta és la pregunta a què ni l’alcaldessa de València, María José Catalá, ni ningú del seu equip de Govern va donar una resposta clara dilluns durant la presentació del programa d’actuació integrada (PAI) del Grau.
Un projecte que inclou 3.200 habitatges i torres de 42 altures sobre l’antic circuit urbà de Fórmula 1, actualment ple de barraques i símbol de la falta de polítiques d’habitatge públiques. El PAI tindrà més de 700 habitatges de protecció pública –una quarta part del total: unes 500 a càrrec dels promotors i 250 habitatges més construïts directament per l’Ajuntament–. Els habitatges a penes ocupen un 14% de l’espai de tot el PAI.
Tal com es va marcar en el conveni subscrit l’any 2007 entre l’Ajuntament i la Generalitat per a l’execució del circuit urbà, l’Administració autonòmica avançava la construcció i el pagament del traçat en la part que dona al sector del Grau, uns diners que posteriorment li tornaria la corporació municipal a través de les càrregues urbanístiques que haurien d’abonar els propietaris dels terrenys una vegada es desplegara el PAI. És a dir, els promotors (Atitlan i Hayfin) abonarien a l’Ajuntament el cost final d’unes obres urbanístiques que els corresponia fer, però que ja havia executat el Consell (asfaltatge, sanejament, enllumenat). Unes obres per les quals l’Administració de Camps va pagar 42 milions d’euros.
No obstant això, amb el pas del temps i la deterioració de la zona, els promotors es van negar a assumir aquest cost i durant el mandat passat la regidora d’Urbanisme llavors, la socialista Sandra Gómez, va arribar a un acord pel qual abonarien finalment 32 milions d’euros, de manera que aquests serien els diners que es tornarien a la Generalitat. Aquesta és la quantitat que els tècnics d’Urbanisme consideren repercutibles, ja que corresponen a obres que es van fer per al circuit i que, al seu torn, són aprofitables per a la urbanització del sector.
Sobre els 10 milions restants, la idea era compensar-los en part amb els costos que assumiria l’Ajuntament per a desenvolupar el nou projecte i per a revertir o adequar part del circuit.
Sobre tot aquest assumpte, a preguntes d’elDiario.es fonts municipals es van limitar a comentar que els promotors abonaran en total 150 milions d’euros pel cost del 100% de la urbanització, sense entrar en la part específica del circuit de Fórmula 1 i en el que abonaran finalment a la Generalitat. Tampoc la conselleria de Territori hi va oferir informació.
La ruïna del circuit de Fórmula 1 que Camps va prometre “a cost zero”
Amb tot, el circuit urbà de Fórmula 1 de València que l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va prometre “a cost zero” continua suposant un llast important per a les arques públiques 13 anys després de celebrar-se l’últim Gran Premi.
El Govern valencià va abonar el juny del 2023 els últims 7,5 milions d’euros corresponents a un crèdit de 60 milions d’euros que es va sol·licitar en el seu moment per a finançar part dels costos de la construcció del traçat.
El crèdit va començar a pagar-se el 2016 i té una vigència de huit anys a raó de 7,5 milions anuals, per la qual cosa ja s’han tornat 52,5 milions i queda per abonar un últim termini de 7,5 milions el juny de l’any que ve.
La Generalitat Valenciana va gastar 38,6 milions d’euros addicionals (42 milions amb interessos), els recollits en el conveni esmentat, en el desenvolupament de les infraestructures necessàries d’accés i connexió viària de la ciutat amb el port de València (l’Albereda i l’avinguda de França), per la qual cosa el cost total del circuit va ascendir a 98,6 milions d’euros. Actualment, tota la part que dona al Grau i Natzaret està barrada, abandonada i fins i tot ha proliferat un assentament de barraques.