Es busca els descendents del valencià Fernando Navarro perquè hereten el rellotge que li van requisar els nazis en el camp de Buchenwald

75 anys després de l’alliberament dels camps de concentració nazis continuen apareixent espanyols que no figuren en les llistes oficials de víctimes impulsades pel Govern ni en el cercador de deportats del Portal de Archivos Españoles.

Almenys quatre interns van ser catalogats en el camp de Buchenwald, fins i tot encara que havien nascut a València, com a francesos en els característics triangles que la burocràcia nazi incloïa en les fitxes dels presoners. Ara es busca als seus possibles descendents perquè recuperen els objectes personals que es conserven en un arxiu alemany.

Al Konzentrationslager de Buchenwald van anar a parar presos polítics, especialment comunistes i socialistes, de més de 30 nacionalitats als quals es van sumar més tard homosexuals, gitanos, testimonis de Jehovà, jueus (van arribar en massa a aquest camp el 1938) i delinqüents comuns. El 1944 hi havia 85.000 presoners obligats a treballar com a esclaus en unes condicions duríssimes.

A Buchenwald van ser internats destacats líders comunistes, com l’alemany Ernst Thälmann –assassinat en el camp el 18 d’agost de 1944–, socialistes, com l’expresident francés Léon Blum, i escriptors com el premi Nobel de Literatura hongarés Imre Kertész, que va novel·lar la seua experiència en l’escruixidor Sense destí (Quaderns Crema, 2003) o l’espanyol Jorge Semprún, autor de Le grand voyage (El largo viaje, Tusquets, 2014).

Semprún –jove membre de la Resistència francesa i dècades més tard ministre de Cultura del Govern espanyol– va narrar en el seu llibre les terribles condicions de Buchenwald, on els presos no tenien ni tan sols un espill en què observar la destrucció gradual que patien: “Veia el meu cos, la seua primesa progressiva, una vegada per setmana, a la dutxa. Un cos irrisori, sense cara”.

Al costat d’aquests coneguts líders de l’esquerra i escriptors, a Buchenwald van ser presoneres milers i milers de persones anònimes de les quals només es coneix l’internament en el camp per les fitxes de la burocràcia nazi i per les pertinences que els van requisar. El 12 d’abril de 1945, dia de l’alliberament del camp de Buchenwald, les tropes aliades van descobrir 21.800 supervivents, dels quals 200 eren espanyols, segons les xifres citades per l’escriptor Eduardo Pons Prades en Morir por la libertad. Españoles en los campos de exterminio nazis (VOSA, 1995).

Antonio Muñoz, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, ha localitzat quatre valencians que van ser deportats a Buchenwald i que figuraven com a ciutadans de nacionalitat francesa. Per això, oficialment, no consten com a víctimes espanyoles dels camps nazis. Muñoz, que investiga els fons dels Arolsen Archives del Centre Internacional sobre la Persecució Nazi, segueix la pista de dos germans oriünds de Favara (València) i dos homes més nascuts a la capital del Túria.

Malgrat haver nascut a Espanya, els quatre figuren en les fitxes del camp de Buchenwald com a ciutadans francesos. Fernando Navarro Serrano, nascut a València el 17 de febrer de 1911, va ser deportat a Buchenwald, on li van assignar el número de presoner 30946.

Poc més se sap, de moment, d’aquest home, encara que els Arolsen Archives han localitzat un rellotge cronòmetre Dival, les agulles del qual es van parar a les tres menys quart, i que pertanyia a aquest valencià resident a Pau, a Occitània, al sud-oest de França, al camp de concentració. L'arxiu alemany custodia els objectes personals d'una trentena d'espanyols deportats als camps de concentració i cerca familiars per a lliurar-los-hi.  

L’historiador de la URV va contactar amb la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, molt activa en l’exhumació de les fosses franquistes, que ara intenta localitzar els possibles descendents de Fernando Navarro Serrano perquè puguen heretar aquesta peça antiga confiscada pels nazis.

L’investigador Antonio Muñoz també ha descobert tres fitxes més de valencians que figuraven com a francesos. Es tracta de Juan José Eduardo Roselló Castellá, nascut el 1907, i del seu germà Luis Segundo, nascut el 1913. Les fitxes, al cantó superior dret, inclouen el característic triangle amb la lletra F, que en l’argot de la burocràcia de l’univers al·ludeix a la nacionalitat francesa dels presos polítics.

Els germans Roselló, nascuts a Favara (la Ribera Baixa), van ingressar en el camp el 19 de gener de 1944 provinents de Grenoble, a Occitània, al sud-est de França. Les actes de naixement dels Roselló, localitzades per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València en el Registre Civil, confirmen que van nàixer a Favara.

La fitxa de Luis Roselló, presoner número 40410, és l’única que té una fotografia del presoner. El seu germà Juan, presoner 40665, probablement va estar en el camp annex de Dora-Mittelbau (figura manuscrit en la fitxa), un espai de galeries subterrànies construït pels interns en condicions extremes per a la fabricació de l’armament del III Reich.

A més d’aquests dos germans, l’investigador de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona també ha localitzat un altre presoner de Buchenwald anomenat Víctor Roselló (la fitxa no indica el segon cognom) i nascut el 24 de març de 1910 a València. Amb número de presoner 40373, la seua fitxa indica una adreça a Grenoble, la mateixa ciutat francesa de la qual procedien Juan i Luis Roselló.

La Diputació de València intenta ara localitzar, tant a Espanya com a França, els descendents d’aquests quatre valencians. De moment, han pogut confirmar que els germans Roselló efectivament van nàixer a Favara en dates coincidents amb les que indiquen les seues fitxes de presoners. També han seguit alguna pista que ha resultat ser un atzucac. El proper pas consisteix en contactar amb les autoritats diplomàtiques franceses per comprovar si viuen descendents dels Roselló a Grenoble.

Les perquisicions continuen en marxa 75 anys després de l’alliberament del camp de Buchenwald.