El Govern valencià que presideix Carlos Mazón ha trencat pràcticament tots els ponts amb l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) des que la DANA del 29 d’octubre de l’any passat va arrasar gran part de la província de València i va deixar 229 morts.
Des de llavors, tant el Consell com el PP valencià s’han dedicat a desacreditar l’organisme per a tractar de tapar la gestió deficient de l’executiu valencià. En concret, els missatges que han tractat de traslladar a l’opinió pública són que l’agència va fallar en les seues previsions i que no va donar l’avís amb prou antelació, tots dos arguments desmuntats per nombrosos informes i resolucions de la jutgessa de Catarroja que investiga l’esdevingut aquell dia.
Per a tractar d’imposar aquest relat fins i tot han arribat a filtrar-se àudios manipulats de la conversa que van mantindre un predictor de l’Aemet i un tècnic d’Emergències de la Generalitat el matí de la riuada amb l’objectiu de donar a entendre una pretesa despreocupació i falta de rigor en les previsions. No obstant això, elDiario.es i altres mitjans van publicar la conversa completa i es va poder observar com es van complir tots els pronòstics: que el pitjor arribaria a partir de les 15.00 a l’interior de la província, cosa a què el tècnic d’Emergències va respondre que els tocava estar pendents dels barrancs. Un assumpte el de la filtració de l’àudio que s’investiga en un jutjat de Llíria, ja que aquestes converses només es poden utilitzar amb autorització judicial.
En les últimes setmanes, Mazón ha intensificat els seus atacs a l’Aemet en diverses entrevistes qualificant de “faula” el sistema d’avisos basat en llindars pel qual es regeix tot Europa i insistint en la faula que van dir que només caurien 180 litres per metre quadrat i es va arribar a 700, tot i que 180 és el llindar mínim en 12 hores que estableix l’avís roig. A més, a causa dels últims episodis de pluges de final de setembre i amb la recent DANA Alice, tant Mazón com tot el seu Consell i el PP valencià han tractat de desacreditar les previsions de l’Aemet, assegurant sense dades que les pluges s’intensificaven just quan es baixaven els avisos. En el cas de la zona del Pilar de la Foradada, es va baixar l’avís de roig a taronja i la pluja que va caure es va ajustar als paràmetres d’aquest nivell.
És tal el clima de desconfiança que s’ha generat que, com han revelat fonts de l’Aemet a elDiario.es, que un any després de la DANA no s’ha impulsat una reunió monogràfica entre tots els agents implicats per a analitzar el que va passar aquell dia i aspectes que pogueren millorar-se en l’àmbit comunicatiu i de resposta amb vista al futur, tant internament entre els organismes que participen en la gestió de l’emergència com amb vista a la ciutadania.
“Hem d’asseure’ns totes les institucions i veure com podem millorar. Potser cal fer un esforç addicional a veure la manera de millorar tots els protocols de tot el sistema, totes les institucions que hi estem implicades. Hem de veure com millorar-ho i veure què és el que pot oferir un sector determinat, per exemple, meteorologia, què pot oferir i amb quina fiabilitat i què necessita el gestor d’emergències i com pot utilitzar-ho. I com traslladar la informació d’una manera potser més intel·ligible o com assegurar que la informació s’interpreta correctament per qui ha d’interpretar-la, que pot ser des del gestor d’emergències fins a la societat en general. Ací hi ha tota una sèrie de tasques que jo crec que hem de portar avant a la vista del que va passar i de l’evolució del sistema des de la DANA fins ara”, han comentat fonts de l’organisme a preguntes d’elDiario.es.
Sobre si esperen que es puga produir aquesta reunió el principal beneficiari de la qual seria la societat valenciana, han comentat que, “de contactes, n’hi ha molts, perquè estem tots en el centre de coordinació operativa integrat (Cecopi) i parlem, però asseure’ns i dir millorarem tots els protocols, encara no, però s’hauria de fer”.
Traslladades estes mateixes qüestions a la Conselleria d'Emergències que com a administració competent en la gestió hauria de liderar la convocatòria d'este cim, han obert la porta al fet que es puga celebrar: “Mantenim un contacte continu i fluid amb la Aemet”, per tant, “encantats de tindre reunions per a q es milloren els avisos, posat q ja hem comentat que els continus canvis o els avisos observats (no per predicció) dificulten la presa de decisions de protecció civil”. En esta línia, el conseller, Juan Carlos *Valderrama, es va mostrar molt crític després de la dana Alice amb l'organisme estatal en considerar que es van produir “imprecisions” i va demanar que “es revise, millore i s'ajusten” els protocols de per a estos esdeveniments, perquè “el constant ball dels avisos genera desconcert i confusió”. No obstant això, hui dia no s'ha convocat cap trobada per a abordar estes qüestions.
Emergències en els col·legis i reticències amb el nivell d’avís negre
D’altra banda, pel que fa a les recomanacions d’alguns experts sobre la creació d’un nivell d’avís negre per damunt del roig, recomanació que també recull el pla de reconstrucció de la Generalitat, des de l’Agència no han tancat la porta, però s’han mostrat escèptics: “El roig és una situació bastant excepcional. Sempre hi ha hagut molt pocs avisos rojos per pluja en una zona determinada, a la Comunitat Valenciana pràcticament un o cap a l’any. És un avís que vol dir que és una situació extraordinària, d’un risc extraordinari. Bé, òbviament, tot això es pot i s’ha de parlar entre els responsables de meteorologia, els responsables de defensa civil, els responsables d’hidrologia, tots els sectors que estan involucrats en un sistema d’alerta primerenc. Tot es pot discutir, debatre i veure fins a quin punt cal un avís superior, però llavors potser desvirtuaríem el que és l’avís roig, òbviament. D’altra banda, seríem una singularitat a Europa”.
Quant a la possibilitat d’introduir la resposta a les emergències en el sistema educatiu, des de l’Aemet sí que s’han mostrat favorables. Segons han explicat, “és molt important, sobretot tenint en compte l’entorn en què vivim i cap a on anem; és important per a la societat en general, però també per als estudiants, els xiquets en particular, que coneguen bé què és un sistema d’avisos, què es transmet, quins problemes pot haver-hi, com s’ha de reaccionar davant els avisos i les alertes, que són dos temes diferents”.