L'àudio de les mossegades del 'ionqui dels diners' que l'Audiència de València no veu “suficientment acreditat”

Marcos Benavent, autodenominat 'ionqui dels diners', no és precisament Víctor Aldama. Condemnat en dues de les peces separades del 'cas Taula' (en sengles sentències pendents de recurs davant el Tribunal Suprem), Benavent ha protagonitzat dues fases: una col·laboració inicial amb la Fiscalia Anticorrupció i amb la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que va donar pas, en plena instrucció de la macrocausa, a un canvi d'advocat i a una renúncia a totes les incriminacions que havia formulat prèviament. L'última sentència, dictada aquest dimarts per la secció cinquena de l'Audiència Provincial de València i corresponent a la peça separada E en el quart juí de Marcos Benavent en el marc del 'cas Taula', ha absolt el 'ionqui' dels diners' i la resta dels acusats, entre ells tres empresaris contractistes de l'Ajuntament de València durant l'etapa de Rita Barberá, malgrat les gravacions incriminatòries que va fer el principal acusat. La resolució descarta que hi haja proves suficients que es pagaren comissions il·lícites a canvi d'adjudicacions municipals.

En un dels àudios reproduïts durant la vista oral i al qual ha tingut accés elDiario.es, el ''ionqui dels diners' explicava a l'aleshores regidora María José Alcón, ja difunta: “Ací només hi ha un 2 %, 9.000 euros (...), per almenys comprar-te dos regals per Nadal i quatre festes”. La regidora del PP ironitzava en la mateixa conversa: “Aquests Reis Mags han sigut meravellosos”.

En una altra gravació se sentia Marcos Benavent comentant, sobre una coneguda empresa constructora, el ja expresident de la qual, Carlos Turró, també ha sigut absolt: “Cleop ha ajudat molt el partit”, en referència al PP valencià.

La sentència de la secció cinquena de l'Audiència de València, de la qual ha sigut ponent la magistrada Concepción Ceres, admet que les converses “són altament sospitoses” de “mangarrufes” o d'intents de “manipular” els contractes i les adjudicacions “a favor d'unes o altres empreses”, i “fins i tot de conspiració, com ja va dir el jutge d'instrucció, si bé en aquelles dates no estava sancionada penalment la conspiració per a delinquir en relació amb estos delictes”

Els diàlegs, malgrat la seua claredat (i amb el gir radical de Benavent en la seua estratègia de col·laboració amb l'UCO i amb Anticorrupció), no han pogut ser corroborats per altres mitjans de prova prou solvents per a desvirtuar la presumpció d'innocència dels acusats.

Sense la “convicció necessària” per a una condemna

El tribunal, després d'escoltar les declaracions dels cinc acusats, dels testimonis, dels investigadors de l'UCO i dels pèrits tècnics, i després d'analitzar l'abundant documentació dels expedients de contractació (a més dels àudios), “considera que els fets objecte d'acusació no han sigut acreditats degudament i alguns d'ells estan prescrits”, en referència al presumpte delicte de malversació de cabals públics imputat a Vicente Burgos, un històric del PP campista col·locat en una fundació pública que va tancar amb un forat xifrat en 13,5 milions d'euros, segons detalla la sentència.

“O, dit d'una altra manera, que, del resultat de la prova practicada, valorada en el seu conjunt, en consciència, i d'acord amb les regles de la lògica i de l'experiència, no s'ha obtingut la convicció necessària per a fonamentar un pronunciament condemnant en els termes interessats”, conclou la sentència, que no és ferma i, per tant, és susceptible de ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem.

Es tracta de la segona absolució de Marcos Benavent en el 'cas Taula' (també va ser absolt en la peça separada D). El ''ionqui dels diners', per contra, va ser condemnat en les peces J (a quasi huit anys de presó) i B (cinc anys), en sengles sentències recorregudes davant del Tribunal Suprem

El 'ionqui dels diners' anava “fumat” davant l'UCO

La secció cinquena de l'Audiència de València també assumeix la tesi del 'ionqui dels diners' sobre l'afectació pel seu consum de substàncies estupefaents durant l'etapa en què va declarar davant l'UCO i davant el jutge del 'cas Taula' al principi de la instrucció. Benavent va al·legar, i la sentència així ho ressenya, que “no estava en les seues millors condicions”, que anava “fumat” —es va escudar en el fet que en aquella època “fumava haixix”, recorda el tribunal, encara que realment en la vista oral va al·ludir específicament al consum de marihuana— i que “volia repartir a tots”, en referència als seus excorreligionaris del PP valencià.

El tribunal tampoc sembla creure's massa les confessions inicials del ''ionqui dels diners' i fins i tot recorda que el mateix jutge instructor del 'cas Taula' va al·ludir al fet que Marcos Benavent “farolejava”, com “en alguna ocasió ha reconegut” el mateix acusat.

D'altra banda, la sentència limita la prova de la Fiscalia Anticorrupció per a l'acreditació de l'acusació a les declaracions dels acusats en la fase d'instrucció i a les gravacions dels àudios. No obstant això, estes declaracions sumarials “no es poden valorar ja que no s'han introduït en el plenari [juí oral] mitjançant la seua lectura, com ve establint el Tribunal Suprem”, argumenta la resolució absolutòria.

Explicacions de Marcos Benavent “un poc puerils”

Superada aquella col·laboració inicial en l'esclariment dels fets, en el juí, Marcos Benavent es va sumar a l'exdirigent del PP Vicente Burgos (exmarit de María José Alcón) i als tres empresaris (Carlos Turró, Enrique Aleixandre i Carlos Vicent): tots els acusats van negar a l'uníson “la seua intervenció en els aspectes delictius dels quals se'ls acusa”.

No obstant això, el tribunal reconeix que les explicacions del 'ionqui dels diners' sobre les converses gravades amb Alcón van ser “un poc puerils”. Dels àudios també es desprén, segons la sentència, que “de vegades es rebutjava alguna empresa per raons polítiques” (per no donar-li el contracte a un dels “seus”, evitant així la “crítica política”) i, en altres casos, s'optava per adjudicar a l'oferta més econòmica per a evitar “embolics”.

En definitiva, “no ha quedat suficientment acreditat” que Benavent lliurara a Alcón 'mossegades' de 9.000 euros provinents de Carlos Vicent o de 20.000 euros en el cas del contracte amb Cleop. Tampoc que s'embutxacara una “quantitat no determinada”, a més d'un vehicle, de mans de l'empresari Enrique Aleixandre, per contractes vinculats a la XXVII Mostra de València

Possibles irregularitats que no arriben a ser delicte

El tribunal, atenent les declaracions dels pèrits, no ha trobat una il·legalitat “grollera” i “evident” que constituïsca “sense cap mena de dubte” un presumpte delicte de prevaricació administrativa.

“Les contractacions han sigut analitzades exhaustivament i tampoc s'hi troba eixa distorsió flagrant de la legalitat constitutiva de delicte. Si hi va haver alguna irregularitat, no s'albira que arribara a ser delicte”, conclou la secció cinquena de l'Audiència de València.

D'altra banda, també aprecia dilacions indegudes en el si de la causa, que va ser jutjada una dècada després de la seua incoació el 2016.

Descarta la vulneració al dret a la intimitat

Tot i que el tribunal no troba la corroboració perifèrica suficient de les malifetes desglossades en els àudios, sí que avala la validesa de les gravacions i descarta qualsevol vulneració del dret a la intimitat, tal com ja van fer sengles sentències del 'cas Taula' dictades per la mateixa secció cinquena de l'Audiència de València i per la secció segona.

Malgrat que la defensa de Marcos Benavent va sol·licitar, en la fase de qüestions prèvies del juí, l'exclusió dels àudios com a font de prova, la sentència qüestiona que “no s'ofereix cap concreció fàctica sobre quina informació personal o íntima contenien les gravacions”. “La qual cosa és important”, postil·la, “perquè no es poden plantejar nul·litats d'actuacions de manera genèrica i hipotètica, és a dir, sense concretar la base fàctica en què s'assenta la vulneració de drets fonamentals”.

A més, també recorda que el 'ionqui dels diners' va assegurar en el juí oral que “llevava coses sense interés” dels àudios (amb el programa Audacity), “però en cap moment va manifestar que aquelles converses gravades no es corresponien amb les reals”.