La llei d'ordenació de la costa del PP i Vox condemna a mort el Pativel i minva la protecció del territori

El Consell que presideix Carlos Mazón, format pel Partit Popular i Vox, ha presentat l'avantprojecte de llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana, una norma que suposa, de facto, la sentència del Pativell (Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral). Aquest pla, elaborat pel primer Govern del Botànic amb la socialista María José Salvador com a consellera de Territori, va ser aprovat el 2018 i avalat pel Tribunal Suprem el 2022; i tenia per objecte la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que encara romanien sense urbanitzar al litoral valencià.

Des de fa mesos, la conselleria de Territori, amb la popular Salomé Pradas al capdavant, estava treballant en la revisió del Pativel, una norma que afecta nombrosos sectors urbanístics situats a primera línia de platja. En concret, els plans urbanístics de Torreblanca Golf, Platja del Puig, Bega de Cullera, Brosquil, Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que sumen una superfície total de 5,4 milions de metres quadrats i suposen la construcció d'uns 18.000 nous habitatges al litoral valencià.

Aquest divendres, la Conselleria de Territori presentava l'avantprojecte de llei de Protecció i Ordenació de la Costa, un text que, segons denuncia l'exconsellera Maria José Salvador, suposa la “desaparició” d'una de les normes claus en protecció del territori impulsades pel Botànic: “S'anul·la el Pativel per la porta del darrere, que pretenia protegir el poc sòl que quedava verge a la costa valenciana”. “PP i Vox pretenen tornar a l'urbanisme salvatge de finals de segle i principis dels 2000”, es lamenta la diputada del PSPV: “Primer es carreguen el Pativel i després permetran la urbanització massiva del sòl a la costa que queda lliure”.

Entre altres qüestions, es permetrà la construcció hotelera a 200 metres de la costa, sense especificar tipologia, quan amb la llei actual només es permetien hotels amb encant amb baixa ocupació de parcel·la i ambient rural, usos esportius oberts, càmpings amb certificat de sostenibilitat, dotacions assistencials, etc., “sempre garantint la continuïtat ecològica i funcional de l'ecosistema” a partir dels 500 metres del litoral. A més, es rebaixa la distància en què es permet urbanitzar d'un quilòmetre a 500 metres de la línia d'aigua.

Disposició addicional tercera

A les normes d'aplicació directa de la disposició addicional tercera es recull que fins a l'aprovació de l'ordenació costanera, als sòls classificats com a no urbanitzables al litoral, “els nous usos residencials queden prohibits en els primers 500 metres”, davant dels 1.000 del Pativel; estan permesos “els usos terciaris públics i privats, propiciatoris de gaudi del medi marí, contacte amb la naturalesa i vida a l'aire lliure, com ara càmpings i establiments assimilats conforme a la legislació turística i amb un elevat grau de naturalització”, i respecte a les edificacions destinades a serveis, “s'hauran d'implantar fora dels primers 100 metres”; i es permeten els establiments hotelers a la franja litoral “sempre que les edificacions destinades a aquest ús se situen fora dels 200 primers metres”.

A la disposició tercera de l'avantprojecte també ve reflectit que, “en els tres anys següents a l'entrada en vigor de la present llei, els ajuntaments de la Comunitat Valenciana identificaran els terrenys del seu àmbit territorial situats com a màxim a 200 metres de la ribera del mar, que a l'entrada en vigor de la llei de costes no estigueren classificats com a urbans, però compliren amb els requisits d'urbanització o consolidació edificatòria necessaris”. Posteriorment, se li comunicarà a la conselleria per a la seua aprovació, sempre que aquests sòls compliren els requisits per ser urbanitzables el 1988. “Amb aquesta llei, es permeten tota mena d'activitats en sòl protegit”, denuncia María José Salvador.

Conflicte amb la legislació estatal

Salvador alerta que la norma del Consell entra en conflicte amb la llei estatal de Costes, ja que es permeten les activitats hídriques a zones protegides “sense definir quin tipus d'activitat”. També, segons explica la diputada socialista, “obri una porta fictícia” a consolidar urbanitzacions que es troben en domini maritimoterrestre i que, actualment, són il·legals: “S'habiliten plans especials per consolidar construccions quan, si no són considerats Bé d'Interès Cultural (BIC) no es poden protegir”.

El text normatiu permet la consolidació de construccions a primera línia de platja: “La Generalitat Valenciana o l'ajuntament corresponent instaran a l'Administració General de l'Estat, justificadament, la modificació de la delimitació [domini públic maritimoterrestre] i la desafecció [ del sòl], d'acord amb la normativa estatal reguladora de les costes”. “La norma vol protegir els habitatges construïts en domini públic maritimoterrestre”, sentencia Salvador, que qüestiona la seua constitucionalitat perquè “entra en qüestions que l'administració autonòmica no pot regular”.

“Protegeix” propietaris i platges

La consellera Pradas defenia que s'ha fet “un pas més” perquè aquesta llei “siga una realitat”, una norma que permetrà “desplegar les nostres competències estatutàries en ordenació territorial, de litoral, urbanisme, administració de costes i ports”. A més, explicava, el text facilitarà que els afectats per les delimitacions del Govern “tinguen alternatives que puguen minorar els seus efectes”, al mateix temps que protegeixen “al màxim” els nuclis costaners tradicionals, “donant-los el valor etnogràfic que tenen”. “I tot des de la protecció dels nostres valors naturals, alhora que permetrem que les activitats econòmiques sostenibles puguen exercir-se amb seguretat i en coordinació amb els ajuntaments”, insistia la titular de Territori.

El president Carlos Mazón, per la seua banda, defensava aquest dissabte a Castelló la llei de Costes en què estan treballant que, assegurava, “protegeix propietaris i platges, alhora que el medi ambient i l'activitat econòmica, sense renunciar a res i garantint la seguretat jurídica per a tots”. “Volem exercir el dret de cuidar la nostra costa des del desenvolupament del nostre autogovern sense renunciar a res i amb garanties jurídiques”, insistia.

Mazón criticava la llei estatal de Costes i l'actitud del Govern del Botànic, a qui va acusar de mostrar-se “feble davant l'atemptat contra els propietaris, incapaç d'aixecar la veu, d'actuar i que no va aportar cap solució davant la pèrdua de 200 metres lineals a la costa els últims anys”, i insistia: “Anys de silenci davant una llei regressiva i confiscatòria”.

Finalment, el president reivindicava “exercir el nostre dret, que el tenim, a ordenar la nostra costa, a gestionar el que passa en un espai on viu el 70% de la població, on es genera el 15% del nostre PIB i on es concentren 331 platges, 10 ports comercials, 36 pesquers, 43 esportius, 24 clubs nàutics, i 10 parcs naturals”.