Barberá, forçada a trencar el seu aïllament i a explicar la corrupció a les Corts
Rita Barberá compareixerà en el Parlament valencià per a explicar les imputacions judicials que pesen sobre els seus companys –la direcció del PP de la ciutat de València està imputada per blanqueig de capitals– i la seua presumpta implicació en l’Operació Taula i en el cas ‘Ritaleaks’.
La iniciativa ha partit de Podem, que vol expulsar Barberá del Senat. Amb aquesta objectiu, han demanat un estudi jurídic a les Corts Valencianes, organisme –a proposta del PP– que la va designar com a membre de la Cambra Alta, per a estudiar la viabilitat de la seua proposta.
L’informe encara s’elabora a hores d’ara; mentrestant, però, la petició de compareixença de l’exalcaldessa continua avant. Té el suport explícit de tots els grups (PSPV-PSOE, Compromís i Ciutadans), llevat del PP, que, d’entrada, tampoc no s’hi ha oposat. Excepte que hi haja una sorpresa, Barberá declararà davant de la Comissió de Coordinació de la cambra el 29 de febrer. Segons Podem, té l’obligació legal d’acudir-hi.
Senadora en parador desconegut
Barberá fuig dels focus des de la macrooperació amb què va arrancar l’Operació Taula. Des de llavors, a penes ha fet declaracions davant dels mitjans de comunicació i no té cap activitat pública. Hui dimarts no ha anat a una reunió del president de la Generalitat amb els diputats i els senadors valencians de tots els partits per a intentar millorar el finançament valencià.
Isabel Bonig, presidenta del PP valencià, ha justificat la seua absència. “El PP ha nomenat una delegació en què no estava inclosa” Barberá. Joan Baldoví, parlamentari de Compromís, l’ha criticat. “Sembla que té alguna cosa millor a fer que treballar pels valencians” i guanyar-se el seu salari com a senadora.
Encara que molts càrrecs del PP han criticat el silenci de l’exalcaldessa i han demanat vetladament la seua dimissió, Mariano Rajoy, sense el coneixement de la direcció del partit, l’ha blindat en la Diputació Permanent del Senat: la seua imputació, probable, segons fonts judicials, només podria ser tramitada pel Tribunal Suprem, atés que continuaria aforada, fins i tot en el cas de noves eleccions.
