LEER ESTE TEXTO EN CATALÁN
Dèficit de lloguers assequibles, pisos turístics sense llicència i gentrificació
Tres mapes sobre el problema de l'habitatge que afecten de ple la capital valenciana
La nova empresa estatal d'habitatge es diu Casa 47. Així ho va anunciar fa uns dies la socialista Isabel Rodríguez, ministra d'un departament del Govern la parsimònia del qual s'adiu malament amb la urgència que planteja el problema habitacional en les grans ciutats. A aquesta nova empresa està transferint la Sareb, el conegut com a “banc dolent”, fins a 45.000 habitatges en 1.098 municipis de tota Espanya que es destinaran a facilitar lloguers assequibles (aquells que no han de superar el 30% dels ingressos familiars). Però aquesta injecció d'immobles al parc públic d'habitatge amb prou feines es notarà a València. Si consultem el mapa interactiu publicat per aquest diari, són només 70 habitatges en aquesta ciutat. A Barcelona, per fer una comparació, són 783. Val a dir que hi ha altres pisos de la Sareb repartits pels municipis de les respectives àrees metropolitanes.
Un altre ministeri, el de Consum, que dirigeix Pablo Bustinduy, amb bastant més nervi, ha decidit imposar 64 milions d'euros de multa a Airbnb per anunciar pisos turístics sense llicència. Es tracta de 65.000 habitatges ofertats per la plataforma per a lloguer vacacional sense disposar de llicència que, ¡oh casualitat!, es troben en algunes de les comunitats amb zones més tensionades per la pressió turística. Segons el mapa publicat també per aquest diari, la palma se l'emporta la Comunitat Valenciana, on s'ubica un de cada tres anuncis de pisos turístics sense llicència detectats, prop de 22.000. No és l'única plataforma d'aquest tipus, però Airbnb, que va començar a San Francisco el 2007 quan uns amics van oferir en el seu apartament “airbed and breakfast”, matalassos inflables i esmorzar, a alguns assistents a una conferència, és la principal responsable d'aquesta epidèmia d'apartaments turístics que colonitzen els barris de València i pressionen els preus del lloguer fins a extrems escandalosos.
Un informe del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha analitzat com afecta la gentrificació a les deu ciutats més poblades d'Espanya i conclou que el futur avança cap a “ciutats cada vegada més excloents que expulsen les poblacions més vulnerables dels seus barris”. Barcelona lidera el rànquing, amb els dos barris més afectats per aquest fenomen: la Barceloneta i el Born; seguida de Madrid, amb el districte d'Universitat en el màxim nivell. En el mapa de la gentrificació a les 10 ciutats més poblades, València presenta el cor en un color de creixent alarma, amb un alt índex als barris del Carme, La Seu i El Pilar, al districte de Ciutat Vella, i a Extramurs. La gentrificació també és notable, encara que en menor mesura, a l'Eixample (on s'inclou el barri de Russafa) i Campanar.
D'altra banda, la Comissió Europea ha presentat un Pla Assequible d'Habitatge per cobrir la bretxa d'inversió de 150.000 milions i reduir l'impacte del lloguer de temporada. La iniciativa, que proposa agilitzar la inversió per construir 650.000 habitatges cada any i facilitar als governs i ajuntaments que prenguen mesures per limitar els lloguers de temporada en zones amb gran pressió habitacional, ha rebut l'aplaudiment del Ministeri d'Habitatge espanyol perquè “s'alinea” amb la seua política atès que “aposta per construir més habitatge, incrementar la regulació i donar més ajudes”. No obstant això, el PP considera que es tracta d'una “reprovació” de la Llei pel Dret a l'Habitatge aprovada a Espanya el 2023, ja que opta per no intervenir en el mercat i no limitar els preus del lloguer.
A la vegada, l'exconseller del Govern del Pacte del Botànic Vicent Marzà, de Compromís, que s'ha revelat a Brussel·les com un actiu parlamentari, ha criticat el pla europeu perquè reconeix l'especulació, però evita obligacions vinculants. Diu Marzà que el fet que Brussel·les admeta que l'especulació forma part del problema és un pas important, encara que insuficient si no es tradueix en mesures directes i eficaces per frenar-la. Precisament, la portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, Papi Robles, alertava en una entrevista realitzada per Laura Martínez, que “hi ha un recanvi poblacional que va molt vinculat a la capacitat econòmica que tenen les persones que venen ací i tenim una pèrdua de població històrica que és la que ha configurat aquesta ciutat”. Segons Robles, “tenim una ciutat on cada vegada es viu pitjor i l'alcaldessa només es passeja”.
Rebutjada la possibilitat que permet la llei, per exemple, de declarar zones tensionades i de limitar, com s'ha fet a Catalunya, el preu del lloguer, confiant únicament en la construcció d'habitatge nou segons funcione el mercat, és crucial preguntar-se si està a l'alçada del desafiament que suposa l'especulació que assola el cor urbà i posa en escac l'ànima de la ciutat la política que pot esperar-se d'un govern municipal de la dreta i l'extrema dreta, del PP i Vox, presidit per una alcaldessa, María José Catalá, que es fa complimentar amb l'estrena d'un pasdoble que porta el seu nom en un concert al Palau de la Música. “El més notable és que no haja tingut empatx d'acceptar l'ensabonada dels seus correligionaris i elevar-la a obra de programa del concert de Nadal”, escrivia Manuel Muñoz en 'El tilo', el seu bloc de temàtica musical, per qualificar l'episodi com “un groller cas de patrimonialització d'allò públic”. Doncs això.
La versió en valencià d'elDiario.es
Les notícies relacionades amb el problema de l'habitatge, en què la ciutat de València es juga l'ànima, es publiquen, juntament amb altres informacions de caràcter cultural i articles d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es La pots llegir ací.
També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.