40 col·lectius exigeixen que els terrenys de la ZAL de València tornen a ser horta

El tercer intent per a posar en marxa la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de

València porta camí de tornar a acabar en els jutjats, que fa uns anys ja van declarar nul·la la tramitació del projecte amb sengles sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) i del Tribunal Suprem.

I és que aquesta infraestructura que fa 22 anys que es va construir es va paralitzar després d’una inversió de 160 milions d’euros.

Ara, la Conselleria de Territori tramita el nou pla especial elaborat per l’Autoritat Portuària de València per a desenvolupar la ZAL, contra el qual un total de 40 col·lectius i associacions, entre aquests Per l’Horta i associacions de veïns com les de Natzaret o La Punta, han presentat al·legacions aquest dijous (el termini per a al·legar conclou dissabte).

Els representants de les diverses associacions han escenificat la seua oposició al projecte amb una protesta en la seu de la Conselleria, en què han muntat un hortet de manera simbòlica.

Pel que fa a aquest tema, el portaveu de Per l’Horta, Josep Gavaldà, ha explicat que en el seu escrit sol·liciten que tots els terrenys de la ZAL es tornen a convertir en horta productiva i zones verdes, amb l’objectiu de completar un corredor biològic que connecte el parc natural del Saler amb el del Túria.

Gavaldà ha comentat que l’escrit va acompanyat d’una argumentació jurídica que justifica que el pla especial continua sent il·legal, ja que la sentència del Suprem torna a qualificar el sòl de la ZAL com a no urbanitzable d’especial protecció, mentre el pla el considera d’inici com a sòl terciari urbanitzable.

Per aquest motiu, ha assegurat que, si es desestimen les seues al·legacions, presentaran un recurs judicial, “amb moltes possibilitats que prospere, com ho van fer els anteriors, ja que aquesta tramitació incorre en les mateixes irregularitats del passat”.

Gavaldà ha afegit que actualment aquesta ZAL no té cap sentit, ja que, com el mateix port ha reconegut, és menuda i ja treballa amb altres alternatives en Parc Sagunt i a Xiva i Riba-roja: “A més després vindria l’ampliació de la V-30 i l’accés nord, és a dir, més col·lapse i contaminació”.

El portaveu de Per l’Horta ha lamentat també l’actitud “dels anomenats governs del canvi”, tant en la Generalitat com en l’Ajuntament de València, ja que, malgrat prometre la reversió dels terrenys quan estaven en l’oposició, “ara s’han doblegat als interessos del port, ja que per a fer la reversió haurien de compensar el port amb uns 120 milions d’euros”.

Finalment, ha negat que el pla especial incloga un corredor verd: “Els corredors verds han de tenir una amplària mínima de 500 metres, l’única cosa que preveu el projecte en realitat és ampliar a uns 10 o 15 metres el carril bici actual”.

La Conselleria es nega a revertir els terrenys

Sobre les demandes dels esmentats col·lectius, tant el director general d’Obres Públiques de la Conselleria, Carlos Domingo, com el d’Ordenació del Territori, Luis Ferrando, han recordat que l’actual pla especial incorpora millores per a harmonitzar i integrar la zona logística amb l’entorn, per a minimitzar-ne l’impacte.

Així, han assegurat que tindrà “més zones verdes, espais públics, carril bici i senderes en les zones d’horta confrontants”.

Tots dos han descartat la possibilitat que els terrenys es puguen tornar a convertir en horta i han estimat que el pla especial podria aprovar-se abans de l’estiu que ve.