Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Israel amenaza con una guerra en Líbano
Moreno y Rueda piden que el Gobierno busque mayorías para los Presupuestos
Los problemas que no preocupan a los españoles. Opina Rosa María Artal
Sobre este blog

Inaugurado el 18 de febrero de 1989, el IVAM ha cumplido 30 años en 2019, un período durante el cual han pasado siete directores, siendo la primera Carmen Alborch y el actual Jose Miguel G. Cortés. Consagrado al arte moderno y contemporáneo, el corazón del museo lo compone su colección de más de 12.000 piezas de arte, así como unos 55.000 archivos documentales y libros. Más de 650 exposiciones han sido programadas en el centro, destacando nombres como París 1930 (1990); John Heartfield (1991), George Grosz (1992), Eva Hesse (1993), Kurt Schwitters (1995), Arte Soviético 1928-1945 (1996), Frederik Kiesler (1997), Alfred Kubin (1998), Pierre Molinier (1999), Juan Downey (2000), James Turrell (2005), India Moderna (2008), Joan Miró. Orden y Desorden (2018), Annette Messager. Púdico-Público (2018), Férnand Léger (2019), Jean Dubuffet (2019) o Zineb Sedira (2019).

El año de su 30 aniversario será también el de la apertura de un jardín de 2.800 metros cuadrados en la parte trasera, que contará con 20 esculturas y será custodiado por un gran mural del pintor de arte urbano ESCIF. El edificio del museo, concebido bajo una perspectiva totalmente funcional, alberga 7 galerías, el Auditorio Carmen Alborch, el restaurante IVAM Mascaraque -en el que encontrar un mural de la ilustradora valencianan Ana Penyas, Premio Nacional de Ilustración 2018-, así como un espacio para los talleres escolares y en familia o la magnífica biblioteca especializada en arte moderno y contemporáneo.

Laura Mulvey, pionera de l’anàlisi feminista del cinema, ofereix una conferència a l’IVAM

Laura  Mulvey

elDiariocv

València —

0

L’IVAM presenta el dijous 3 d’octubre una conferència de Laura Mulvey, la primera teòrica del cinema que va introduir la perspectiva feminista en la seua anàlisi, emmarcada dins de la Càtedra d’Estudis Artístics de l’IVAM.

Laura Mulvey revisarà el seu cèlebre assaig Plaer visual i cinema narratiu, una fita de la teoria feminista cinematogràfica en la qual va posar en evidència la imposició de la mirada masculina en les pel·lícules del Hollywood clàssic, mentre que la dona era reduïda a la categoria d’objecte.

Mulvey va publicar el seu assaig Plaer visual i cinema narratiu en 1975 en la revista de teoria cinematogràfica Screen, en ple auge de la segona onada feminista. Per mitjà de la teoria de la psicoanàlisi de Freud, el text relacionava la imatge de la dona de Hollywood com a objecte sexual amb el fal·locentrisme de la indústria del cine. Segons Mulvey, les imatges, els personatges, les trames i les històries es basen de manera inadvertida en els ideals del patriarcat tant dins com fora dels contextos sexuals.

En la seua ponència a l’IVAM, titulada ‘Another Afterthought on Visual Pleasure and Narrative Cinema. The overlooked alternative gaze: fetishism, film form and the female form’, l’autora revisarà el seu assaig, del qual assegura que ha perdut una certa vigència perquè es va escriure en un context determinat i perquè el feminisme, finalment, forma part dels debats acadèmics, cosa que semblava impossible en els anys 70.

La teòrica del cine pretén reavaluar el seu treball fent insistència en el fetitxisme cinematogràfic, ja que considera que la secció del seu assaig sobre Sternberg, Dietrich i el fetitxisme cinematogràfic ha sigut “completament obviada”. Mulvey advoca per una nova cinematografia feminista d’avantguarda que trenque el ‘plaer narratiu’ del cinema clàssic de Hollywood.

La conferència està organitzada en el marc de la Càtedra d’Estudis Artístics, Segles XX/XXI, que sorgeix d’una col·laboració entre la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i l’IVAM. L’objectiu de la segona edició de la càtedra és la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social i imaginària. Concretament, aquesta ponència persegueix, segons els seus responsables, “revisar les controvèrsies de la perspectiva de gènere oberta pel feminisme” dins del marc d’investigació, estudi i difusió de l’art visual dels segles XX i XXI.

Sobre este blog

Inaugurado el 18 de febrero de 1989, el IVAM ha cumplido 30 años en 2019, un período durante el cual han pasado siete directores, siendo la primera Carmen Alborch y el actual Jose Miguel G. Cortés. Consagrado al arte moderno y contemporáneo, el corazón del museo lo compone su colección de más de 12.000 piezas de arte, así como unos 55.000 archivos documentales y libros. Más de 650 exposiciones han sido programadas en el centro, destacando nombres como París 1930 (1990); John Heartfield (1991), George Grosz (1992), Eva Hesse (1993), Kurt Schwitters (1995), Arte Soviético 1928-1945 (1996), Frederik Kiesler (1997), Alfred Kubin (1998), Pierre Molinier (1999), Juan Downey (2000), James Turrell (2005), India Moderna (2008), Joan Miró. Orden y Desorden (2018), Annette Messager. Púdico-Público (2018), Férnand Léger (2019), Jean Dubuffet (2019) o Zineb Sedira (2019).

El año de su 30 aniversario será también el de la apertura de un jardín de 2.800 metros cuadrados en la parte trasera, que contará con 20 esculturas y será custodiado por un gran mural del pintor de arte urbano ESCIF. El edificio del museo, concebido bajo una perspectiva totalmente funcional, alberga 7 galerías, el Auditorio Carmen Alborch, el restaurante IVAM Mascaraque -en el que encontrar un mural de la ilustradora valencianan Ana Penyas, Premio Nacional de Ilustración 2018-, así como un espacio para los talleres escolares y en familia o la magnífica biblioteca especializada en arte moderno y contemporáneo.

Etiquetas
stats