Zaplana i els Països Catalans

Ara que parlar de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) està a l'ordre del dia, crec que és el moment de desvetlar algunes coses que mai s'han dit sobre el seu origen. L'AVL es creà en setembre de 1998. Eduardo Zaplana era el President de la Generalitat i Joan Romero, el secretari general del PSPV que la van negociar. Això diu la història oficial, però no és cert.

En realitat, l'AVL va ser el premi de consolació que José María Aznar va regalarl·li a Jordi Pujol a canvi que Convergència i Unió donarà suport al govern del PP que havia guanyat les eleccions generals de 1996 però s'havia quedat lluny de la majoria absoluta.

Dic que va ser el premi de consolació perquè, en realitat, el que van pactar Pujol i Aznar va ser una reforma de la Constitució que anava a borrar del text l'article 145.1, aquell que contempla que “en cap cas s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes”.

En el famós “Pacte del Majestic”, moment en el qual es van acordar les condicions del suport parlamentari dels catalans al govern d'Aznar, Pujol va posar com exigència sense discussió possible la reforma constitucional. Aznar, que en aquella època “parlava català en la intimitat” va acceptar. Va ser Manuel Fraga, aleshores “Presidente fundador” i pare de la Constitució, el que va posar el crit al cel i va amenaçar Aznar amb abandonar el PP.

L'entrada en escena de Fraga va estar a punt de dinamitar el “Pacte del Majestic” però van ser Josep Antoni Duran i Lleida i Federico Trillo els que van trobar la solució: en la primera legislatura es crearia una Acadèmia Valenciana de la Llengua que reconeixeria la unitat del català i, en la legislatura següent, es faria la reforma constitucional.

I així va ser, Zaplana va assumir el paper de fals protagonista de l'obra i es va posar a treballar per pacificar la reacció de la “caverna” a València. L'Acadèmia es va posar en marxa. Tinc unes cartes que es van intercanviar Zaplana i Pujol que deixen molt clar tot el que va passar, com va passar i què estava previst per al futur. En les pròximes setmanes les publicaré.

Tot va quedar en no res, els plans de Pujol es van afonar quan en les generals de l'any 2000, Aznar va assolir la majoria absoluta i, òbviament, es va negar a complir la segona part del pacte. Fins i tot la unitat de la llengua va passar a millor vida. Per això, l'article 145 de la Constitució es manté i la possibilitat de federar comunitats autònomes continua prohibida...

Sí, és tot mentida. Inventat, una broma. Igual que va ser mentida el reportatge “Operación Palace” del passat diumenge de Jordi Évole en “La Sexta”. Ni el “Pacte del Majestic” anava per ahí, ni hi ha cartes, ni res paregut.

He volgut fer aquesta falsa informació a modus de reivindicació del que va fer Évole. A mi no em va semblar un gran programa. Em va parèixer una superproducció, un treball amb molts mitjans i grans actors, que no va enganyar ningú de tant exagerat com era el plantejament. Per tant, en la mesura que resultava increïble, s'allunyava de la seua voluntat de provocació.

Tot i això, crec que va ser una lliçó (una més) de valentia de Jordi Évole, un intent de seguir trencant límits, encara que la iniciativa tenia precedents.

Vist des del País Valencià i per una persona com jo que ha sigut (és) periodista de Canal 9, l'enveja és enorme. A Canal 9 hem mentit mil vegades més del que va mentir diumenge Évole, amb l'afegit que, després, mai explicàvem que tot allò era mentida.

Mentíem en les dades de l'atur, en els actes del PP, en les decisions del Consell, en les notícies (poquetes) sobre l'oposició... Mentíem, mentíem i allò no era broma. Vàrem mentir, fins i tot, quan 43 persones van morir en l'accident de Metro de l'estiu de 2006. Mentíem quan asseguràvem que tot eren criteris professionals quan les “escaletes” dels informatius es confeccionaven en Presidència de la Generalitat.

Ara hi ha qui diu que Jordi Évole s'ha cavat la tomba professional per “mentir”. No ho crec, l'ex-Follonero és un valor molt sòlid. A més, veure com alguns dels periodistes de Canal 9 que eren el rostre de la manipulació i la censura en la cadena, ara, com si no passara res, van de “bolos” predicant la llibertat d'expressió i la democràcia informativa o demanen la dimissió dels polítics del PP pels quals treballaven fa dos dies, demostra que això de la credibilitat i el prestigi és molt relatiu.