La Generalitat concedeix la seua alta distinció al pintor Genovés i a la feminista Soler
La Generalitat atorgarà les altes distincions que dóna la institució amb motiu del Nou d’ Octubre —diada de la Comunitat Valenciana– al pintor Juan Genovés i la pedagoga i feminista Alejandra Soler. El 2015, els guardons van recaure en el cantant Raimon i en l’associació de víctimes de l’accident del metro de València.
Genovés (València, 1930) és, segons la Generalitat, “un pintor de referència de l’art valencià i espanyol del segle XXI”. Va passar de l’expressionisme al realisme polític de forta denúncia social i ara se centra en la “investigació del moviment estàtic”. La seua trajectòria ja ha estat reconeguda amb molts premis, uns quants dels quals internacionals. Un dels seus quadres més simbòlics està al Congrés dels Diputats.
Soler (València, 1913) ja té 103 anys. Va ser una de les primeres atletes valencianes i una pionera en la universitat, on es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Comunista, el 1939 es va exiliar a França i després a l’URSS, on va patir (1942-43) l’atroç batalla de Stalingrad i va ocupar després la càtedra de llengües romàniques d’una escola superior a Moscou. Una històrica del feminisme, va tornar a València després de tres dècades d’exili. El 2015 va ser anomenada filla predilecta de València.
Aranegui, Mójica, Pedreño, Mira, Boix o Calvo
La Generalitat atorga 27 premis, altes distincions a banda, en huit categories diferents: distinció de la Generalitat, mèrit cultural, mèrit científic, ambaixador, lletres valencianes, mèrit empresarial i social, mèrit a favor de la igualtat i per una societat inclusiva i mèrit esportiu.
Rebran les distincions de la Generalitat, entre altres, la catedràtica Celia Amorós i la pilot Patricia Campos. Les del mèrit científic, dos científics de la Universitat d’Alacant, Francis Mójica, expert en genètica, i l’economista Andrés Pedreño. I la de les lletres valencianes, Joan Francesc Mira, un dels intel·lectuals (doctor en filosofia, escriptor, assagista) valencians més rellevants dels últims anys.
Les del mèrit cultural premien dos pintors més (Manuel Boix i Carmen Calvo), la iberista Carmen Aranegui i el Teatre Olympia de València, que va complir 100 anys el 2015.
Dos històrics del sindicalisme
Els guardons al mèrit empresarial i social recauen, entre altres, en dos històrics del sindicalisme valencià: Antonio Montalbán i Rafael Recuenco. El primer –detingut i torturat durant el franquisme– va ser secretari general de CCOO del País Valencià entre els anys 1978 i 1996. Recuenco, exdiputat a les Corts Valencianes, va ser secretari general de la federació valenciana de la UGT entre el 1988 i el 2009.
Executius, empreses, associacions, esportistes....
Altres reconeixements al mèrit empresarial i social han estat per a una empresa, Chocolates Valor, i l’executiva Charo Coll Bargues, de gran influència en el sector marítim.
En l’apartat esportiu, han estat guardonats Orlando Ortega, medallista en els jocs olímpics de Rio de Janeiro del 2016, quatre atletes amb discapacitat (Kim López, Ait Khamouch, Ariadna Edo i Sara Marín); Mercedes Peris, el Club Esportiu Herca i el pilotari Álvaro de Tibi, que ha faltat enguany.
Com a ambaixador de la Comunitat Valenciana es reconeix Josep Almudéver, francés d’origen valencià, un dels últims brigadistes internacionals vius. Pel seu treball social han estat premiats l’impulsor de l’associació Domus Pacis-Casal de la Pau, José Antonio Bargues, i el Col·lectiu Lambda, una associació que vetla pels drets dels homosexuals.
