Vaga de metges i victòria de Zaplana: així es va gestar la privatització de l’hospital d’Alzira
L’hospital d’Alzira i tot el departament sanitari de la Ribera que dóna servei a una població aproximada de 257.000 habitants torna a la gestió pública a partir de l’1 d’abril després de 18 anys en mans de l’empresa Ribera Salut.
Aquest va ser el primer cas a Espanya de privatització d’un hospital que originàriament es va concebre com un equipament 100% públic, com la resta dels que hi havia a la Comunitat Valenciana.
No obstant això, la coincidència de diverses circumstàncies clau van afavorir la implantació del conegut com a model Alzira.
Així ho recorden tant Pepe Cuñat, director general de Planificació de la Conselleria de Sanitat entre el 1988 i el 1992, i José Mayans, director de Gestió d’Assistència Especialitzada en l’última legislatura dels socialistes al capdavant de la Generalitat Valenciana que presidia Joan Lerma.
Un dels primers factors que va suposar un desgast important per al Consell va ser la vaga de metges que va tenir lloc en la recta final de la legislatura, entre l’any 1993 i el 1994 (els comicis autonòmics van ser el 1995): “Va ser una vaga política per a desgastar el Govern autonòmic amb motiu de la dedicació exclusiva que es va implantar i que un sector dels metges volia eliminar”, recorden.
En aqueix moment, “dins del mapa sanitari de la Conselleria estaven planificats i pressupostats la construcció i la reforma dels hospitals de Vinaròs, d’Alzira i l’Arnau de Vilanova”, comenta Mayans, el qual afig que “el centre d’Alzira es va concebre amb 300 llits amb un pressupost d’uns 300 milions de les antigues pessetes”.
No obstant això, l’any 1995 s’imposa en les eleccions el PP d’Eduardo Zaplana, el qual, tal com relata Cuñat, “es va traure de la mànega una nova categoria per als metges de la pública que volgueren passar consulta pel seu compte”.
Així, va arribar a un acord amb els metges a canvi d’unes contraprestacions que van tenir un cost econòmic per a les arques públiques.
Encara que hi ha discrepàncies sobre si aquesta despesa econòmica va ser decisiva en la privatització de l’hospital d’Alzira per falta de recursos, la veritat és que al cap de dos anys, el 1997, es va subscriure, entre la Conselleria de Sanitat i la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Ribera Salud, un contracte de naturalesa administrativa de gestió de serveis públics per concessió.
Zaplana va impulsar així el primer cas a Espanya d’un hospital de gestió privada tirant mà de les fallides caixes valencianes Bancaixa i CAM, com a accionistes de Ribera Salud.
