El 77% dels veïns de València volen que siguen les comunitats les que autoritzen els apartaments turístics
L'Ajuntament de València comença a recollir les primeres dades específiques sobre la situació dels apartaments turístics en la ciutat.
La regidora de Turisme de l'Ajuntament de València, Sandra Gómez (PSPV), va anunciar al novembre de l'any passat que s'anava a realitzar un estudi i un mapa per a situar la quantitat i ubicació d'aquests immobles abans d'establir-ne una normativa.
Així, fonts de turisme han informat que s'ha dut a terme una enquesta a residents dels barris més afectats per aquest fenomen. En total es van realitzar 2.585 entrevistes durant els mesos de març i abril d'enguany, en 40 barris. Només a Ciutat Vella es van realitzar 696 enquestes, a L’Eixample 238 i a Extramurs 140.
Entre les principals conclusions destaca que l'aprovació per part de la comunitat de veïns és la solució més triada per a regular els habitatges turístics, en concret, per un 77,5% dels enquestats.
L'establiment d'un nombre limitat d'apartaments per barris, zones o edificis és l'opció preferida pel 54,5%.
D'altra banda, un 80% dels veïns han indicat que no seria una mesura útil per a regular aquest fenomen la seua prohibició total. L'establiment d'un nombre màxim de dies a l'any perquè es puguen llogar aqueixos habitatges (67,8%) o permetre solament el lloguer d'habitatge turístic en les primeres plantes dels edificis (67,4%) han sigut unes altres de les opcions més valorades.
Sobre les molèsties que generen els inquilins d'aquestes residències, els sorolls són la principal incomoditat percebuda en un 85% dels casos. Les segueixen la brutícia en la comunitat (45,9%), desperfectes i mal ús de zones comunes (45,9%), ús excessiu de l'ascensor (38%), sensació d'inseguretat (26,1%) i problemes amb mascotes (14,3%).
Aquests resultats són pràcticament els mateixos quan se'ls pregunta per les molèsties generades pels veïns en lloguer residencial, amb el quals els sorolls són la principal molèstia en un 73,9% dels casos.
D'altra banda, un 71,1% dels enquestats afirmen que no es lloguen habitatges a turistes en el seu edifici. Només el 9,8% dels enquestats (254 persones) afirmen que en el seu edifici s'estan llogant pisos a turistes i un 4% indiquen que no es lloguen en el seu edifici, però que tenen constància que sí s'estan llogant en altres edificis pròxims.
A més, un 69,10% dels veïns enquestats afirmen que no els molesten els inquilins turistes i el 9,8% diuen que els inquilins generen més molèsties que la resta de propietaris, mentre que el 21,8% diu que els turistes generen més molèsties que la resta de propietaris.
Finalment, un 72,6% dels residents indica que no els importaria que es llogaren habitatges a turistes en el seu edifici o barri.
Fonts de Turisme han comentat que “en contra del clima de confrontació, molèsties i saturació retratat dia a dia, aquesta dada demostra que el grau de saturació que subjau en la ciutat de València, de moment, no és tal”.
Noves mesures de control
L'Ajuntament de València treballa en la regulació del negoci dels apartaments turístics, i exigeix al Govern central l'impuls d'una reforma de la Llei d'Hisendes Locals que, entre altres coses, facilite als municipis controlar els immobles en mans d'empreses que es dediquen a aquest negoci.
Així ho ha comentat en els últims dies l'alcalde de València, Joan Ribó, que ha afegit que s'està estudiant com gravar fiscalment les grans empreses que els exploten i que, amb el seu negoci, “generen l'increment dels preus dels lloguers en determinats barris, i alguns problemes de convivència amb els veïns i veïnes”.
Joan Ribó ha demanat al Govern central que impulse un major marge d'autonomia per a les Administracions Locals per a elevar l'Impost de Béns Immobles (IBI) dels apartaments que les grans empreses exploten com a allotjaments turístics.
“No es tracta de prohibir taxativament, però sí que volem adaptar aquesta activitat a una normativa i posar algunes limitacions”, ha aclarit l'alcalde.
Precisament, la Generalitat Valenciana ha anunciat recentment que endurirà les sancions per als portals que promocionen apartaments turístics il·legals en la nova llei de Turisme.
Per a perseguir l'economia submergida i la competència deslleial, la llei ha endurit les màxima sanció per a infraccions lleus, que augmenta de 30.000 a 60.000 euros, i preveu les màximes multes per a les empreses que operen sense llicències i incórreguen en competència deslleial com -Airbnb, Homeaway o Rentalia-, de fins a 600.000 euros en funció dels agreujants.
De fet, el Consell ja ha resolt set expedients oberts a diverses plataformes de lloguer d'apartaments en Internet i, en total, n'ha imposat sancions per valor de 120.000 euros a sis.
Des de Turisme han explicat que el principal motiu de sanció és promocionar el lloguer d'immobles que no estan donats d'alta en el registre autonòmic d'habitatges turístics.
La Comunitat Valenciana compta actualment amb 46.924 apartaments turístics donats d'alta en el seu registre amb un total de 247.037 places, la qual cosa representa un increment interanual del 21%.
