LLEGIR EN CASTELLÀ
Mentre el PP impulsa un canvi d'ordenament territorial que obre les portes a nous usos en el sòl rústic de Menorca, el camp menorquí accelera la seva transformació en negoci turístic. La turistificació de l'interior de l'illa, amb la conversió de finques agràries i ramaderes –de gran importància a l'illa– en hotels de luxe i agroturismes, és ja un fenòmen palpable: fa tot just una dècada, Menorca comptava amb 22 establiments rurals i unes 300 places; a l'actualitat, l'oferta s'ha disparat fins als 49 allotjaments turístics, que sumen 1.125 places, d'acord a les dades que té el Consell Insular. Si en una dècada i amb l'actual Pla Territorial vigent –que presenta importants restriccions a les activitats i intervencions sobre sòls rústics– hi ha més del doble d'hotels rurals, què passaria si la nova normativa que preparen els populars habilités explícitament la turistificació del camp?
Un exemple il·lustratiu de la transformació del camp a Menorca és el de la finca Lloc Nou, l'últim territori rural a incorporar-se a la llista d''agroturismes' a finals de l'any passat. Es tracta d'una antiga parcel·la agrícola de finals del XIX reconvertida en hotel de luxe amb capacitat per a 20 places. El Lloc Nou, propietat de l'empresari francès Maxime Marcel Gerard Didier, obrirà les portes aquest estiu després de reformular el projecte inicial, que va ser rebutjat el 2022 pel Departament d'Ordenació Territorial del Consell per no complir amb els requisits de sostenibilitat mediambiental. Amb aquesta incorporació, les finques agrícoles que salten del sector primari al terciari sumen mig centenar.
En paral·lel a aquest creixement de l'oferta turística al camp, el debat polític sobre el futur del sòl rústic s'ha recrudit en els últims temps, especialment des que el PP d'Adolfo Vilafranca, al capdavant de l'equip de govern del Consell Insular des del 2023, anunciés la reforma del Pla Territorial Insular (PTI). Sota la fórmula d'una “modificació puntual”, els populars pretenen reconfigurar aquest marc amb mesures especialment sensibles, com la flexibilització del sòl rústic i l'ampliació d'usos turístics a l'interior, fortament criticades en una illa marcada per la crisi d'habitatge, la desregulació del preu dels lloguers, l'abundant oferta il·legal de pisos turístics i la manca d'ordre en matèria de vehicles de lloguer.
El xoc institucional en aquesta matèria s'ha evidenciat, de fet, en el primer ple de l'any al Consell de Mallorca, que va arrencar amb una votació polèmica que impacta de ple en la política territorial de l'illa: la institució mallorquina va aprovar una resolució per transferir tècnics del seu Departament de Territori al Consell Insular de Menorca amb l'objectiu d'elaborar informes vinculats a l'ordenament territorial menorquí. La decisió de cedir tècnics d'una administració a una altra ha despertat les suspicàcies dels grups d'esquerres, que denuncien “un acord pervers” i alerten d'una possible “intencionalitat política” dirigida a “tapar la mala gestió” dels populars a Menorca.
Malgrat que l'equip de govern insisteix que no hi ha arguments per pensar que la cessió de tècnics va més enllà d'una mera qüestió administrativa, i que aquesta es presenta com una “col·laboració entre institucions”, el cert és que el context polític i l'abast de les reformes anunciades per Vilafranca en els últims dos anys de gestió apunten a un possible canvi de model en la planificació territorial de l'illa. I un dels efectes directes d'aquest canvi d'ordenament és la “turistificació” del camp, és a dir, que les zones rurals de Menorca abandonin paulatinament la seva vinculació amb el sector agrícola i ramader per passar-se al sector hoteler.
“Un acord pervers”
La iniciativa ha estat aprovada aquesta setmana amb els vots dels consellers de Vox, el PP i el PI, que argumenten que es tracta d'una iniciativa de “col·laboració institucional” entre ambdós organismes. El conveni mitjançant el qual es farà efectiva la mesura ja havia estat tractat a Menorca durant l'ultim ple ordinari del 2025, moment en què l'equip de govern comandat per Vilafranca va aconseguir aprovar-lo de forma inicial amb el vot aliat de l'exconsellera de Vox –ara no adscrita– Maite de Medrano d'Olives.
La mesura ja va aixecar aleshores les crítiques de l'esquerra al voltant de la seva naturalesa que, en la seva opinió, ocultaria l'acord. Els consellers de l'oposició agrupats a Més per Menorca expliquen que al departament d'Ordenació Territorial hi ha tres places d'arquitecte superior, “de les quals, segons l'equip de govern, hi ha dues de baixa, però no n'han explicat el motiu”. “Potser ocorre que reben pressions, com succeeix en altres departaments i segons els rumors que circulen pel Consell”, assenyala el coordinador de Més, Esteve Barceló, en declaracions a elDiario.es.
“Per altra banda” –es pregunta Barceló–, què passa si es reincorporen? Per què no es preveu deixar sense efecte el conveni si canvia la situació? Per què no es condiciona la duració de l'acord a la data de reincorporació de les persones que estan de baixa? En el mateix departament, a més de les places d'arquitecte superior, hi ha un total de cinc arquitectes tècnics, entre ordenació territorial i turística. Per què no han valorat alguna redistribució temporal de tasques?“, raona. Per la seva banda, el conseller del PSIB-PSOE Jaume Mateu assenyala que la seva formació ”sospita“ de la possible ”intencionalitat política“ de l'acord.
Fonts del CiME consultades per aquest mitjà assenyalen, tanmateix, que la “importació” de tècnics des de Mallorca respon a una necessitat de “cobrir vacants” per una sèrie de “baixes mèdiques”, algunes de les quals serien “de llarga durada”. “Es tracta d'una col·laboració pública totalment transparent”, argumentava, per la seva banda, el conseller de Vox Antoni Gili en defensar el seu vot positiu en el ple d'aquesta setmana.
“Busquen mallorquinitzar-nos per la porta del darrere”
El passat 2025 es van complir dos anys de govern del PP de Menorca i, des del primer dia del seu mandat, el president Vilafranca ha assenyalat com un dels objectius centrals del seu govern –i una de les seves promeses de campanya– la reforma del Pla Territorial Insular. Des del CiMe no han confirmat ni desmentit que la “cessió” de tècnics des de Palma pugui contribuir a elaborar informes que permetin l'anhelada reforma. “Busquen fora les firmes que aquí no troben. No crec que hi hagi cap tècnic de Menorca amb estómac per signar el que volen fer amb el PTI”, assenyala a elDiario.es una font del Consell Insular que prefereix mantenir l'anonimat.
Malgrat que el govern insisteix que la reforma de l'instrument legal que ordena el territori a Menorca és a penes una “modificació puntual”, el cert és que, d'aprovar-se la iniciativa del PP, es modificarien 95 dels 140 articles que la conformen. Entre altres regulacions, l'equip de Vilafranca busca habilitar els lloguers turístics en sòl rústic, així com modificar l'estatus d'alguns terrenys municipals per fomentar la construcció d'habitatge, tal com va publicar elDiario.es. “Amb aquesta maniobra busquen revertir els resultats dels informes tècnics fets a Menorca per a la tramitació del PTI i que no van sortir com el govern esperava. Per altra banda, cal mencionar que l'ordenament territorial de Mallorca té poc a veure amb el de Menorca. Busquen mallorquinitzar-nos per la porta del darrere”, conclou el coordinador de Més, Esteve Barceló.
Si s'analitza en conjunt la situació, es pot verificar que la magnitud de les modificacions previstes per al Pla Territorial Insular, el moment polític en què es produeixen i el recurs de sol·licitar suports tècnics externs permeten afirmar que no es tracta únicament d'una actualització del planejament vigent, sinó d'un ordenament nou. La reforma de l'equip de govern actual posa en joc una redefinició de les regles que ordenen el territori de Menorca i, amb això, un canvi de model que podria tenir efectes estructurals a llarg termini sobre el paisatge i l'activitat econòmica de l'illa.