Els drets poden desaparèixer “d’un cop de ploma”: l’advertiment davant la normalització dels discursos d’odi

“Els drets que tant ens ha costat aconseguir poden desaparèixer d’un cop de ploma”. Aquest és l’advertiment que ha llançat la presidenta de l’entitat LGTBI+ Ben Amics, Tatiana Casado, durant la segona taula rodona de la trobada “Democràcia: drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es a Palma. Juntament amb Casado, hi han intervingut la creadora de contingut i graduada en Economia i Relacions Internacionals Constança Ramis, el director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, i el professor de Ciència Política Pau Torres. Durant la conversa, moderada pel periodista Pablo Sierra del Sol, els participants han alertat de l’avenç de l’extrema dreta i de la possibilitat que drets que avui semblen consolidats pateixin retrocessos, i han reivindicat l’educació i el pensament crític com a eines essencials per defensar-los.

Durant la trobada, celebrada al cafè A Tres Bandas de Palma, Casado ha posat el focus en els drets del col·lectiu LGTBI+ i ha recordat que avenços com el matrimoni igualitari i el reconeixement de les famílies diverses no són irreversibles. Segons ha assenyalat, aquesta possibilitat li preocupa especialment quan comprova que algunes persones del seu entorn resten importància a les conseqüències que determinades opcions polítiques podrien tenir per a les seves pròpies famílies.

La ponent ha recordat que les persones LGTBI+ han passat de patir la persecució de normes com la Llei de ganduls i malfactors a poder casar-se i formar una família amb reconeixement legal. També ha fet referència als avenços relacionats amb l’atenció sanitària i l’autonomia sobre el propi cos. Tanmateix, ha lamentat que les noves generacions puguin percebre aquests drets com a conquestes definitives, i no com el resultat de dècades de mobilització. La seva principal preocupació, ha expressat, és que la manca de consciència sobre la fragilitat d’aquestes llibertats en faciliti el retrocés.

La responsabilitat de les empreses

Fitaroni ha traslladat el debat a l’àmbit laboral i ha advertit que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere. “El nombre de persones que han tornat a ficar-se dins l’armari ha augmentat en els darrers anys, i l’últim informe de la Federació Estatal LGTBI [que constata un retrocés en la visibilitat del col·lectiu en l’entorn laboral] revela una situació preocupant”, ha assenyalat. “Nosaltres, que som gairebé 500 treballadors, no deixam de ser un mirall de la societat i, dins l’empresa, ens trobam amb discursos i sensibilitats polítiques molt diferents. És un microcosmos”, ha afegit en referència a MarSenses.

En la seva intervenció, el directiu ha valorat l’existència de protocols i l’organització de cursos de formació a les empreses, però ha posat en dubte que siguin suficients per garantir la igualtat si no hi ha una voluntat real d’aplicar-los. “Un curs d’una hora no canvia la mentalitat de ningú”, ha advertit, tot afirmant que les mesures contra la discriminació s’han de traduir en actuacions concretes en el dia a dia de les empreses. Segons sosté, l’existència de normes i mecanismes de seguiment perd eficàcia quan no va acompanyada d’un compromís efectiu per fer-los complir.

Fitaroni ha explicat que MarSenses col·labora amb Ben Amics en iniciatives de sensibilització i en la incorporació de persones trans a través de la seva borsa de treball. També ha subratllat que la discriminació es pot agreujar quan hi concorren altres factors de vulnerabilitat, com ara l’origen o la condició de persona migrant. Com a part d’aquest esforç, l’empresa ha incorporat educadors socials a la plantilla. En aquesta línia, ha defensat la necessitat de comptar amb professionals especialitzats per avançar cap a entorns laborals més inclusius.

L'educació i el pensament crític davant la polarització

Per la seva banda, Pau Torres ha relacionat l’erosió dels drets amb la manca de formació crítica i amb la responsabilitat de les persones que ocupen càrrecs públics. El professor ha defensat la necessitat de transmetre els valors democràtics mitjançant l’educació i ha recordat l’experiència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, implantada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A parer seu, no n’hi ha prou que els drets estiguin recollits per escrit a la Constitució: també cal explicar-los, reivindicar-los i transmetre’ls a les noves generacions.

D’altra banda, el docent ha defensat el diàleg com una condició indispensable per a la convivència democràtica, tot apel·lant a establir límits davant els discursos d’odi i qualsevol intent de vulnerar els drets fonamentals. “Hem d’aprendre a suportar qui no ens cau bé, escoltar-lo i debatre”, ha afirmat. També ha advertit que la confrontació política pot alimentar la sensació d’amenaça entre ciutadans amb idees diferents. Quan els dirigents presenten l’adversari com algú disposat a destruir la seva manera de viure, ha alertat, contribueixen a afeblir els vincles que permeten sostenir una societat plural.

De la mateixa manera, Ramis ha reivindicat la necessitat de recuperar la capacitat de dialogar amb persones que pensen diferent, tot afirmant que aquest diàleg ha de tenir sempre límits clars i respectar els drets humans. La creadora de contingut considera que la polarització dificulta escoltar opinions diferents i que la societat ha perdut part de la seva disposició a debatre sense convertir qualsevol discrepància en un enfrontament personal.

En aquest context, ha reivindicat la importància d’escoltar l’altre i debatre des del respecte. Segons sosté, la convivència democràtica exigeix aprendre a gestionar les diferències sense deshumanitzar les persones que mantenen posicions diferents.

El Brasil com a advertència davant l'avenç de l'extrema dreta

Per la seva banda, Fitaroni ha recorregut a l’exemple del Brasil per il·lustrar els riscos de l’expansió de l’extrema dreta. En aquest sentit, ha apel·lat a la necessitat de prestar atenció als discursos dirigits contra les minories i ha advertit que la societat pot arribar a acostumar-se a missatges que abans haurien provocat rebuig, fins que aquests s’integren en la conversa pública i deixen de percebre’s com una amenaça.

“Són discursos que semblen inofensius, que semblen bromes”, ha advertit el directiu, que ha comparat aquesta dinàmica amb la del “pinxo del pati” que acaba sent tolerat per la resta. “No parlam d’assetjament escolar, però la política s’ha convertit en una normalització de determinats discursos”, ha aprofundit, tot criticant que les declaracions de Vox es normalitzin “amb una frivolitat brutal”, en un context en què la reiteració de missatges reaccionaris pot contribuir a desplaçar els límits del que és socialment acceptable. El debat ha coincidit en la importància de no banalitzar els missatges d’odi i d’actuar abans que la seva normalització faci més difícil combatre’ls.

La conversa també ha qüestionat la idea que la joventut estigui inevitablement escorada cap a la dreta. Casado ha recordat el creixement de les manifestacions de l’Orgull a Palma i ha explicat que, quan hi va assistir per primera vegada, la convocatòria va reunir un grup molt reduït de persones, mentre que, anys després, la participació ha augmentat notablement. També ha destacat el potencial de la universitat per formar persones amb esperit crític. L’existència de joves compromesos, defensa, contradiu la idea que tota una generació hagi renunciat a la participació política.

Les notícies falses, combustible dels discursos d’odi

Ramis ha assenyalat que el problema no afecta únicament els joves, sinó també les persones de més edat, i ha alertat del paper de les xarxes socials en la difusió de notícies falses i missatges extremistes. La desinformació, explica, té un avantatge: és molt més senzill i ràpid propagar una falsedat que desmuntar-la amb informació contrastada. Es tracta d’una dinàmica que, ha remarcat, afavoreix que els missatges enganyosos assoleixin una visibilitat desproporcionada i contribueixin a alimentar la polarització, mentre que les rectificacions i les explicacions rigoroses tenen més dificultats per fer-se un lloc. El debat ha posat així el focus en la responsabilitat de les xarxes socials i en la necessitat d’oferir referents capaços de connectar amb les noves generacions sense recórrer a l’insult ni als discursos d’odi.

La taula també ha abordat el paper de les llengües i les desigualtats històriques. Torres ha criticat que la Constitució establís l’obligació de conèixer el castellà sense fixar una obligació equivalent respecte de les altres llengües oficials als seus territoris. Al seu entendre, aquesta diferència ha contribuït a perpetuar una situació de diglòssia en què, durant molt de temps, el castellà s’ha associat als contextos formals i de més prestigi social, mentre que el català quedava relegat als àmbits més quotidians. “En els moments seriosos, en què se suposa que només hi participa gent d’alt estatus, parlam castellà, i el català és per parlar amb la vaca, com deia Unamuno del basc”, ha exemplificat.

El docent retreu que aquesta jerarquització lingüística respon a una injustícia històrica i planteja que, tot i que la construcció de la identitat col·lectiva també té aspectes positius, convé reconèixer-ne les contradiccions. Així mateix, defensa que, igual que el castellà, el coneixement del català també hauria de ser obligatori en territoris com les Balears, ja que considera que aquesta mesura podria facilitar la integració lingüística dels parlants. La conversa ha conclòs reivindicant la coherència entre el que es diu i el que es fa, i assenyalant que els discursos més agressius poden resultar atractius quan es presenten com una forma de rebel·lia. Davant aquesta dinàmica, els participants han defensat l’educació, la memòria de les conquestes socials i el debat públic com a vies per evitar que les llibertats s’erosionin sense que la societat en sigui conscient.

La jornada, organitzada amb el suport de MarSenses, ha combinat la reflexió sobre els desafiaments que afronten la democràcia i els drets socials amb un ambient distès i participatiu. La trobada ha acabat amb un refrigeri de productes mallorquins, acompanyat de música en directe a càrrec del cafè A Tres Bandas, en un espai pensat per allargar les converses i intercanviar impressions més enllà de l’escenari.