Identifiquen les restes d'Antoni Sitges, assassinat pel franquisme en no reunir les set signatures que “podien salvar-lo”

El van ficar de seguida en una furgoneta i des d'aquell dia no el vaig tornar a veure“. Dècades després que, el 28 d'agost de 1936, Antoni Sitges Febrer fos detingut per diversos falangistes a Son Macià (Mallorca), un dels seus fills recordava amb aquestes paraules el dia que s'endugueren el seu pare. Quasi 90 anys després, el Govern balear ha identificat les seves restes al cementeri de Son Coletes, a Manacor, tal com ha anunciat aquest dilluns la directora general de Relacions Institucionals, Francesca Ramis.

Antoni Sitges, conegut com a Morret o des Clot, tenia 46 anys, era foraviler (camperol), estava casat amb Teresa Antich Bisquerra —amb qui tenia tres fills— i exercia com a delegat municipal a Son Macià durant la Segona República. Un paper modest, sense gaire poder, però suficient per convertir-lo en objectiu després del cop franquista de 1936. El 28 d'agost d'aquell any va ser detingut a casa seva i assassinat el 7 de setembre a Son Coletes. No hi va haver judici ni acusació formal.

El relat de la seva detenció i desaparició ha quedat preservat en projectes públics de memòria democràtica com el Memorial de la Paraula, que recull el testimoni de Jaume Sitges Antich, un dels seus tres fills, ja traspassat. Tal com relata el document, diversos homes armats van arribar a casa seva, el van obligar a pujar a una furgoneta i mai no va tornar.

La seva família va intentar salvar-lo: igual que altres dos macianers que, juntament amb ell, havien estat tancats a la presó de Manacor, Lluís i Tomeu, necessitava reunir set signatures que acreditassin que era “persona de bé”, però només en va aconseguir sis. El clima de por al poble va fer impossible recaptar-ne la setena. En el cas de Lluís, la seva mare va trobar set persones que van signar per ell. No així en el cas d'Antoni: “La meva mare va trobar sis signatures, entre elles la del capellà”, explica Sitges Antich.

Una tarda en què la seva mare parlava amb el capellà al carrer, va passar pel seu costat l'amo en Martí Vives. El religiós li va dir: “No signaries per veure si deixen anar en Toni des Clot?”. A uns metres d'ells es trobava el nou batle, cap de la Falange, qui, en veure dubtar el veí, li va etzibar: “En bastaran sis, no importa que signi!”. “No va signar, i no vam trobar ningú més que ho volgués fer. L'endemà van matar el meu pare”.

Tanmateix, el seu assassinat es va conèixer molt més tard. Després de la detenció, la família va rebre informacions contradictòries sobre el seu parador i, durant mesos, les autoritats franquistes van comunicar que Antoni Sitges havia estat traslladat a Can Mir, un antic magatzem de fustes reconvertit en presó franquista. Allí es va implementar i normalitzar la pràctica de les 'saca': els presos eren “alliberats” i, conduïts sota engany per grups de falangistes, acabaven assassinats a les cunetes de les carreteres.

“Ningú ens volia dir res, i així vam passar els mesos sense saber segur si estava mort o viu. Fins que jo vaig fer 16 anys, set anys després, ens va arribar la fe de mort, el primer paper que certificava que al meu pare l'havien matat”, relatava Sitges Antich.

La repressió que no va acabar amb la mort

El testimoni familiar descriu també les conseqüències que van seguir a l'assassinat. Els seus fills van créixer marcats per l'estigma. “Els altres nens no volien que jugués amb ells ni a l'amagatall. Em deien: 'Perquè ets vermell, igual que el teu pare, que per això el van matar'”, recordava Sitges Antich. Les autoritats locals van intentar imposar-los símbols del règim, i la família va viure sota vigilància i marginació social.

Un dia —prossegueix el relat— el capellà va dir a la seva àvia: “Tenc que donar-te un paquetet”. Anava dirigit a la seva filla, Teresa, vídua d'Antoni Sitges. “Eren els sis rals que havíem enviat al meu pare per comprar tabac a la presó, i alguna cosa més, ara no me'n recordo. El capellà, que ho va confessar abans de morir, ho va guardar. Van passar anys abans que això arribàs a casa”.

Amb el pas del temps, la família intuïa que Antoni Sitges havia estat enterrat a Son Coletes, un dels principals escenaris de la repressió a Mallorca: “Surt el seu nom en algun llibre i sabem que és a Son Coletes, dins una fossa, però no sabem ni el lloc. Això és el més dur. Per Tots Sants no sabríem on portar-li un ram de flors”, relatava Sitges Antich.

La identificació mitjançant ADN posa fi ara a aquesta incertesa. Amb aquest cas, ja són 14 les víctimes identificades a Balears des de l'inici de la legislatura.

L'anunci coincideix amb l'inici de noves excavacions al cementeri de Son Servera, dins el V Pla de Fosses, on els equips cerquen noves evidències d'enterraments vinculats a la repressió franquista. Les primeres intervencions han tret a la llum criptes amb restes òssies en molt mal estat de conservació i han obert una nova línia d'investigació en una zona enjardinada on podria existir una fossa comuna amb milicians republicans.

El Govern assenyala que continuarà amb els treballs d'exhumació per retornar les restes a les famílies.