L'esquerra de Formentera planteja una moció de censura contra el president que va exigir un sobresou a Prohens

Gent per Formentera, principal partit de l'oposició d'esquerres a l'illa, ha plantejat una moció de censura contra Llorenç Còrdova, president no adscrit del Consell Insular, després de ser expulsat de la coalició de dretes amb què es va presentar a les eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig. L'illa viu una crisi institucional sense precedents, agreujada la setmana passada després que set dels vuit consellers de Sa Unió (una coalició entre el PP i Compromís, la dreta local) dimitissin de les seves funcions de govern però sense deixar l'acta.

En aquest context d'ingovernabilitat, Gent per Formentera proposa al PSOE i Compromís “un gran acord”. “Per responsabilitat política davant la manca de govern i les imminents i greus conseqüències que aquest desgovern pot suposar per a l'illa, iniciem una ronda de contactes amb el Partit Socialista i Compromís per encapçalar un acord de govern pel que resta de legislatura mitjançant la presentació d'una moció de censura”, ha explicat la formació de l'esquerra local en un comunicat, i afegeix que hi ha antecedents històrics d'“entesa” entre formacions progressistes i el Grup d'Independents de Formentera -GUIF- (un partit de centre, antecessor de Compromís).

L'esquerra local assegura que han estat “molt respectuosos” amb els resultats electorals del maig del 2023, que clarament van situar el partit que va governar l'illa durant 16 anys consecutius a l'oposició, però davant la “greu crisi institucional” que hi ha vivint el Consell Insular en els darrers sis mesos, sumat a les dimissions dels consellers de Sa Unió de les seves responsabilitats de govern, Gent per Formentera afirma voler ser “part de la solució”.

Així, amb l'aval d'haver governat al Consell Insular durant les quatre legislatures anteriors a aquestes, segons Gent per Formentera, “garantint estabilitat i portant l'administració insular a ser una institució respectada i solvent”, l'esquerra local diu estar “preparada per liderar una alternativa de govern seriosa per al que queda de legislatura”. L'aritmètica que permetria Gent per Formentera tornar a governar és difícil perquè no només necessita el vot favorable del PSOE sinó també els consellers de Compromís, que haurien de trencar la coalició que mantenen amb el PP, integrats a Sa Unió. Tot i això, és la primera proposta alternativa que es presenta per desbloquejar la situació de guerra total que manté el president Còrdova amb els seus excompanys de partit i de govern.

“Pel bé de la nostra illa, Gent per Formentera ofereix als socialistes i al partit insularista Compromís treballar en un nou acord entre formacions progressistes i els hereus del GUIF, en la línia d'acords anteriors que han permès tirar endavant en moments difícils”, argumenta l'esquerra insular.

Enuig del PP balear

El PP de Marga Prohens va mostrar la seva desaprovació a la situació d'ingovernabilitat que es va generar després de la dimissió de set dels vuit consellers de Sa Unió, que mantenen l'acta per pressionar el president, Llorenç Córdoba, a dimitir. El PP balear va demanar “responsabilitat” per complir amb el “mandat de les urnes” i “mantenir viu el canvi que van demanar els ciutadans el 28M”.

D'aquesta manera, el PP balear es va dirigir a les parts implicades del conflicte per assolir “acords”. “Únicament ha de primar la defensa dels interessos i el benestar dels ciutadans de Formentera”, van assegurar els populars, afirmant que Còrdova i els membres de Sa Unió havien d'“abandonar tota mena d'actituds que no siguin altres mitjançant les quals es pugui assolir un acord per a l'estabilitat i la governabilitat de Formentera”, van assegurar. Al comunicat, el PP balear no es va referir a la recent dimissió de José Manuel Alcaraz com a líder del PP de Formentera. Alcaraz va ser vicepresident tercer i conseller de Promoció Econòmica i Administració Insular del Consell Insular abans que fos destituït per Llorenç Córdoba, amb qui manté un conflicte obert que es va fer públic els darrers mesos.

L'origen del conflicte

La crisi institucional es va iniciar a finals de novembre de l'any passat. Durant les setmanes següents es va fer visible l'enfrontament entre Còrdova, president del Consell Insular, i José Alcaraz (PP), en aquell moment, vicepresident tercer i conseller de Promoció Econòmica i Administració Insular. El PP va acusar Còrdova d'estar en fallida i haver demanat un sobresou de 4.000 euros a la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), mentre que Córdoba sostenia que és el PP el que necessitava diners per sufragar les despeses del lloguer del seu local a Formentera. Des que va esclatar la crisi, Còrdova va acusar Alcaraz de preparar un “cop d'estat” encobert per fer-lo fora i per “tractar de fer-se amb el poder amb finalitats que no tenen res a veure amb l'interès general dels formenterers”. Alcaraz i altres membres de Sa Unió, en canvi, asseguren que és ell qui s'està aferrant a càrrec seu per interessos personals.

“Les àrees paralitzades i amb més conflictes són justament les del president, al principi Litoral i Sector Primari”, va assegurar Sa Unió en un comunicat de la setmana passada en què la coalició lamentava que havien hagut de “multiplicar els esforços degut a la manca de confiança i comunicació amb el president, que cada cop ha anat treballant més sol i aïllat”. Així mateix, els set consellers que van presentar la dimissió van afirmar que després d'haver cessat Alcaraz, el president va assumir les competències de Promoció Econòmica i Administració Insular. “Les conseqüències d´aquesta decisió, evidentment, han estat nefastes per a aquestes àrees a causa sobretot de la manca d´impuls i temps que ha pogut dedicar”, van manifestar.

“Fa mesos que demanem la seva dimissió per la seva falta d'ètica i confiança, per no treure la feina i per crear problemes en lloc de donar solucions. La lògica ens diu que si ha de dimitir algú hauria de ser un perquè continuïn els altres vuit, i no els altres vuit perquè en continuï un”, va afirmar Sa Unió, que reconeix que no poden seguir així els tres anys que queden de legislatura. Cal assenyalar que Artal Mayans, conseller insular de Turisme i Habitatge, manté de moment les seves responsabilitats al Govern insular. Els set consellers de Sa Unió van justificar la seva decisió “davant el comportament irracional i temerari del president, que només pensa a la cadira”.

El president Córdoba nega que dimitirà

Fonts properes a Llorenç Córdoba van explicar que el president va rebre un “ultimàtum” que va consistir que si no tornava les competències a José Alcaraz al Govern insular, els consellers de Sa Unió dimitirien dels seus càrrecs però sense deixar les seves actes. “Sa Unió es preocupa més pels interessos d'una única persona que per l'interès de tots els formenterers, que és als qui ens devem tots i cadascun dels polítics de l'illa”, va assegurar Còrdova i va afegir que el que és “decent” hi hagués estat que els consellers haurien renunciat tant al seu càrrec com a la seva acta “perquè hi poguessin entrar altres persones que sí que vulguin treballar pel bé de l'illa”.

Còrdova assumia que el Consell Insular s'endinsava en un greu problema de governabilitat. “De moment no. Tinc una responsabilitat”, va respondre Córdoba en un programa de Ràdio Illa per analitzar la crisi, a la pregunta sobre si es plantejava dimitir. La situació va desembocar en un escenari d'ingovernabilitat total, motiu pel qual Gent per Formentera ha decidit moure fitxa i plantejar una moció de censura. En aquests moments, no hi ha Junta de Govern que pugui governar, i el president no adscrit no pot nomenar consellers no electes perquè la llei ho prohibeix. D'altra banda, l'oposició d'esquerres no vol governar Córdoba. La sortida a la crisi continua sent, per tant, una incògnita.