“L'illa serà el pati de maniobres dels Estats Units”: Menorca, port d'escala de l'OTAN
LLEGIR EN CASTELLÀ
El silenci de la processó de l'enterrament de Jesús, el passat Divendres Sant, es va trencar quan confrares, veïns i transeünts de Maó van comentar la notícia del dia: Menorca albergarà al Port vaixells de guerra del Comandament Marítim Aliat de l'OTAN sense que aquests sol·licitin permís previ. Després de conèixer-se la notícia, la ministra de Defensa, Margarita Gil Robles, es va afanyar a matisar que la capital de Menorca “no serà una base de l'OTAN”, sinó que “només serà un port d'escala” per als vaixells de l'Aliança. “No hi ha cap previsió que el territori balear assumeixi ser base naval de l'organització, més enllà del seu paper actual com a port puntual d'escala per a les flotes permanents de l'Aliança”, va assenyalar la ministra a través d'un comunicat oficial del Ministeri de Defensa.
Menorca rep navilis de l'Aliança des de fa temps, en part pel fet que el de Maó és el segon estuari natural més gran del món després de Pearl Harbour i, per tant, gaudeix d'un alt valor estratègic. Només per esmentar algunes aparicions estel·lars recents, l'illa va acollir el maig de 2023 l'Agrupació Naval Permanent de Mesures Contra Mines núm. 2 de l'OTAN (SNMCMG-2), que va incloure l'amarratge del vaixell de suport logístic “Gungor Durmus”, de la Marina de Guerra de Turquia, els Caçamines “Alghero” de la Marina Militar d'Itàlia, “Evropi” de l'Armada grega i el “Tajo” de l'Armada espanyola.
L'anunci sobre la visita recurrent de vaixells de guerra a l'illa ha generat una polèmica que el desmentiment de la ministra Robles no ha aconseguit apaivagar. Un dels grups més actius és el dels militants de la Joventut Republicana, que van decidir penjar una gran pancarta a una cèntrica rotonda de Maó per repudiar la presència de l'Aliança a Menorca. A més, s'han sumat a convocar una mobilització en el marc de la “Plataforma Menorca per la Pau”, que es desenvoluparà el proper diumenge a Maó. “Creiem que és un atemptat contra la sobirania de la nostra illa que s'ha fet amb el beneplàcit del Govern espanyol, per fer servir Menorca com a pati de maniobres dels Estats Units. Ens sentim titelles d'un Estat que no ens respecta com a poble”, ha subratllat Blanca Noguera, portaveu de l'organització en diàleg amb elDiario.es.
Creiem que és un atemptat contra la sobirania de la nostra illa que s'ha fet amb el beneplàcit del Govern espanyol. Ens sentim titelles d'un Estat que no ens respecta com a poble
A propòsit de l'acció de la pancarta, la jove republicana ha insistit que es tracta d'un acte reivindicatiu de carrer. “Nosaltres sempre intentem donar resposta al carrer al més aviat possible, apostant per formes de comunicació més directes i vinculades amb l'activisme. Quan va sortir la notícia ens vam organitzar com de costum i vam triar aquesta rotonda per mostrar el nostre desacord”, ha emfatitzat Noguera.
Per la seva banda, els comerciants de la zona portuària i dels voltants del centre històric de Maó es mouen entre la indiferència i el rebuig ple a la iniciativa militar del Govern central. “Si fa tants anys que venen i no ha canviat res, per què ara seria diferent? La guerra és molt lluny, jo no crec que influeixi en res”, sosté en diàleg amb elDiario.es l'amo d'un reconegut comerç de la Costa de Hannover, que prefereix mantenir l'anonimat. Per la seva banda, l'encarregada d'un històric forn proper al Port insisteix que és una pèssima idea: “Tal com estan les coses, l'última cosa que necessitem aquí són vaixells de guerra. No hi estic d'acord”.
Ningú no sap res
“Ningú d'aquest Govern balear estava al corrent d'aquesta decisió del Govern central. Si bé és cert que després el Ministeri de Defensa va publicar un comunicat desmentint la informació i precisant que l'ús de Maó és puntual per a l'escala de les flotes permanents de l'Aliança Atlàntica i, segons diuen, no hi ha previsió que sigui base naval de l'OTAN, lamentem la manca d'informació clara per part de l'Executiu de Pedro Sánchez sobre una qüestió que afecta les Illes Balears”, ha emfatitzat en diàleg amb elDiario.es la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, que alhora ha insistit en la importància estratègica de Menorca i en la manca de transparència del Govern central.
“Som conscients de la posició estratègica de l'illa de Menorca a la Mediterrània i compartim el compromís d'Espanya amb l'Aliança Atlàntica. Amb tot, demanarem al Ministeri que aclareixi quins plans té per al Port de Maó. Només així podrem analitzar la situació adequadament. Esperem que en qüestions de tanta importància, la comunicació per part de l'Executiu de Sánchez sigui més clara i que es basi en el respecte institucional que com a Govern de les Illes Balears mereixem”, ha afegit.
Ningú d'aquest Govern balear estava al corrent d'aquesta decisió del Govern central. Esperem que en qüestions de tanta importància, la comunicació per part de l'Executiu de Sánchez sigui més clara i que es basi en el respecte institucional
Dubtes per aclarir
Per part seva, els diputats de Balears integrats al grup parlamentari de Sumar Més, Vicenç Vidal i Agustín Santos, han enviat recentment una bateria de preguntes dirigides a la ministra de Defensa amb la intenció de verificar si l'augment d'afluència de vaixells de l'Aliança a Maó és perquè el port va ser ofert l'abril del 2023 al comandament de l'OTAN com a destinació recurrent, tal com va assenyalar el diari El País.
Així mateix, el bloc plurinacional Sumar Més prepara una PNL per denegar l'ús de Maó com a destinació per a les operacions bèl·liques de l'Aliança i ha enviat aquesta setmana una bateria de preguntes a Robles amb l'objectiu d'aclarir quin rol juga el port de la capital menorquina. “Volem saber com, quan i per què es va decidir oferir el port de Maó com a base de suport logístic a l'OTAN, quines implicacions té l'autorització diplomàtica permanent, quines operacions hi ha previstes al port de Maó en el marc d'aquest suport logístic, quin consum de recursos porten aparellades les embarcacions, consums com aigua, energia, combustible o altres, estan previstos durant les escales programades”, han emfatitzat els legisladors.
Menorca, illa militar
“Maó no serà base de l'OTAN”, insisteixen des del Govern central, i malgrat els intents de moderar el to bel·licista que indefectiblement té una organització la naturalesa de la qual és fer la guerra, la realitat és que l'abril del 2014 l'illa va ser escenari d'un dels exercicis conjunts més importants de la història de l'Aliança, que va incloure el desplegament de més de 1.400 efectius i 140 vehicles. L'exercici, anomenat Trident Jaguar 14, va ser el baptisme de la Caserna General de Bétera que, des de llavors, opera com a comandament d'una força Conjunta Desplegable de l'OTAN en territori espanyol. El maig d'aquell mateix any, el vaixell insígnia de la VI Flota de Guerra dels Estats Units, l'USS Mount Whitney, va recalar a la rada maionesa abans de marxar cap a Líbia per donar suport als rebels que finalment van enderrocar l'ex president Muammar Gaddafi.
Sense anar més lluny, el 8 d'abril vinent està prevista l'arribada de la fragata 'Navarra', desplegada per l'Armada espanyola en el marc de l'operació Sea Guardian que l'OTAN sosté a la Mediterrània des del 2016. “Es tracta d'una operació de seguretat marítima enfocada al coneixement de l'entorn marítim per dissuadir i lluitar contra el terrorisme, així com mitigar la resta d'amenaces. L'Operació Sea Guardian té tres tasques ja contingudes en el concepte de les Operacions de Seguretat Marítima de l'OTAN, per una banda brindar suport marítim a la lluita contra el terrorisme, per altra banda conèixer l'entorn marítim i per últim contribuir a la construcció de capacitats regionals en matèria de seguretat marítima”, detallen des del Ministeri de Defensa.
Amb la vista clavada al port, tot Menorca espera pacient l'arribada de la fragata “Navarra” dilluns que ve, mentre els dirigents de la Unió Europea deliberen sobre la conveniència o no d'una nova carrera armamentística. Més enllà o més ençà dels eufemismes, el rumb violent en què es troba Europa sembla tocar les portes de la pacífica illa de la calma.
1