Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Amnistía, semana I: incendio en la Fiscalía y maniobras de dejar fuera a Puigdemont
Felipe VI, diez años del rey que no ha recuperado la imagen de la monarquía
Opinión - Un muro de impunidad. Por Rosa María Artal

Menys del 0,1% del Mediterrani balear està protegit

Un ocell de tempesta sobrevola el mar.

Pablo Sierra del Sol

Eivissa —

0

El Mediterrani està gairebé totalment desprotegit a les Illes Balears. Un informe de la Fundació Marilles indica que només 52,92 dels 72.552 quilòmetres quadrats que envolten l'arxipèlag tenen una protecció estricta. Només en un 0,07% de l'àrea que geogràficament es coneix com a Mar Balear activitats extractives com la pesca i la mineria estan totalment prohibides. La superfície també és ínfima si es té en compte l'indicador –un 10%– que marca la Unió Europea a la seva Estratègia de Biodiversitat 2030.

A més, els plans de Brussel·les passen per aconseguir que un 30% de les zones marítimes que depenen dels vint estats membres amb sortida al mar tinguin algun grau de protecció quan comenci la propera dècada. Aquest repte s'ha aconseguit a les aigües interiors –el 55%– però no a les exteriors –13%.

Aquesta superfície, el 96,3% d'aquesta regió marina s'administra des de Madrid. Són 69.899 quilòmetres quadrats. Una vasta extensió, òrfena de restriccions ambientals excepte alguns enclavaments que es podrien pintar fàcilment al mapa: el sud i el sud-oest de Cabrera –Parc Nacional Marítim Terrestre des del 1991–, la zona d'ús restringit dins de la reserva d'interès pesquer establerta davant del Llevant mallorquí o la reserva de sa Dragonera.

Les aigües interiors, amb prou feines 2.663 quilòmetres quadrats, es gestionen a nivell autonòmic. En aquestes zones costaneres, la protecció estricta augmenta a l'1,7%, però també queda lluny dels objectius europeus. Marilles reclama a l'executiu de Marga Prohens més implicació i un missatge contundent a favor de la preservació marina. A la seva nota de premsa, aquesta organització sense ànim de lucre que treballa per convertir les Illes Balears en un paradigma de conservació ambiental cita estudis científics que constaten les millores –ambientals, saludables i, també, econòmiques– que generen els espais marítims protegits. També recorda que una autonomia pot expandir les seves competències cap a aigües exteriors si el Ministeri per a la Transició Ecològica reconeix la continuïtat dels ecosistemes que també abasten aigües interiors.

“El Govern dʻEspanya ha expressat públicament el compromís d'aconseguir els objectius de protecció marina a les aigües estatals. El nou Govern encara no s'hi ha pronunciat i pensem que s'hauria de comprometre perquè el mar Balear s'ho mereix. Encara que no tingui una obligació legal, està en el seu interès fer-ho. [A través del Pacte Blau Balear], més de dues-centes empreses ho han demanat, però encara estem pendents que aquest compromís es faci públic”, explica Aniol Esteban, director de la fundació.

Aquest empresari i biòleg marí creu que no hi ha un escut millor contra l'escalfament global que la protecció d'un mar que en els darrers quaranta anys ha augmentat un grau i mig la seva temperatura i que, al llarg de l'estiu passat, va patir onades de calor contínues i inusitades. “El Mediterrani ens dóna peix, opcions de lleure i molts beneficis econòmics. L'alta protecció del mar és la millor assegurança que podem comprar per fer front a la incertesa de l'escalfament de les aigües que provoca el canvi climàtic, i garantir el futur de la pesca, el turisme i el benestar de les persones”, comenta.

Etiquetas
stats