Pilar Sánchez, la dona que va usar la seva parada al mercat per defensar la República i va acabar assassinada i violada per colpistes
LLEGIR EN CASTELLÀ
18 de setembre de 1936. El cadàver d'una dona ha aparegut rere uns arbustos a Sencelles (Mallorca). El cos presenta diversos impactes de bala i, segons les autoritats, es troba en avançat estat de descomposició (les investigacions posteriors llançaran que presenta signes d'haver estat arrossegada per un cotxe). Finalment, l'enterren, sense identificar, en una fossa comuna del cementiri del municipi. Però darrere del cos hi ha la història d'una dona de Palma que ha participat activament en la vida política de la Segona República i que, després del cop militar feixista de juliol, va haver d'amagar-se per evitar ser detinguda. El seu nom era Pilar Sánchez Llabrés, tenia 33 anys, i el seu assassinat, segons fonts memorialistes, va ser “un dels més cruels que es coneixen” a l'illa.
Noranta anys després, l'Ajuntament de Palma continua sense donar resposta a la petició perquè sigui declarada Filla Il·lustre de la ciutat. Memòria de Mallorca va registrar la primera sol·licitud el 18 de setembre de 2024, coincidint amb el 88è aniversari del seu assassinat, i va tornar a presentar-la un any després en no haver obtingut contestació. Ara, l'associació ha iniciat una campanya de recollida de signatures per reclamar al Consistori que tramiti el reconeixement.
“El reconeixement de Pilar Sánchez Llabrés com a Filla Il·lustre no pretén únicament homenatjar una víctima de la repressió franquista. Significa també reconèixer la trajectòria d'una dona palmesana compromesa amb la democràcia, la igualtat, els drets de les dones i els drets de la classe treballadora, i incorporar aquesta trajectòria al patrimoni cívic i democràtic de la ciutat”, defensa l'entitat memorialista.
El reconeixement de Pilar Sánchez Llabrés com a Filla Il·lustre no pretén únicament homenatjar una víctima de la repressió franquista. Significa també reconèixer la trajectòria d'una dona palmesana compromesa amb la democràcia, la igualtat, els drets de les dones i els drets de la classe treballadora, i incorporar aquesta trajectòria al patrimoni cívic i democràtic de la ciutat
Pilar Sánchez Llabrés va néixer a Palma el 1903 i vivia al barri obrer de la Soledat. Era coneguda com a Na Pilar Revulla i treballava com a venedora de comestibles en una parada de la plaça Major. Des d'allà feia visible també la seva militància política. Estava casada amb Miquel Borel, treballador de la construcció i sabater, amb qui va tenir quatre fills: Rafel, Joan, Miquel i Francesca.
La documentació posterior, consultada per elDiario.es, la presenta com una dona d'intensa activitat política que aprofitava el seu lloc al mercat per expressar públicament les seves idees, un fet que, en paraules de l'historiador Bartomeu Garí, “va provocar la por i, al mateix temps, l'odi dels seus adversaris”. En les seves investigacions sobre la repressió franquista a Mallorca, Garí la recorda com una dona que no s'arronsava davant les adversitats, com va succeir el 16 de febrer de 1936, quan va ser detinguda per protestar davant un possible frau electoral, estavellant una urna al mig del carrer.
El seu perfil apareix, així mateix, especialment definit a les pàgines d'El Obrero Balear, el periòdic de l'organització socialista mallorquina. El setmanari recull la seva intervenció en un míting celebrat el 9 de març de 1936 a la 'Casa del Poble' de Palma amb motiu de la jornada internacional per l'emancipació de la dona. Juntament amb Pilar Sánchez van participar dones de distintes organitzacions del Front Popular, entre elles Rosa Ros, Rosa Colom, Rosa Hurtado, Catalina Alós i Aurora Picornell. La crònica d'El Obrero Balear, publicada el 13 de març, destacava la novetat d'aquella presència femenina i la presentava com una ruptura amb les “ràncies concepcions” sobre el paper de la dona en la vida pública.
La publicació es va fer ressò de la intervenció de Sánchez: durant aquesta, l'activista es va estendre en consideracions sobre “la perniciosa influència de l'Església en la dona” i sobre els avantatges de l'organització política i sindical. El seu paper se situava al voltant de l'emancipació femenina, l'organització política i sindical i la crítica a la influència de l'Església.
La detenció
La vida de Pilar va canviar radicalment després del cop militar de juliol de 1936. Es va amagar al domicili de Joan Real, amic de la família i regidor de l'Ajuntament de Palma vinculat al Front Popular, al barri dels Hostalets. Els falangistes van acudir inicialment al seu domicili per localitzar-la. En no trobar-la, es van endur el seu marit i els seus fills a la comissaria de la plaça de Santa Magdalena, on Miquel Borel va ser torturat.
La vida de la Pilar va canviar radicalment després del cop militar de juliol de 1936. Es va amagar al domicili de Joan Real, regidor del Front Popular. En no trobar-la a casa seva, els falangistes es van emportar el seu marit i els seus fills a la comissaria de la plaça de Santa Magdalena de Palma, on en Miquel Borel va ser torturat
La filla del matrimoni, Francisca Borel Sánchez, recordaria anys després el terror viscut per la família després de la detenció del seu pare: “La sensació de terror i el mal que ens van fer les beates i els falangistes va ser molt gran. Recordo quan els feixistes ens van empresonar i ens van portar, al meu pare, als meus germans i a mi, a un immoble que estava a la carretera de La Soledat, on servien berenars. Després vam anar a una casa a prop de la costa de l'Hospital de la Sang [en al·lusió a la comissaria de Francisco Barrado Zorilla, cap de la policia secreta de Falange]. Allà vaig escoltar els gemecs del meu pare”. El seu testimoni va ser recollit per Bartomeu Garí en una de les seves investigacions.
Pilar, per la seva part, seria finalment localitzada i detinguda per quatre falangistes juntament amb Joan Real, que seria assassinat al cementiri de Porreres. Els seus botxins la van portar en un automòbil per la carretera de Sineu i, a prop de la possessió de Son Ganvada, la van fer baixar per la força. D'acord amb els testimonis recollits posteriorment, es va resistir i va ser violada pels seus captors. Després la van lligar pels peus a la part posterior del vehicle i la van arrossegar fins a la garriga de Son Palou, on li van disparar cinc vegades.
La sensació de terror i el dany que ens van fer les beatas i els falangistes va ser molt gran. Recordo quan els feixistes ens van empresonar i ens van portar, al meu pare, als meus germans i a mi, a un immoble. Després vam anar a una casa. Allà vaig escoltar els gemecs del meu pare
Els fets van ser presenciats per dos testimonis. Un era un home que es trobava caçant a la zona. En escoltar l'automòbil es va amagar i va poder observar el que havia passat. L'altre es trobava als voltants del cementiri de Sencelles i va reconèixer la Pilar perquè també era veí de la Soledat. La reconstrucció dels últims moments de la Pilar procedeix fonamentalment de la causa judicial 901/1936 -l'expedient judicial que va documentar l'assassinat de Pilar Sánchez- i del testimoni de tots dos testimonis.
L'escriptor Llorenç Capellà ho va il·lustrar així al seu Diccionari Vermell (1989), una de les obres de referència de la memòria històrica mallorquina: “A les tres i mitja de la matinada, un home que vetllava en el cementiri de Sencelles, un parent seu mort, va sentir gemecs i insults de dona. Espaordit va apagar el llum i, procurant no fer renou, anà apropant-se a l’indret del qual procedien les veus. Ho sentia tot. A l’empar de la paret era un protagonista passiu i invisible del que succeïa. Cercà a les palpentes i trobà una escletxa per on guaitar”.
“De sobte la sang se li glaçà a les venes. Ell vivia a La Soledat i va reconèixer Pilar que també hi vivia. I va reconèixer els quatre homes que la martiritzaven, que també hi vivien. Tot l’escàndol quedava entre veïnats. Els homes violaren Pilar i quan era estesa en terra, retuda, li descarregaren el carregador de les pistoles a sobre. Morta, l’arrossegaren pels peus fins a les portes del cementiri”, prosseguia la reconstrucció de Capellà.
Els homes violaren Pilar i quan era estesa en terra, retuda, li descarregaren el carregador de les pistoles a sobre. Morta, l’arrossegaren pels peus fins a les portes del cementiri
Les investigacions posteriors sobre la repressió franquista contra les dones han situat el cas de Sánchez Llabrés com un exemple extrem d'una violència que incorporava humiliacions, agressions sexuals i càstigs físics com a part del mecanisme repressiu.
Després de la mort de Pilar, les autoritats van posar en llibertat els seus fills, però Miquel Borel, el seu espòs, va ser tancat a Can Mir, una de les presons franquistes més fosques de les que van posar en marxa a Mallorca. Després va passar per diferents camps de concentració de l'illa fins que, el 1940, va ser finalment posat en llibertat.
Les investigacions sobre la repressió franquista contra les dones han il·lustrat el cas de Pilar Sánchez com a exemple extrem d'una violència que incorporava humiliacions, agressions sexuals i càstigs físics com a part del mecanisme repressiu
Les anomalies de la causa 901/1936
La pròpia documentació oficial del Govern assenyala que la causa 901/1936, instruïda pel jutge i alferes Joan Guardiola Homar, va estar envoltada d'“irregularitats en el procediment i la implicació de les autoritats en la repressió”. Entre altres anomalies, les investigacions i l'ordre per practicar l'autòpsia es van realitzar a requeriment del cap de Falange, malgrat que es tractava d'una tasca que corresponia a l'autoritat judicial. La documentació afegeix que les informacions aportades pel cap falangista “no concorden amb les d'altres testimonis i informes”.
Malgrat aquestes contradiccions, la investigació no va arribar a establir responsabilitats. A l'octubre de 1936, els fets van quedar sobreseïts i la causa va ser tancada, la qual cosa va suposar, d'acord amb la mateixa documentació, la “total impunitat” dels responsables del crim.
La causa 901/1936 es va poder recuperar dècades després gràcies al treball d'investigació i digitalització de les causes judicials franquistes. Memòria de Mallorca va impulsar el projecte Totes les causes, que va permetre digitalitzar 295.332 documents corresponents a 2.761 casos, oberts entre juliol de 1936 i 1939 i que afecten 4.653 persones. L'associació va cedir el resultat d'aquest treball al Govern el 2020, durant la passada legislatura progressista.
L'anterior Executiu, presidit per Francina Armengol i amb Juan Pedro Yllanes com a conseller de Memòria Democràtica, va incorporar Pilar a la Ruta de la Memòria Feminista i Antifeixista de Palma i, el 2022, va instal·lar una Stolpersteine (pedra de la memòria) a la Soledat, on havia viscut. La inscripció recorda el seu nom, l'any de naixement i les dates i circumstàncies de la seva mort.
Sense resposta de l'Ajuntament
Fa dos anys, Memòria de Mallorca va sol·licitar per primera vegada a l'Ajuntament de Palma, governat per PP i Vox, que Pilar Sánchez Llabrés fos declarada Filla Il·lustre de la ciutat el 18 de setembre de 2024. L'associació argumentava que el reconeixement no s'havia de limitar a la seva condició de víctima de la repressió, sinó que havia de reconèixer també la seva trajectòria com a dona compromesa amb la democràcia, la igualtat, els drets de les dones i els drets de la classe treballadora. Un any després, el 18 de setembre de 2025, va tornar a registrar la petició perquè no havia rebut cap resposta del consistori.
Al contrari del Consistori palmesà, l'Ajuntament de Sencelles va debatre el 2021 una moció de Més per Mallorca per incloure el nom de Pilar Sánchez al nomenclàtor del municipi. El ple va aprovar la proposta amb l'abstenció del PP.
Noranta anys després del seu assassinat, les restes de Pilar no han estat trobades. El seu cos va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Sencelles, però les successives remodelacions de l'espai van dificultar posteriorment la seva localització. Les excavacions realitzades el 2018 i 2020 no van aconseguir trobar-lo. Les investigacions posteriors, tanmateix, han anat reconstruint una figura que durant dècades va quedar reduïda fonamentalment al record dels seus familiars i d'aquells que van conèixer la repressió de la Palma republicana.
0