LLEGIR EN CASTELLÀ
El ple del Parlament balear ha aprovat, amb els vots de PP i Vox, prendre en consideració la reforma de la Llei autonòmica de Ports amb l'objectiu d'ampliar de 30 a 50 anys les concessions dels clubs nàutics de les illes i simplificar tràmits administratius. Es tracta d'una modificació legal que, tot i això, hauria estat dissenyada, segons l'oposició, a mida dels interessos de determinats actors privats, entre ells els del mateix conseller del Mar i Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente. No en va, la iniciativa ha estat articulada a través d'una Proposició de Llei registrada directament a la Cambra pels dos socis d'investidura, sense tan sols ha estat debatuda la reforma prèviament pel Consell de Govern.
Durant el debat de la proposta, el PSIB-PSOE ha posat sobre la taula el conflicte d'interessos que plantejaria la modificació, en assenyalar que Lafuente manté vincles amb un dels ports de Balears que es beneficiarà de la reforma, el d'Addaia (Menorca), la gestió del qual es troba des del 1979 a mans d'Addaya, empresa pertanyent a la família del conseller, tal com consta als registres empresarials consultats per elDiario.es.
En aquest sentit, el portaveu adjunt del grup socialista, Marc Pons, li ha inquirit directament si té “interessos directes” a la norma, posant en dubte, a més, el fet que la modificació no hagi passat abans pel Consell de Govern, cosa que hauria aportat majors garanties de transparència i control institucional. El tràmit a l'òrgan col·legiat de l'Executiu autonòmic obliga a un debat intern entre consellers, a l'emissió d'informes tècnics i jurídics i a més traçabilitat en la presa de decisions. L'oposició denuncia que, en impulsar-se la reforma a través d'un pacte parlamentari entre el PP i el Vox, s'ha evitat aquest filtre i alimenta les sospites que la iniciativa podria respondre a interessos particulars més que a l'interès general.
Lafuente, tot i això, ha negat de manera contundent les manifestacions sobre un suposat tracte de favor: “Es tracta d'una iniciativa dels grups presentada a proposta de les associacions i de les entitats. Per tant, interès personal, absolutament cap”, ha etzibat el conseller només pujar a la tribuna. El titular de Mar i Cicle de l'Aigua ha apel·lat a l'interès general de la reforma de la llei de Ports i ha mostrat la seva “total disposició” a donar explicacions sobre això “davant de tots els grups, tots els diputats i on faci” sobre la seva situació patrimonial, que, ha incidit, “en tot cas és fruit d'una situació d'herència”.
Lafuente: “No tinc poder de decisió sobre cap empresa”
“La meva situació patrimonial respecte al que pugui tenir relació amb el sector es redueix a una cosa molt senzilla: que el meu pare tenia participacions en una societat des de fa 30 anys. Ni he comprat ni he venut accions de l'empresa. Tampoc hi ha acceptació d'herència. No he participat en cap consell d'administració ni tinc poder de decisió sobre cap empresa”, ha asseverat el conseller, qui ha tornat a expressar la seva disposició a donar “totes les dades que vostès vulguin sobre aquesta matèria”.
Lafuente ha continuat recriminant que “en política no tot s'hi val” i ha apel·lat que continuï la tramitació del projecte de llei, que “s'aportin les esmenes que es considerin oportunes” i a que el Parlament “decideixi per l'interès general modificar una llei que és important per mantenir aquest equilibri necessari entre els llocs de treball nàutics i la gestió que fan de manera indirecta les marines”. “Aquesta és la voluntat del Govern i de la Conselleria”, ha recalcat Lafuente, que ha considerat “desafortunada” la seva “menció personal”.
Mentre el PP, més enllà d'aquesta controvèrsia, defensa que la modificació alinea la legislació balear amb l'estatal i protegeix els petits clubs nàutics i Vox celebra el “fi de l'arbitrarietat i l'intervencionisme”, tant PSIB com Més i Unides Podem alerten que la pròrroga de les concessions fins als 50 anys limita la capacitat dels futurs governs per a decidir sobre l'ús del domini públic marítim.
En concret, Balears compta amb 24 clubs nàutics que, en total, sumen uns 12.000 socis i més de 8.500 amarratges. En la seva proposta, PP i Vox els defineixen com a entitats sense ànim de lucre que desenvolupen una “intensa tasca social i esportiva”, amb impacte directe en la formació d'esportistes d'elit, l'organització de regates internacionals i el foment de valors vinculats al mar i la sostenibilitat, a més de comptar amb un gran arrelament social.
Tot i això, en declaracions a elDiario.es, el president de l'Associació de Clubs Nàutics de Balears (ACNB), Antoni Estades, va assenyalar en aquest reportatge que el Club Nàutic d'Eivissa és l'únic espai (dins del port dEivissa) que actualment fa nàutica social i esportiva. La resta, assegura, són concessions empresarials que “paguen autèntiques milionades per fer negoci”. El cas d'Eivissa serveix per exemplificar el que està passant també amb altres clubs nàutics de l'arxipèlag balear, com el Club Nàutic de Palma, el Club Marítim de Maó (Menorca) o el Club de Vela Port d’Andratx (Mallorca). Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) assenyala, en un estudi de 2021, que aquests clubs generen un volum de negoci anual de 627 milions d'euros, equivalent al 1,9% del PIB de l'arxipèlag.
L'oposició: “La proposta consagra un model d'opacitat”
“El 2080 jo tindré 107 anys, la meva filla en tindrà 76. Hauran passat 14 governs. Nosaltres hem de decidir i garantir drets a empreses privades coartant la limitació de la pròpia administració pública a l'hora de prendre determinades decisions?”, s'ha preguntat Pons, que ha lliscat que des del punt de vista del discurs de la dreta libertal “tampoc té lògica”.
Per la seva banda, Més per Menorca ha votat també en contra de la iniciativa argumentant, per boca del seu portaveu, Josep Castells, que l'ampliació de les concessions, per definició, “s'ha de fer per necessitat i per interès de la ciutadania”. Per contra, per a l'ecosobiranista, la proposta “consagra un model d'opacitat” al model de concessions.
En aquesta línia, la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon ja ha avançant que durant la tramitació tractaran de reduir els terminis de les concessions, que és una de les qüestions que “més grinyolen”. “La possibilitat de prolongar concessions fins a 75 anys és a la pràctica que un bé públic sigui gestionat durant tres generacions”, ha indicat. Pel que fa a les acusacions al conseller Lafuente, ha assenyalat que els ecosobiranistes “estaran atents” a les informacions que es produeixin.
Finalment, el diputat d'Unides Podem José María García també ha considerat “errònia” la prolongació de les concessions. “La memòria col·lectiva acaba oblidant que aquesta zona de gestió és realment de domini públic”, ha sentenciat.