Rebecca Horn, la pionera de la performance feminista que va alliberar el cos de les seves fronteres
LLEGIR EN CASTELLÀ
Una dona camina sota els arbres d'un bosc frondós i fosc amb un centelleig inexplicable sobre el cap. Quan és travessada per uns raigs de sol ho podem veure millor. Està semidespullada i surt a passejar per un camp de blat, lluint una llarga banya blanca i brillant subjectada per unes corretges al seu cos. Es tracta d'Unicorn, una de les obres de performance més destacades de Rebecca Horn, interpretada per una de les seves alumnes, amb les quals entrava de ple a les avantguardes de l'art mundial als anys setanta.
“És una peça emblemàtica de les sèries fílmiques, on a través de les addicions de pròtesis al cos, tot es transforma. És la idea d'alguna cosa que surt del cap i va cap al cel portant el seu esperit i pensament cap a una altra esfera. La seva obra és ara més fresca que mai perquè és completament política des de la perspectiva personal i la seva experiència física al món”, explica Sergio Edelsztein, comissari d'art i amic de la creadora, que va morir el cap de setmana passat.
Nascuda el 1944 a Michelstadt, Alemanya, Rebecca Horn ha estat una referència per a diferents generacions d'artistes, una autora de culte per al món de l'art, l'obra multidisciplinar de la qual és considerada una de les més importants de la segona meitat del segle XX i inicis del XXI. Morta el 6 de setembre passat als 80 anys a la localitat de Bad König, Hesse, Alemanya, la pionera de la performance feminista deixa un llegat indiscutible, però també un costat molt humà que tots els seus pròxims recorden.
La seva empremta a la història és la de tota una vida dedicada a l'art i a l'exploració del cos que té una gran importància a escala internacional, però també per a Espanya, exposant la seva obra inicialment a Barcelona i, més endavant, a Galícia i les Illes Balears. Tot i això, hi ha un lloc de singular importància per a l'artista, que recordava de viatges amb els seus pares, i és el municipi de Pollença, a Mallorca, on tenia una casa-taller que li servia de refugi durant llargues temporades.
“Per mi era un veritable mite de l'art i veure-la passar per la plaça de Pollença em semblava una cosa impossible, com si em trobés amb una estrella de cinema”, explica Catalina Joy, resident del municipi que hi va treballar durant l'any 2003 organitzant la seva primera exposició a Mallorca, a l'església del Convent de Sant Domingo de Pollença. Amb aquesta mostra, titulada 'Moon Mirror', Rebecca Horn aterrava la seva activitat artística a Mallorca després d'haver visitat els dos estius anteriors els projectes dels artistes Susy Gómez i Jaume Plensa al mateix espai.
Ningú no sap amb exactitud quan va arribar a l'illa, potser per la seva naturalesa reservada, però els que la van conèixer coincideixen que l'artista va començar a deixar-se veure per Mallorca a partir dels anys noranta. Va decidir instal·lar-se al Calvari, un lloc emblemàtic del municipi de Pollença de la Serra de Tramuntana, després de comprar-li la casa a una marxant d'art. L'orfebre Luisa del Valle, amiga de la creadora durant molts anys, rememora la seva arribada en aquest precís lloc, on celebraven junts Nadal acompanyats dels seus amics, artistes, escriptors i galeristes de l'època.
Un any després de l'exposició a Pollença, Rebecca Horn va participar en la inauguració del museu Es Baluard amb la instal·lació 'La llum presonera al ventre de la balena' en un dels seus espais més singulars, un antic aljub restaurat de més de 350 metres quadrats que antigament proveïa d'aigua dolça tot el barri del Puig de Sant Pere i els vaixells que arribaven al port de Palma. El mar ressonava amb força a la seva ment i li semblava que l'aljub era un lloc perfecte per acollir aquesta obra, presentada anteriorment al Palais de Tòquio de París.
Per a David Barro, actual director del museu Es Baluard, una de les coses que més el va atraure sempre del museu és “l'obra 'Three Graces in Blue' de Rebecca Horn, exposada de manera permanent a un dels patis de l'espai i que pertany a la Col·lecció, com també 'La Ferdinanda X-Ray', protagonitzada per unes tisores, objecte clau d'una de les seves performances, on es talla els cabells amb dues tisores alhora. La de Rebecca Horn és una gran pèrdua per a l'art contemporani. El seu record romandrà viu per sempre”, conclou.
El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía també té diferents obres de l'artista entre la seva col·lecció. El director, Manuel Segade, destaca que Horn “és una artista pionera de la segona onada internacional del feminisme a través d'una visió que uneix, a través de la poètica, el cos de les dones i de la màquina no allunyada del món natural”. “A la col·lecció tenim moltes obres fonamentals de la seva carrera, però també n'hi ha d'altres més recents dels anys 2000 quan vivia a Mallorca”, afegeix.
És una artista pionera de la segona onada internacional del feminisme a través d'una visió que uneix, a través de la poètica, el cos de les dones i de la màquina no allunyada del món natural. A la col·lecció del Reina Sofía tenim moltes obres fonamentals de la seva carrera, però també n'hi ha d'altres més recents dels anys 2000 quan vivia a Mallorca
L'educació artística més enllà de les aules
No obstant això, Rebecca Horn no només es va dedicar a la creació artística al llarg de la seva carrera, sinó que també va estar especialment bolcada a la pedagogia, com a professora a la Universitat de les Arts de Berlín. Però ella tenia l'impuls d'anar més enllà i, per això, va intentar comprar una fàbrica abandonada a Pollença per construir-hi un centre de residències artístiques. Després de no poder aconseguir-ho, va fundar a la regió d'Odenwald, prop de Frankfurt, la Moontower Foundation, una fundació privada a la qual va dedicar gran part del seu temps.
Però més enllà de ser professora a la universitat, també va voler acompanyar el seu alumnat fora de les aules com a comissària dels projectes en què s'iniciaven. De fet, va organitzar l'exposició col·lectiva 'Rites of Passage' del 2008 portant els seus estudiants Antonio Paucar, Ali Kaaf, Erick Meyenberg, Jakob Schaible, Carola Schmidt i Markus Wüste a exposar els seus treballs a la Galeria Maior, fundada, precisament, a Pollença.
La galerista Jero Martínez recorda que “venia molt per la galeria, fins que un dia ens va dir que li feia molta il·lusió organitzar una mostra dels seus alumnes”. “Llavors, vaig anar de viatge amb ella a Alemanya per conèixer-los a tots i organitzar aquest projecte amb què vam donar a conèixer la seva feina al seu país d'origen”, explica a elDiario.es.
Una de les exposicions més destacades de Rebecca Horn a l'illa va ser el 2009 a la Galeria Pelaires de Palma, que va organitzar la mostra 'Aigüestortes' amb motiu del seu 40è aniversari i que va tenir com a protagonistes la creadora alemanya juntament amb Jannis Kounellis, un dels més destacats exponents de l'Art Povera. Durant el muntatge, la comissària d'art Pilar Rubí i el realitzador Pablo Bujosa van documentar el procés en una pel·lícula amb el mateix títol on tots dos artistes reflexionen sobre la creació artística.
“Va ser molt important per a nosaltres que una artista tan important decidís formar part del nostre equip. És una cosa que va més enllà del que és local i que ens va portar a una altra escala. Vam saber de l'empitjorament de la seva salut mentre preparàvem l'exposició col·lectiva que inaugurarem a la Nit de l'Art on tindrem obres seves. És una relació llarga on hi hem treballat al llarg de molts anys”, expressa Frederic Pinya, director de la galeria.
Inspirada per les seves vivències a Mallorca, per la calma, la tranquil·litat i la llum, l'artista alemanya va portar a Sa Llotja de Palma la proposta 'Glowing Core', una exposició del 2015 creada a partir de materials diversos com miralls, acer o circuits electrònics amb els quals es va acostar a la figura de Ramon Llull, considerat un dels primers escriptors a fer servir la llengua catalana en textos filosòfics i científics.
L'àmbit poètic del Camí de Sant Jaume
Lluny del seu refugi mallorquí, a Galícia, va tenir lloc la primera exposició retrospectiva a Espanya. Miguel Fernández-Cid, director del Centre Gallec d'Art Contemporani (CGAC) entre el 1998 i el 2005, explica que, quan va arribar al museu, va fer una exposició dedicada a l'artista i escultor italià Giuseppe Penone, a qui va comentar que un dels seus somnis era mostrar l'obra de Rebecca Horn. Poques setmanes després, començava a organitzar el projecte.
“Ella estava treballant sobre la idea del pelegrinatge i vam parlar de la importància de Santiago i Finisterre, el pelegrinatge religiós i la pagana. Com que el 2000 era Any Jacobeu, li vam proposar que el CGAC fos la primera seu d'una retrospectiva que estava preparant i va acceptar amb entusiasme”, explica Fernández-Cid, que recorda emocionat que l'artista va dedicar un catàleg de l'exposició a cadascun dels treballadors del museu.
La gestora cultural i llavors conservadora en cap del CGAC, Cecilia Pereira, també va acompanyar la creadora alemanya durant el projecte, que considera com “un somni impensable” en què Rebecca Horn i tretze dels seus estudiants van fer el Camí de Sant Jaume des de diferents punts creant una obra que van concebre durant el pelegrinatge. Pereira destaca la importància dels elements poètics, dolorosos i introspectius del seu treball, assegurant que l'artista “ja treballava la vulnerabilitat que ara està tan de moda”.
Fa nou anys, Rebecca Horn va patir un ictus que li va deixar en un estat de salut delicat i amb dificultats que no li permetien continuar desenvolupant la feina a ple rendiment. La seva partida deixa una herència per al món de l'art contemporani que perdurarà a la memòria dels qui van visitar les seves exposicions, els seus coneguts, les col·leccions i, sobretot, dels seus alumnes.
0