S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís

Durant dècades, les dues cases pageses de s’Espalmador han romàs pràcticament congelades en el temps, envoltades per aigües turqueses, dunes verges i algunes de les praderies de posidònia millor conservades del Mediterrani. A pocs metres de les concorregudes platges de ses Illetes (Formentera), però separada d’aquestes per un pas de navegació conegut com es Pas de s’Espalmador, continua sent un territori fora de l’abast de qualsevol. Vuit anys després que una família belga —a través d’una societat luxemburguesa— comprés l’enclavament per 18 milions d’euros, els seus propietaris es preparen per dur a terme una complexa rehabilitació de les edificacions històriques en un dels espais naturals més protegits de les Balears.

Formentera lidera, juntament amb Eivissa i Marbella, les platges espanyoles més cares per estiuejar, segons un informe elaborat a partir d’una mostra de viatgers espanyols i una anàlisi comparativa dels costos turístics. Abans de l’operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans —al principi l’illot es va posar a la venda per 22 milions d’euros—, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una xifra extremadament allunyada del valor que assoliria dècades després. Els Cinnamond consideraven una bona opció que l’illot passés a ser de titularitat pública, una cosa que, en el seu moment, també es va plantejar el Consell de Formentera.

El 2017, la institució insular, presidida aleshores per Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, va plantejar al Govern balear, durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra de l’illot. Però la proposta finalment no va fructificar i el Consell, per si sol, no disposava de recursos suficients per afrontar la compra en solitari.

Abans de l'operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans -al principi l'illot es va posar a la venda per 22 milions d'euros-, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carles Tur Roig

Des de s’Espalmador, de 137 hectàrees, fins a la pitiüsa del Sud, s’estén una franja de terra que acaba a la Punta des Càrritx. Cap a l’oest, s’allarga en forma de diminuta península la platja de s’Alga, un arenal verge de postal que es desplega al llarg d’un quilòmetre.

Ha estat la societat propietària qui ha gestionat la tramitació de la llicència urbanística per a la reforma integral de les dues construccions històriques, s’Alga i Majoral, que començarà després de la temporada turística, quan es pugui agilitzar la logística per dur a terme els treballs. La llicència va ser aprovada per la Junta de Govern del Consell de Formentera el passat 12 de gener de 2025. La concessió per a la reforma, que no preveu augmentar la superfície construïda, està subjecta a estrictes condicions de conservació patrimonial, control arqueològic i limitacions pròpies d’un espai protegit.

Una societat amb seu a Luxemburg

Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats, segons dades del Registre de la Propietat consultades per Newtral.

Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats

Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988. Tanmateix, la titularitat no atorga carta blanca als seus propietaris: no permet restringir l’accés a les zones de domini públic (com la servitud de trànsit) ni construir lliurement en espais sotmesos a protecció ambiental i costanera.

Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988

Això, en particular, està provocant que el projecte de reforma a s’Espalmador no sigui una tasca fàcil, sinó «tot un repte», com assenyala a elDiario.es una font propera al projecte. De moment, s’ha instal·lat un pantalà flotant provisional amb unes fixacions ecològiques que no danyen la posidònia a es Caló de s’Alga per descarregar equips i materials —els mateixos que tenien les cases originals—, fet que ha requerit la tramitació d’una autorització a través de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua. Es tracta d’un moll complementari al ja existent, situat just al costat, però que no té l’amplada suficient per poder efectuar les descàrregues.

Dues edificacions protegides

El projecte, dissenyat per un estudi d’arquitectura de Formentera, se centra a restaurar dues construccions aixecades abans de 1956 i disperses en diferents punts de l’illot. Són dues cases pageses històriques ubicades en dos indrets diferents de l’illot privat: una a la cala de s’Alga i l’altra a es Majoral, a l’interior del terreny insular.

Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del territori del Consell Insular de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera disposa de quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i annexos corresponents a unes quadres de 82 metres quadrats. La segona és més gran: dotze dormitoris i 468 metres quadrats.

Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del Consell de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera compta amb quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i la segona, amb dotze dormitoris i 468 metres

La primera finca envaeix la zona de servitud de protecció, tot i que no la zona de servitud de trànsit, segons la documentació. La segona casa també es troba afectada per aquesta limitació i, a més, el mur perimetral ocupa la zona de domini públic maritimoterrestre establerta per la Llei de Costes.

L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament.

El Consell, però, no és l’única administració implicada, sinó que també cal gestionar permisos amb la xarxa Natura 2000, el Govern balear, Costes i Recursos Hídrics, entre d’altres.

L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament

A l’interior d’un parc natural

S’Espalmador es troba al cor del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera i també compta amb diferents graus de protecció: forma part de la xarxa Natura 2000 i és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), figures ambdues de protecció ambiental de la Unió Europea (UE) destinades a conservar els hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna d’interès comunitari.

És un dels motius pels quals la instal·lació dels pantalans es va fer, en compliment de la normativa ambiental, abans que comencés el període de nidificació de les aus, que finalitza l’1 de juliol vinent. Tanmateix, en aquesta data —en plena temporada estival— tampoc no arrancaran les obres, atès que els treballs requereixen moviment de terres i altres intervencions incompatibles amb la presència turística.

D’altra banda, l’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) d’acord amb la llei de patrimoni històric. Existeixen, a més, quatre jaciments arqueològics i una altra edificació històrica coneguda com el Pou de s’Alga.

L’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC)

L’actuació d’obra compta amb l’autorització del Consell Insular de Formentera des del passat gener de 2025, després que la institució analitzés diferents informes tècnics i jurídics. L’expedient administratiu va començar el juliol de 2020, quan l’empresa propietària va sol·licitar la llicència per rehabilitar els immobles.

La logística d’operar en un territori extremadament sensible complica l’execució del projecte, que contempla tasques de demolició en alguns volums que desvirtuen la construcció, segons fonts properes consultades per aquest mitjà. D’una banda, a causa de l’estricta necessitat de complir la normativa ambiental i, de l’altra, perquè és molt difícil trobar treballadors disposats a desenvolupar la seva activitat a l’hivern en un illot aïllat. Tot i que la propietat ofereix allotjament, les condicions meteorològiques poden impedir durant dies la connexió marítima amb Eivissa, dificultant tant els desplaçaments com l’avanç de les obres.

Tres illes privades a les Pitiüses

S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la coneguda Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries i integrada dins la Xarxa Natura 2000. L’illot, d’unes 55 hectàrees, està inclòs en un entorn marí-terrestre protegit des de finals dels anys 90, amb hàbitats de gran interès per a aus migratòries i espècies com la baldriga balear. 

S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la famosa Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries

Tagomago està declarat Lloc d’Importància Comunitària (LIC), Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Zona d’Especial Conservació (ZEC), cosa que li atorga un alt nivell de protecció pel seu valor ecològic. Tot i així, acull una mansió de luxe que està disponible per llogar turísticament i s’hi han allotjat celebritats internacionals molt conegudes, com Cristiano Ronaldo o el cantant Justin Bieber.

Un altre cas similar és sa Ferradura, una península de dimensions reduïdes que està unida al port de Sant Miquel per un petit tram de terra. El seu propietari és l’oligarca rus Mikhail Prokhorov, una de les majors fortunes del país i rival polític de Vladímir Putin a les eleccions presidencials de 2012.