L’economia de Balears creix mentre la classe mitjana resident perd poder adquisitiu i els serveis es deterioren

Les Illes Balears generen cada vegada més riquesa. Però aquest creixement general dels rendiments econòmics i el poder adquisitiu no es tradueix, a efectes reals, en una millora del benestar dels seus habitants. Al contrari: l’encariment de l’habitatge, la pressió sobre els serveis públics i els baixos salaris han perfilat a l’arxipèlag durant els darrers anys un escenari en què treballar no garanteix poder viure al territori.

És una de les principals conclusions de l’informe Fènix, elaborat pel doctor en Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Miquel Puig, juntament amb el catedràtic en Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López, entre d’altres. El document adverteix que el model econòmic –ergo, turístic– de les illes creix sense millorar la renda per habitant i agreuja les desigualtats. Un fenomen que s’agreuja encara més –per la seva doble, en el cas d’Eivissa, i triple insularitat, en el cas de Formentera– a les Pitiüses.

Una prova d’això és que durant les darreres setmanes s’ha vist com diverses persones sense llar, entre elles treballadors, s’han vist obligades a cercar un lloc per viure sobre la superfície freda i dura del cementeri de Sant Jordi. Una situació que ha motivat –després de les queixes de familiars de difunts i veïns– l’establiment d’un horari d’accés al cementeri, que de les nou de la nit a les nou del matí roman tancat perquè ningú hi pugui accedir per passar-hi la nit a l’interior.

L’informe dels dos economistes catalans, s’ha presentat a la seu eivissenca de la Universitat de les Illes Balears (UIB) com un toc d’atenció, també d’advertència: el model econòmic actual pitiús –igual que el de tot Balears–, enfocat en el turisme de masses i sostingut per treballadors amb salaris baixos, no és sostenible “ni socialment ni econòmicament”, reitera Puig, just abans de la ponència, en declaracions a elDiario.es.

Treballadors en risc d’exclusió social

L’anàlisi econòmica es va desenvolupar des de la realitat turística de Catalunya –molt afectada per la saturació, l’existència de pisos turístics i una preocupant gentrificació– i és «totalment extrapolable» a les illes, explica Puig en conversa amb elDiario.es. En els darrers 25 anys, continua l’expert, tots aquests territoris han augmentat molt més que les regions del seu entorn pel que fa al Producte Interior Brut (PIB), mentre que el PIB per càpita ha crescut “molt poc”, situant-se actualment en 36.000 euros (segons les darreres dades de l’INE, de 2023).

A l’arxipèlag, un de cada cinc treballadors està en risc d’exclusió social: 223.000 ciutadans residents, segons dades recents recollides a l’Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a les Illes Balears. Això significa que, tot i ocupar un lloc de feina actiu, no poden costejar-se el nivell de vida de les illes i estan atrapats, per contra, en processos de vulnerabilitat. A més, a l’arxipèlag un 34,2% de les persones sense llar es troben en aquesta tessitura per problemes relacionats amb l’habitatge, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Fins a l’any 2000, Balears tenia un PIB nominal que convergia amb el de França –històricament una mica més elevat que l’espanyol–, però en els darrers anys ha anat divergent, quedant per sobre. El PIB a preus de mercat –també segons dades de l’INE– s’ha triplicat a la regió en l’últim quart de segle, passant dels 16 milions i mig d’euros a principis de dècada als 44 milions de 2024, quan es tenen les darreres xifres.

Disgregat per sectors, l’àmbit que inclou l’hostaleria ha passat dels 6,1 milions als 15 milions de fa dos anys i les activitats immobiliàries de fregar el milió a superar els sis milions. Quant a la remuneració dels assalariats, s’ha duplicat, passant dels 7,5 milions l’any 2000 als 19 milions de l’actualitat. Tanmateix, en aquest lapse de temps també hi ha hagut un creixement poblacional inusitat.

Un destí atractiu per residir

“El motiu principal és que la comunitat —a la regió mediterrània, amb bon clima— atrau una gran quantitat de població”, assenyala Puig. Per tant, el nombre d’habitants s’incrementa. Així, Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana o Canàries formen part d’un conjunt d’economies caracteritzades, des de principis del segle XXI, per un excepcional creixement demogràfic protagonitzat per la immigració i aquest comportament «pobríssim» de la renda per càpita. Sent, entre totes elles, Balears, la que va protagonitzar a partir dels anys 2000 un flux migratori “enorme”

El juliol de 2022, les Illes Balears comptaven amb una mica més d’1,23 milions de residents. D’ells, uns 886.500 eren d’origen espanyol, mentre que al voltant de 345.700 eren població estrangera. Des de llavors, la població resident ha continuat creixent i ja arriba a l’arxipèlag als 1.251.747 habitants, segons l’INE. La xifra situa les illes com la tercera comunitat autònoma amb major creixement poblacional de tot Espanya, només per darrere d’Aragó (0,91 %) i la regió valenciana (0,50 %).

La major part dels residents estrangers provenen de països europeus: uns 106.900 tenen nacionalitats d’altres països de la Unió Europea (UE) i al voltant de 36.400 procedeixen de països europeus que no formen part de la UE, segons la mateixa font estatal. Per darrere se situa la població procedent d’Amèrica Llatina, amb uns 137.800 residents entre Sud-amèrica, Centreamèrica i el Carib. També hi ha uns 41.000 africans; 17.500 asiàtics; 4.600 americans del Nord i unes 800 persones originàries d’Oceania.

Mentre la població creix, la productivitat del territori baixa, conclou l’informe Fènix. Això succeeix perquè els salaris es mantenen relativament baixos respecte de l’estàndard de vida general, cosa que repercuteix en una pèrdua de capacitat econòmica per part de la classe mitjana. La manifestació més clara d’aquest fenomen és la dificultat o la impossibilitat de trobar un habitatge pels preus desorbitats, i uns serveis públics cada vegada més «col·lapsats» a causa de l’alta demanda.

El turisme ‘low cost’ i Airbnb

També es relaciona amb un excés de places turístiques tant a Balears —especialment a les Pitiüses— com a Catalunya i altres comunitats amb municipis molt entregats a la indústria del turisme de masses. A partir de l’any 2000, el nombre de turistes es dispara per raons diverses, com el model de turisme ‘low cost’ i l’aparició de plataformes com ‘Airbnb’, cosa que va generar una vasta oferta turística irregular no subjecta als convenis col·lectius del sector de l’hostaleria. Això va provocar que desaparegués l’impacte positiu que el turisme havia tingut en la productivitat fins aleshores.

Aquest impacte positiu es va mantenir durant el període en què persones subocupades en sectors molt poc productius —com l’agricultura— accedien a un lloc de feina remunerat d’acord amb aquests convenis. En les darreres dècades, per contra, la creació de llocs de feina per part del turisme s’ha fet sobre la base de convenis que estableixen salaris massa baixos si es té en compte com d’alta és la productivitat de l’economia en general.

Això repercuteix, a més d’en un empitjorament de la qualitat de vida de la classe treballadora, en el fet que no es puguin generar els recursos necessaris per finançar el bon manteniment i l’expansió dels serveis públics insulars. En aquest sentit, l’informe inclou el concepte dels sectors subvencionats, que són precisament els sectors econòmics que tenen uns salaris tan baixos que no arriben a pagar els impostos per cobrir les seves pròpies despeses al sistema públic. En el cas balear, l’hostaleria; el principal múscul de l’economia.

L’acte durant el qual es va presentar l’informe va anar a càrrec de l’empresari i economista Joan Serra Mayans, també exconseller de Política Empresarial i Activitats del Consell d’Eivissa. Allà es va posar sobre la taula una conclusió gens sorprenent: que les illes estan seguint un camí “equivocat” i que, per tant, s’ha de revertir el model turístic per convertir-lo en un sector més productiu, cosa que passaria per reduir el nombre de places turístiques i per incrementar el salari dels treballadors.