Condemnat un guàrdia civil per llogar la seva habitació a la caserna d'Eivissa

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sanció de vint dies de suspensió de feina i sou a un guàrdia civil destinat a la caserna de Can Sifre, al terme municipal de Sant Josep, a l’illa d’Eivissa, per permetre que diverses persones alienes al cos ocupassin l’habitació oficial que tenia assignada dins del quarter.

La Sala Militar ha arribat a aquesta conclusió després que l’agent recorregués la resolució sancionadora del tinent general cap del Comandament d’Operacions de la Guàrdia Civil, així com la posterior resolució en alçada del director general del cos de seguretat, per una presumpta vulneració dels seus drets de defensa. Ara, el Suprem ha rebutjat els seus arguments i ha ratificat la sanció.

Tal com recull la sentència, els fets es remunten al 12 d’octubre del 2023, durant la celebració de la festa del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil. A última hora de la tarda, diversos agents del lloc de Sant Josep van observar la presència d’un home i dues menors d’edat a qui no coneixien. Les tres persones procedien d’una habitació de la caserna que estava assignada al guàrdia civil sancionat, que en aquell moment no es trobava a l’illa.

L’home —segons es descriu en l’escrit judicial— tenia un aspecte “descurat” i va explicar inicialment que es trobava a l’habitació d’una amiga. Tanmateix, una de les menors que l’acompanyaven va assenyalar que eren a l’habitació del guàrdia civil ara condemnat. Aleshores, el presumpte progenitor va manifestar que l’havien enganyat, perquè pensava que anaven a un apartament amb vistes a la mar i que els havien llogat aquella habitació.

La situació va cridar l’atenció dels agents que es trobaven a la caserna. Sobretot, quan l’home va arribar a servir-se una copa d’alcohol davant seu i va preguntar als guàrdies civils per un lloc on “pillar [substàncies estupefaents]”. No sense la reprimenda d’una d’elles. Un tinent que havia observat l’escena —continua la sentència— va cridar aleshores la patrulla de servei i va convidar els ocupants a abandonar les instal·lacions.

Poc després va arribar al lloc una dona que va explicar als presents que el seu company, l’encausat, els havia deixat l’habitació. La dona va mantenir una conversa telefònica amb l’agent implicat i, després, les quatre persones van tornar a entrar a l’habitació, pel que sembla per indicació seva. Poc després, van abandonar les dependències sense retornar les claus de l’habitació ni tampoc les de la caserna.

Sense autorització per ocupar la caserna

Cap d’aquestes persones, assenyala la sentència a la qual ha tingut accés elDiario.es, tenia autorització per ocupar l’allotjament oficial [al marge del consentiment de l’agent] i tampoc no s’havia comunicat la seva visita al servei de guàrdia de seguretat de la caserna. La conducta del guàrdia civil constitueix una falta greu per infringir obligacions inherents al seu càrrec i funció, continua el document judicial.

Per aquests motius, el tinent general cap del Comandament d’Operacions de la Guàrdia Civil li va imposar, el 10 de juny del 2024, una sanció de vint dies de suspensió de feina i sou. El director general de l’institut armat va confirmar més tard la mesura en resoldre el recurs d’alçada presentat per l’agent, el 19 de juliol d’aquell mateix any.

El guàrdia civil afectat va acudir aleshores al Tribunal Militar Central, que va desestimar el seu recurs en una sentència del juny del 2025. Després d’aquesta resolució, va tornar a recórrer, aquesta vegada davant el Suprem, en entendre que s’havien “vulnerat” diversos dels seus drets fonamentals durant la tramitació de l’expedient disciplinari.

Un dels principals arguments de la seva defensa era que no s’havien practicat determinades declaracions de testimonis que considerava rellevants per acreditar la seva versió. En concret, va denunciar que no s’havia escoltat l’home i la dona allotjats a la seva habitació de les dependències de Can Sifre, ni tampoc el comandant cap de la companyia i el guàrdia de portes encarregat de la seguretat de la caserna el dia dels fets.

L’agent va sostenir que la manca d’aquestes declaracions havia limitat les seves possibilitats de defensa. Un plantejament que el Tribunal Suprem va decidir rebutjar en considerar que s’havien ofert prou alternatives perquè els testimonis poguessin prestar declaració.

D’altra banda, el tribunal va assegurar que, tot i així, no haurien alterat la decisió, ja que s’havien incomplert les condicions que regulen l’ús dels allotjaments oficials. La Sala Militar també recorda que, en tractar-se d’un habitatge integrat a la caserna, està subjecte a obligacions de seguretat sobre les entrades, les estades i les sortides de terceres persones.

El “consentment” de l’agent, insuficient

Per tot això, el Tribunal Suprem ha conclòs que el consentiment de l’agent no era suficient per autoritzar que persones alienes a la Guàrdia Civil ocupassin la seva habitació. Tampoc no podia substituir l’obligació de comunicar-ne la presència al servei de seguretat. Aquests incompliments no podien, de cap manera, quedar “desvirtuats” per les declaracions de les persones que s’hi havien allotjat, subratlla l’òrgan jurídic.

La defensa també va denunciar una suposada vulneració del dret a un procés amb totes les garanties i del principi d’igualtat d’armes —que garanteix que les dues parts d’un procediment tinguin les mateixes oportunitats per defensar les seves posicions— en la pràctica de les declaracions dels testimonis. En aquest sentit, l’agent va qüestionar que els testimonis de càrrec —membres de la Guàrdia Civil— haguessin pogut consultar documentació de l’expedient disciplinari abans de declarar, cosa que, al seu parer, podia condicionar els seus testimonis i afavorir la versió de l’acusació.

El Suprem també ha descartat aquest argument al·legant que a cada testimoni només se li va mostrar la declaració que havia prestat anteriorment davant el capità cap accidental de la companyia, amb l’objectiu que pogués ratificar-la o confirmar si en mantenia el contingut.

L’últim argument que havia presentat el condemnat davant el Suprem per eximir-se de les seves responsabilitats era que el Tribunal Militar Central no havia respost a totes les seves reclamacions sobre la pràctica de les proves. La Sala respon descartant que hi hagués una manca de resposta que vulnerés el seu dret a la tutela judicial efectiva.

Per tots aquests motius, la Sala Militar del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per l’agent i manté la sanció de vint dies. També declara les costes del procediment d’ofici, conclou la sentència judicial.