Els avisos dels veïns, les multes i el número de registre a Airbnb redueixen el lloguer turístic il·legal a Eivissa

Prop de 15.000 places turístiques irregulars —concretament, 14.532— han desaparegut de les principals plataformes digitals a Eivissa entre març de 2025 i 2026, segons dades del Consell, la màxima institució insular. L'oferta d'allotjament il·legal amb finalitats turístiques és un dels principals esculls de la pitiüsa, sobretot, des del dificilíssim accés a l'habitatge pels preus desorbitats que s'atribueixen, en part, a l'existència d'aquests recursos per a turistes i a l'intrusisme en el sector, molt regulat a les illes.

Darrere d'aquesta xifra no hi ha necessàriament un augment del frau respecte d'exercicis anteriors, sinó un canvi en l'estratègia basat a detectar i bloquejar els anuncis pràcticament en temps real per impedir que l'oferta il·legal arribi a consolidar-se a Internet. Només aquest any s'han bloquejat més de 4.000 anuncis associats a oferta il·legal a l'illa, segons dades aportades pel Consell.

La pressió del lloguer turístic il·legal sobre l'illa continua sent elevada. Per reforçar la detecció d'aquests habitatges, el Consell manté obert un formulari de denúncies confidencials adreçat tant a veïns afectats com a qualsevol ciutadà que tingui coneixement d'una activitat irregular.

«Vius en un edifici residencial on es lloguen pisos turístics de manera il·legal? Estàs fart de les molèsties dels turistes al teu edifici? Vols denunciar alguna casa on lloguen a turistes sense llicència?», formula la institució, adreçant-se a qualsevol ciutadà que pugui comunicar casos de lloguer vacacional il·legal.

El formulari anònim del Consell Insular pregunta als residents: "Vius en un edifici residencial on es lloguen pisos turístics de manera il·legal? Estàs fart de les molèsties dels turistes al teu edifici? Vols denunciar alguna casa on lloguen a turistes sense llicència?"

Al mateix apartat sobre Intrusisme del seu portal web, el Consell recull informació sobre el marc normatiu que prohibeix el lloguer turístic il·legal en edificis residencials plurifamiliars de l'illa. És a dir, la Llei 8/2012, de Turisme de les Illes Balears, que preveu, a més, sancions que poden arribar als 400.000 euros. Tot i això, ara ja no es persegueix només l'infractor, sinó que s'intenta prevenir perquè l'anunci ni tan sols arribi a materialitzar-se rastrejant qui hi ha darrere de l'oferta

Oferta escassa i elitista

Si un dona una ullada a Airbnb en plena temporada alta a la recerca d'allotjament vacacional per a dues persones, per exemple, a finals de juliol, l'oferta és limitada: alguns allotjaments a Sant Joan —que ronden els 2.000 euros per tres nits— i en altres zones turístiques del nord de l'illa, com Cala Llenya, sa Trenca o es Canar. Un d'ells és una tenda de campanya que es lloga per gairebé 500 euros del 23 al 26 de juliol en «primera línia de mar», al conegut càmping La Playa, a prop de Cala Martina.

En Airbnb, una tenda de campanya es lloga per gairebé 500 euros del 23 al 26 de juliol en "'primera línia de mar"

També hi ha allotjaments a Vila —com es coneix la ciutat d'Eivissa— i a pobles dels voltants com Sant Jordi, on la mitjana de preu és de 1.500 euros, així com en nuclis de població d'interès turístic com Sant Antoni i Sant Josep. L'oferta comprèn un ventall que va des de petits estudis o apartaments a prop de la platja propietat de particulars fins a aparthotels, hotels i viles de luxe que en alguns casos roçen els 15.000 euros per un cap de setmana llarg a l'agost. Això sí, amb capacitat per a entre sis i vuit persones.

L'oferta comprèn un ventall que va des de petits estudis o apartaments a prop de la platja propietat de particulars fins a aparthotels, hotels i viles de luxe que en alguns casos roçen els 15.000 euros per un cap de setmana llarg a l'agost

Les dades del sistema SIT Eivissa, l'eina del Consell encarregada de gestionar la informació estadística generada al voltant del turisme a l'illa i del coneixement i la intel·ligència dels diferents mercats, mostren que l'oferta d'habitatges d'Eivissa anunciats a Airbnb s'ha reduït un 36,5% durant l'últim any, en passar de 3.171 anuncis el juny de 2025 a 2.014 el mateix mes de 2026. Tanmateix, la caiguda s'explica gairebé exclusivament per la desaparició dels allotjaments sense llicència. Fa un any, el 35,8% dels anuncis publicats a la plataforma corresponien a habitatges irregulars (1.135 en total), mentre que des del desembre Airbnb ja no registra cap oferta sense número de registre turístic vàlid.

A la pràctica, el volum d'allotjaments legals amb prou feines ha variat: els anuncis amb llicència han passat de 2.036 a 2.014 en el període d'un any. Paral·lelament, l'oferta que roman a la plataforma correspon cada vegada més a habitatges de major capacitat i preu, mentre que disminueixen especialment els anuncis d'habitacions privades i altres allotjaments de menor grandària.

Aliança amb Airbnb

La retirada dels anuncis respon principalment a la col·laboració amb les plataformes de lloguer turístic. Airbnb, que no ha respost a la petició d'informació d'aquest diari, va anunciar el setembre de 2025 que eliminarà tots els anuncis d'habitatges que no disposin d'un número de registre vàlid, una mesura que va presentar durant la Mesa de Lluita contra l'Intrusisme d'Eivissa.

La decisió culminava un procés de col·laboració iniciat el 2019 entre la plataforma i el Consell que es va reforçar el 2024 amb un memoràndum que va permetre agilitzar la detecció i retirada de l'oferta irregular. El juny de l'any següent [2025], la institució i la plataforma d'allotjament tornaven a consolidar el seu acord per combatre l'oferta d'allotjament turístic no reglat.

Advertien: «En virtut d'aquest acord voluntari, qualsevol allotjament catalogat com a lloguer de curta durada que s'anunciï a Eivissa a través d'Airbnb i no mostri el seu número de registre —ara, número de lloguer de curta durada— serà donat de baixa de la plataforma». Eivissa es va convertir així en un territori «pioner» —en paraules del president del Consell, Vicent Marí— en la lluita contra les activitats turístiques il·legals, en ser un dels primers territoris a instaurar aquest tipus d'iniciatives.

Les mesures, d'altra banda, responen en part a l'entrada en vigor del nou marc regulador europeu i espanyol —el reglament serveix perquè els Estats membres tinguin accés a totes les dades d'activitat que s'han realitzat en aquests immobles anunciats a les plataformes—, que reforça el control sobre els habitatges comercialitzats a través de plataformes digitals i exigeix una major traçabilitat de l'oferta turística. En el cas d'Espanya, la competència en ordenació turística correspon a les comunitats autònomes.

Xarxes organitzades

La via sancionadora per als infractors és un dels aspectes que ha canviat de manera significativa. Des del segon semestre de 2025, el Consell inicia els expedients per una sanció mitjana de 275.000 euros, juntament amb l'ordre de cessament de l'activitat i la clausura de l'immoble, en lloc de partir de la multa mínima de 40.000 euros, com passava abans de la reforma legal.

El canvi permet, a més, dirigir els expedients directament contra els propietaris dels habitatges, sense dependre de les dades facilitades per les plataformes digitals. De moment, la recaptació derivada de sancions per lloguer turístic il·legal ha passat de 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d'euros el 2025. Pel que fa a aquest any, a data de 17 de juliol de 2026, la recaptació acumulada ja supera els 604.000 euros, segons dades oficials.

La recaptació derivada de sancions per lloguer turístic il·legal ha passat de 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d'euros el 2025

La meitat de les infraccions corresponen a propietaris que comercialitzen directament els seus habitatges sense autorització i la resta es reparteix entre llogaters que relloguen els immobles —amb o sense coneixement del propietari—, intermediaris professionals i altres fórmules.

A més, s'han detectat patrons propis de xarxes organitzades, amb anuncis que reutilitzen les mateixes fotografies, descripcions o números de registre, i fins i tot comptes que arriben a publicar desenes d'anuncis en pocs minuts en diferents punts del sud d'Europa, una cosa que apunta més a una possible estafa, però que també tenia cabuda a les plataformes que s'utilitzen per al lloguer turístic.

Desaparició d'anuncis

La caiguda de l'oferta —segons mostra el SIT— no ha estat uniforme a tota l'illa: el descens més acusat s'ha registrat al terme municipal de Vila, on el nombre d'anuncis publicats a Airbnb s'ha reduït un 67% entre el juny de 2025 i el juny de 2026. La xifra ascendeix a un 78% en el cas de les cases ofertes senceres. Això deixa només 136 immobles disponibles.

Les infraccions, tanmateix, no cessen: en una de les últimes actuacions, la Policia Local d'Eivissa va detectar un immoble que, segons la investigació municipal, funcionava com un establiment hoteler encobert, amb quatre apartaments comercialitzats a través d'una plataforma digital. La intervenció va donar lloc a una nova denúncia, la desena d'aquest tipus en el que va de 2026.

Amb prou feines un mes abans, al juny, l'Ajuntament de Vila confirmava una multa de 793.443 euros per transformar un habitatge residencial en allotjament turístic sense autorització, una de les sancions més elevades imposades fins ara per aquest tipus d'infraccions urbanístiques.

Després de Vila, el descens més important es registra a Sant Josep, on el nombre d'anuncis a Airbnb s'ha reduït un 36% durant l'últim any. A Santa Eulària i Sant Joan la caiguda arriba al 32%, mentre que Sant Antoni presenta el retrocés més moderat, amb un 22%, segons dades del SIT.