El registre de lloguer de curta durada colpeja de ple les Balears i destapa més de 3.000 pisos il·legals

Balears figura entre les comunitats autònomes amb major nombre d'habitatges turístics i de temporada que operen fora de la legalitat. En total, 3.062 sol·licituds de registre obligatori han estat revocades a l'arxipèlag, segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana en el marc de la posada en marxa del nou registre únic de lloguers de curta durada.

Encara que en xifres absolutes Balears ocupa el setè lloc del rànquing estatal, la dada adquireix una major dimensió en posar-la en relació amb la seva població: poc més d'1,2 milions d'habitants. En termes per càpita, l'arxipèlag se situa entre els territoris amb major concentració de lloguers il·legals, només per darrere de grans comunitats turístiques com Andalusia, Comunitat Valenciana o Canàries, totes elles amb poblacions molt superiors.

En total, el Ministeri ha notificat a les plataformes digitals la existència de 86.275 habitatges il·legals a tot Espanya que hauran de ser retirats dels portals online. Es tracta d'immobles que van sol·licitar el número de registre obligatori, en vigor des de juliol de 2025, però que no compleixen els requisits legals per operar com a lloguer turístic o de temporada.

De les 412.253 sol·licituds presentades, el 78% corresponien a lloguer turístic i el 22% a lloguer de temporada. Balears s'inscriu de ple en el primer grup, el més vinculat a la pressió sobre el mercat residencial i a l'encareiment de l'accés a l'habitatge.

El Ministeri que dirigeix Isabel Rodríguez subratlla que, amb aquest registre, busca preservar la funció social de l'habitatge i combatre la il·legalitat amb què opera actualment un gran nombre d'allotjaments, provocant “una pujada exagerada dels preus i l'expulsió de moltes famílies dels seus barris, així com una major gentrificació i pèrdua d'identitat en els mateixos”.

Un problema estructural, no puntual

A diferència d'altres comunitats, Balears no col·loca cap municipi entre els 20 amb més sol·licituds revocades, una circumstància que reforça l'abast de la dada: el lloguer turístic il·legal no es concentra en un o dos punts negres, sinó que apareix estès de forma homogènia pel territori, on centenars d'habitatges han sortit del mercat residencial per ser destinades al lloguer turístic, moltes d'elles sense complir la normativa vigent.

Des del Ministeri celebren que aquest registre “ja està funcionant amb l'objectiu de perseguir i posar fi al frau en els lloguers de curta durada, al mateix temps que s'activen altres mecanismes perquè aquests habitatges es puguin incorporar al mercat de lloguer residencial”. En comunitats com Balears, on l'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals emergències socials, l'impacte del lloguer il·legal resulta especialment visible.

La retirada obligatòria de milers d'anuncis obre ara una incògnita clau: quantes d'aquestes vivendes tornaran realment al mercat residencial i quantes buscaran noves fórmules per seguir operant al marge de la llei.