Massarrojos obrirà el seu refugi aeri de la Guerra Civil a principis de 2021 després d'acabar les obres de rehabilitació

Les obres de rehabilitació del refugi antieri de Massarrojos han acabat. L’alcalde, Joan Ribó, acompanyat de les regidores de Recursos Culturals, Glòria Tello, i dels Pobles de València, Lucía Beamud, i de l’alcalde del poble de Massarrojos, Carles Verdaguer, ha visitat la construcció. Joan Ribó ha assegurat que “la memòria històrica és fonamental per recordar que València va ser una de les zones de l’Espanya republicana que va patir més bombardejos i els efectes que estos bombardejos van tindre contra la ciutat i contra la població civil”.

Segons Ribó, “recordar és fonamental i, amb este refugi, recordem la barbàrie de la guerra”. L’alcalde ha recordat que “València és una de les zones de l’Espanya republicana que va patir més bombardejos i cal conéixer els efectes que estos van tindre contra la ciutat i contra la població”. En este sentit, l’alcalde ha recordat els tres refugis de titularitat municipal que s’han rehabilitat en els últims anys “per recuperar la memòria històrica”.

L’alcalde del poble de Massarrojos, Carles Verdaguer, ha agraït l’actuació “de l’Ajuntament de València per pensar en els seus pobles, que també formen part d’ella”. Verdaguer ha recordat que “el poble de Massarrojos, que en la dècada dels anys trenta tenia uns 700 habitants, corria al refugi quan escoltava les campanes, que feien un toc fort per avisar dels atacs”. Verdaguer rememora que “en acabar la Guerra Civil, va haver un manteniment del refugi fins al final de la Segona Guerra Mundial pensant en una possible invasió aliada i, posteriorment, es va utilitzar com a plantació de xampinyons fins que va ser tapiat”.

Característiques del refugi

El refugi, situat dins de l’àmbit de protecció del nucli històric primitiu de Massarrojos, va ser construït en els últims mesos de la Guerra Civil, excavat directament al subsol rocós, com a protecció dels veïns davant dels atacs aeris del bàndol rebel. Les obres del refugi comencen el 21 de maig de 1938 i finalitzen el 23 de març de 1939, segons consta en l’arxiu municipal. Amb el final de la guerra, el refugi va quedar inacabat, ocult al subsol i fins i tot es van tapiar els accessos.

A diferència de la resta de refugis de la ciutat, que estan construïts amb formigó armat, el de Massarrojos està excavat directament en el sòl geològic aprofitant el substrat de roca. Disposa d’un corredor allargat de 125 metres de llarg, 2 metres d'ample i una profunditat mitjana de 10 metres. Té dos accessos a la plaça del Somniador i al carrer Benet Bosch. Les parets estan lluïdes d’un color vermellós per l’ús d’arena i porten adossat un banc corregut. El refugi té una superfície útil de 297’31 metres quadrats i capacitat per a 230 persones assegudes. És l’únic refugi que es conserva en un poble de València ciutat.

Les obres de rehabilitació han tingut un cost de 205.625 euros i han consistit en la instal·lació d’enllumenat i ventilació a la sala subterrània, reposició de les solsides, restauració de bancs, tractament de parets i sòl i la construcció de dos accessos en colze des de la via pública amb escales cobertes per voltes acabades en rajola.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que s’ha fet “una actuació rehabilitadora respectuosa amb el patrimoni i la Història”. Tello ha recordat que es tenia constància de l’existència del refugi “però no es sabia on estava l’entrada fins que, durant les festes de 2016, en unes obres per a la instal·lació d’una tanca, es va descobrir casualment”. En este aspecte, Tello ha dit que “l’Ajuntament estava fent en eixe moment la rehabilitació dels refugis de Serrans i de la casa consistorial i vam pensar que Massarrojos també havia d’entrar”.

Les obres van acabar el 30 de setembre i han patit retards a causa de la parades d’activitat motivades per l’estat d’alarma de la covid-19. El refugi de Massarrojos és el tercer de titul·laritat municipal que es rehabilita a la ciutat de València després del situat en la mateixa casa consistorial i el del carrer de Serrans.

El refugi obrirà al públic a primeries de 2021 mitjançant visites guiades. L’aforament màxim serà de 20 persones per visita i caldrà fer reserva prèvia. Estarà obert quatre dies a la setmana. Dimecres i divendres rebrà visites escolars i dissabte i diumenge s’obrirà per a públic en general. La regidora Glòria Tello ha afirmat que “volem que el refugi de Massarrojos entre dins del circuit de refugis antiaeris de la ciutat de València per tal que la gent puga visitar-lo”.

Reurbanització de la rodalia

En paral·lel a la rehabilitació del refugi, l’Ajuntament ha escomés obres de reurbanització en tot l’entorn. Així, s’han pavimentat i reacondicionat les places de la Llotgeta, del Somniador i dels Màrtirs, amb la intenció de protegir esta zona de Massarrojos, que disposa de dos béns de Rellevància Local, l’Església i el centre històric del poble. Les places s’han peatonalitzat, s’han executat escolcells, s’han plantat arbres i s’ha col·locat mobiliari urbà. En total, la reurbanització ha tingut un cost de més de 176.000 euros i va ser aprovada en els pressupostos participatius Decidim VLC. A més, s’han aprofitat les actuacions urbanístiques per realitzar també recerques arqueològiques i estudis topogràfics per valor de 23.000 euros més.

La regidora de Pobles de València, Lucía Beamud, ha destacat les inversions realitzades en Massarrojos i ha afirmat que “València són també els seus pobles”. En este sentit, Beamud ha declarat que “la intervenció patrimonial de recuperació del refugi va acompanyada d’altres intervencions, com la peatonalització de les places del Somniador i la Llotgeta, perquè València és una ciutat de places”.