eldiario.es

Menú

Plan Buits: ¿políticas urbanas para mientras tanto?

El Solar de la Corona en Valencia (Foto: Increasis)

Catorce solares públicos de Barcelona están a punto de ser cedidos a diferentes entidades de la ciudad. Algo impensable pocos años atrás cuando las propuestas más innovadoras y atrevidas (ya sea por parte de asociaciones vecinales o de ayuntamientos) para dar un uso temporal a espacios urbanos eran reconvertir solares en aparcamientos. Más allá de la obviedad de que la crisis conlleva una parálisis en la construcción, tanto privada como pública, y que los solares cerrados aportan sólo problemas, en el Plan BUITS ( Buits Urbans amb Implicació Social i Territorial / Huecos Urbanos con Implicación Social y Territorial) del Ayuntamiento de Barcelona se puede entrever algo más que la voluntad de evitar la degradación de determinados espacios urbanos.

Si hasta ahora los instrumentos urbanísticos para hacer ciudad se han basado, en mayor o menor medida, en la capacidad de generar plusvalías económicas, un experimento orientado a extraer plusvalías sociales debería ser recibido, como mínimo, con optimismo. Nueve de las catorce propuestas ganadoras destinarán su solar a cultivar frutas y verduras. En este sentido, el Plan Buits no es un experimento tan nuevo: el área de medio ambiente del Ayuntamiento gestiona desde finales de los años 90 la Red de Huertos Urbanos, con 12 huertos que, divididos en pequeñas parcelas, son adjudicados a personas mayores de 65 mayores y a personas con riesgo de exclusión, mediante una cesión temporal por cinco años. A estos espacios se les deben sumar las numerosas iniciativas comunitarias de creación de huertos sociales que han ido proliferando en la ciudad y que han recibido un renovado impulso a partir de la eclosión del 15M. El huerto indignado en la Plaza de Cataluña ya era una declaración de intenciones que se ha concretado en diferentes espacios de huertos en los barrios. Entre los precedentes se puede citar el huerto del CSO la Vakeria, en L'Hospitalet a principios de los 90, y por su larga trayectoria, arraigo en el territorio, proyecto socioeducativo y decidida apuesta por la permacultura, es obligatorio destacar los huertos periurbanos de Can Masdeu. Algunos ejemplos de cómo iniciativas reprimidas por parte de los poderes públicos son finalmente asumidas y desarrolladas, a su manera, por las propias administraciones.

La principal diferencia del Plan Buits respecto a sus precedentes es que ha habilitado un espacio, en el sentido tanto simbólico como geográfico, de encuentro entre las iniciativas ciudadanas y el Ayuntamiento para la reapropiación colectiva del espacio urbano. Así, los usuarios no son personas individuales como en el caso de la Red de Huertos urbanos, sino entidades sin ánimo de lucro, especialmente aquellas ubicadas en el barrio en cuestión. Tampoco se restringe el uso a la agricultura urbana, a pesar de haber sido la propuesta estrella, sino que la convocatoria ha sido abierta a propuestas de usos educativos, deportivos, recreativos, artísticos, sociales o cualquier combinación de éstos. En una cultura del planeamiento urbano basada en la determinación del uso del suelo y en una cultura política basada en la desconfianza respecto al ciudadano, esta apertura e indeterminación respecto a los usos supone una innovación por parte del Ayuntamiento. Así, tras el acuerdo de cesión, la gestión del espacio quedará en manos de la entidad o entidades ciudadanas que hayan ganado el concurso (principalmente asociaciones de vecinos y/o entidades del tercer sector), en la línea de la gestión ciudadana de equipamientos públicos que, contradictoriamente, nunca se ha impulsado decididamente por parte del gobierno local, tal y como denuncia la plataforma de entidades para la gestión ciutadanía.

Seguir leyendo »

La autogestión como respuesta a la crisis. Del “no nos representan” al "junt@s podemos".

La autogestión como respuesta (Foto: Mateu Marcet)

Bajo la ovación de las cerca de 200 personas asistentes, se cerraba la presentación de la experiencia de la fábrica ocupada y autogestionada Zanon, el pasado 14 de mayo en el Casal de Barri del Pou de la Figuera de Barcelona. Su relator, uno de sus protagonistas, el obrero ceramista, Raúl Godoy.

Antes y después de la presentación, no pude evitar preguntarme ¿Qué ocurrió en Argentina para que esto ocurriera? ¿Es esto posible aquí? Sin buscar mucho encontré que, dejando al margen las colectivizaciones obreras de la guerra civil, en Cataluña también se han dado procesos de recuperación de fábricas en épocas de crisis. Algunos de ellos, como Numax (1977), Mol-Matric (1981) o Mec 2010 (2009) ampliamente difundidos. Más allá de la anécdota de la experiencia concreta, lo interesante de esto tal vez sea profundizar un poco en los elementos en común y en las diferencias del contexto y del momento.


Seguir leyendo »

L'autogestió com a resposta a la crisi. Del "No ens representen" al "Juntes podem".

L'autogestió com a resposta (Foto: Mateu Marcet)

Sota l’ovació de les prop de 200 persones assistents es tancava la presentació de l'experiència de la fàbrica ocupada i autogestionada Zanon, el passat 14 de maig al Casal de Barri del Pou de la Figuera de Barcelona. El seu relator, un dels seus protagonistes, l'obrer ceramista Raúl Godoy.

Abans i després de la presentació, no vaig poder evitar preguntar-me. Què va passar a l'Argentina perquè s’esdevingués una cosa així? És això possible aquí? Sense buscar molt vaig trobar que, deixant al marge les col.lectivitzacions obreres de la guerra civil, a Catalunya també s'han donat processos de recuperació de fàbriques en èpoques de crisi. Alguns d'ells, com Numax (1977), Mol-Matric (1981) o Mec 2010 (2009) àmpliament difosos. Més enllà de l'anècdota de l'experiència concreta, l'interessant d'això potser és aprofundir una mica en els elements en comú i en les diferències del context i del moment.


Seguir leyendo »

Olvidados de la democracia española: barrios de paro y bajos salarios

Olvidados de la democracia (Foto: EFE)

Desde cualquier presente surge la tentación de imaginarse en un gran fin de ciclo, donde todo lo pasado fue mejor, o, si uno se ve optimista, en el principio de otro, con lo bueno por llegar. Basta un azar del calendario para reforzar la ilusión. Pasa con los cumpleaños, las Nocheviejas, unas elecciones políticas o una crisis espectacular, como la que ahora atraviesa Europa y todavía peor España. Quizá el cambio social se acelere, y cada supuesto fin o principio de etapa pierda dramatismo. En cualquier caso, destaca la tozuda persistencia de algunas debilidades españolas, sobre todo aquellas en las que las políticas públicas se muestran una y otra vez incapaces de corregir los desmanes del mercado, tal y como ocurre con los males endémicos del desempleo, los bajos salarios o el acceso a la vivienda.

Es verdad que la sociedad y la economía españolas han evolucionado radicalmente desde la transición a la democracia, incluso antes, beneficiándose de manera más o menos directa del resurgir europeo tras la segunda guerra mundial. No obstante, durante todos esos años, la mitad de la población no se ha visto librada de la amenaza del desempleo, los bajos salarios y sus carestías vitales. Una de las más visibles ha sido la dificultad de acceder a una vivienda y la mala calidad de muchas de las construidas en sucesivas oleadas de bloques de extrarradio.

Tanto el desempleo y los bajos salarios como los barrios hacinados parecían transmitir un mismo mensaje, más o menos explícito: este es un país donde sobra casi la mitad de la gente. Desde luego, esta realidad,  además de otras cosas, alberga un arsenal disciplinario.

Seguir leyendo »

Oblidats de la democràcia espanyola: barris d'atur i salaris baixos

Oblidats de la democràcia (Foto: EFE)

Des de qualsevol present sorgeix la temptació d'imaginar-se en un gran final de cicle, on tot el passat va ser millor, o, si un es veu optimista, en el principi d'un altre, amb el millor encara per arribar. Només cal un atzar del calendari per reforçar la il.lusió. Passa amb els aniversaris, els caps d’any, unes eleccions polítiques o una crisi espectacular, com la que ara travessa Europa i encara pitjor Espanya. Potser el canvi social s'acceleri, i cada suposat fi o principi d'etapa perdi dramatisme. En qualsevol cas, destaca la tossuda persistència d'algunes debilitats espanyoles, sobretot aquelles en què les polítiques públiques es mostren una i altra vegada incapaces de corregir els excessos del mercat, tal i com passa amb els mals endèmics de la desocupació, els baixos salaris o l'accés a l’habitatge.

És veritat que la societat i l'economia espanyoles han evolucionat radicalment des de la transició a la democràcia, fins i tot abans, beneficiant-se de manera més o menys directa del ressorgiment europeu després de la segona guerra mundial. Tanmateix, durant tots aquests anys, la meitat de la població no s'ha vist deslliurada de l'amenaça de la desocupació, els baixos salaris i les seves caresties vitals. Una de les més visibles ha estat la dificultat d'accedir a un habitatge i la mala qualitat de molts dels habitatges construïts en successives onades de blocs d'extraradi.

Tant l'atur i els baixos salaris com els barris amuntegats semblaven transmetre un mateix missatge, més o menys explícit: aquest és un país on sobra gairebé la meitat de la gent. Per descomptat, aquesta realitat, a més d'altres coses, conté tot un arsenal disciplinari.

Seguir leyendo »

Saskia Sassen: Una mirada inteligente a las ciudades de la globalización

Saskia Sassen (Autor: adaptado de Joi - Wikimedia)

Saskia Sassen ha sido galardonada con el premio Príncipe de Asturias de las Ciencias Sociales. Es la tercera mujer que recibe el premio en sus más de treinta ediciones y es la única académica en el listado de los diez científicos sociales más citados internacionalmente según el ránking ISI. Es de agradecer a los miembros del jurado tanto de la pasada edición, donde resultó premiada la filósofa Martha Nussbaum como de ésta sus esfuerzos por visibilizar la labor de científicas destacadas en una disciplina con una eleva presencia de mujeres.

El acta del jurado destaca de Saskia Sassen “su contribución a la sociología urbana y al análisis de las dimensiones social, económica y política de la globalización”. Desde Pista Urbana queremos significar este premio por su valiosa aportación al estudio y compresión de los cambios y transformaciones que tienen lugar en las ciudades como espacios donde se manifiestan las desigualdades sociales en su mayor crudeza pero también donde surgen lugares de encuentro y posibilidades de transformación social. Las aportaciones tanto teóricas como analíticas de Saskia Sassen  ( www.saskiasassen.com) han traspasado felizmente las fronteras de disciplinas como la geografía humana, la sociología urbana, la sociología de las migraciones, la ciencia política y la economía política para establecer un diálogo que permite avanzar más allá de la con frecuencia excesiva parcelación académica. Con la fuerza de quien ha sido capaz de anticipar la profundidad de los cambios de nuestra época, Sassen insiste en la necesidad de entender las complejas dinámicas destructoras y a la vez creativas de la globalización en los planos económico-financiero, político, urbano y social como paso previo a la construcción de alternativas. En estos escenarios presentes y futuros, las ciudades y los territorios donde éstas se ubican, se convierten en nuevas zonas fronterizas, recuperan su protagonismo y su espacio en nuevas geopolíticas del poder capaces de recuperar, de relocalizar, en palabras de Sassen, los sistemas económicos y productivos.

En definitiva, su perspectiva crítica hacia la propia idea de ‘ciudad global’ que ella misma acuñó, hacia el capitalismo financiero, hacia las regulaciones de los flujos migratorios, y más recientemente hacia las políticas de austeridad que impone la Unión Europea , la convierte en un singular referente para todas aquellas personas y grupos que, haciendo uso de las oportunidades que les brindan las redes y los medios tanto locales como globales,  reivindican un mundo urbano más habitable, más justo, más humano.

Seguir leyendo »

Saskia Sassen: Una mirada intel.ligent a les ciutats de la globalització

Saskia Sassen (Autor: adaptat de Joi - Wikimedia)

Saskia Sassen ha estat guardonada amb el premi Príncep d'Astúries de les Ciències Socials. És la tercera dona que rep el premi en  més de trenta edicions i és l'única acadèmica en el llistat dels deu científics socials més citats internacionalment segons el rànquing ISI. És d'agrair als membres del jurat, tant el de la passada edició, on va resultar premiada la filòsofa Martha Nussbaum, com el d'aquesta, els seus esforços per fer visible la tasca de científiques destacades en una disciplina amb una eleva presència de dones.

L'acta del jurat destaca de Saskia Sassen "la seva contribució a la sociologia urbana i l'anàlisi de les dimensions social, econòmica i política de la globalització". Des de Pista Urbana volem significar aquest premi, per la seva valuosa aportació a l'estudi i la comprensió dels canvis i les transformacions que tenen lloc en les ciutats, espais on es manifesten les desigualtats socials en la seva major cruesa, però també on sorgeixen llocs de trobada i possibilitats de transformació social. Les aportacions tant teòriques com analítiques de Saskia Sassen ( www.saskiasassen.com) han traspassat feliçment les fronteres de disciplines com la geografia humana, la sociologia urbana, la sociologia de les migracions, la ciència política, i l’economia política per establir un diàleg que permet avançar més enllà de la sovint excessiva parcel.lació acadèmica. Amb la força de qui ha estat capaç d'anticipar la profunditat dels canvis de la nostra època, Sassen insisteix en la necessitat d'entendre les complexes dinàmiques destructores i alhora creatives de la globalització en els plans econòmic-financer, polític, urbà i social com pas previ a la construcció d'alternatives. En aquests escenaris presents i futurs, les ciutats i els territoris on aquestes s'ubiquen es converteixen en noves zones frontereres, recuperen el seu protagonisme i el seu espai en noves geopolítiques del poder capaces de recuperar, de relocalitzar, en paraules de Sassen, els sistemes econòmics i productius.

En definitiva, la seva perspectiva crítica vers la pròpia idea de 'ciutat global' que ella mateixa va encunyar, cap al capitalisme financer, cap a les regulacions dels fluxos migratoris, i més recentment cap a les polítiques d'austeritat que imposa la Unió Europea, la converteix en un singular referent per a totes aquelles persones i grups que, fent ús de les oportunitats que els brinden les xarxes i els mitjans tant locals com globals, reivindiquen un món urbà més habitable, més just, més humà.

Seguir leyendo »

Enderrocament del quart pilar del benestar social. Les reformes de la LAPAD i del règim local

Salut, pensions, educació i serveis socials. Quatre pilars de l'Estat Social (autor: Jaume Badosa).

Aquests dies estem assistint a una nova ofensiva contra l’Estat Social. Després de la salut, les pensions i l’educació ara toca el torn als serveis socials. Algunes de les mesures de “racionalització” i “reforma” -nous eufemismes per denominar les retallades de drets socials- que inclou el “Programa Nacional de Reformas del Reino de España 2013”, afecten allò que als polítics els agrada anomenar quart pilar de l’Estat del benestar; és a dir, els serveis socials, construïts en els darrers quaranta anys i que tant han contribuït a evitar situacions de pobresa i desigualtat i a aconseguir cohesió i pau social.

En primer lloc, hem de referir-nos a la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les situacions de dependència (LAPAD), mal coneguda com la Llei de la dependència. Aquesta norma va ser modificada a partir de les primeres mesures legislatives adoptades per fer front a la crisi, com si es referís a un luxe superflu i no a la protecció social d’un col.lectiu de persones molt vulnerables i a les seves famílies. Fins a l’esmentat “Programa Nacional” la llei ja havia sofert cinc retallades (veure taula 1) que afectaven el seu nucli essencial: dret a l’autonomia (si els beneficiaris volen rebre prestació econòmica d’atenció a l’entorn familiar ara ho decideix l’Administració i al cuidador ja no se li paga la seguretat social), reducció de la intensitat dels serveis i de les quanties de les prestacions, augment de les aportacions dels usuaris i reducció del finançament públic estatal, endarreriments en l’aplicació de la llei i en la percepció las quantitats degudes, entre d’altres.

Taula 1. Reformes al text de la LAPAD

Seguir leyendo »

Derribo del cuarto pilar del bienestar social. Las reformas de la LAPAD y del régimen local.

Salud, pensiones, educación y servicios sociales. Cuatro pilares del Estado Social (autor: Jaume Badosa).

Estos días estamos asistiendo a una nueva ofensiva contra el Estado Social. Después de la salud, las pensiones y la educación ahora toca el turno a los servicios sociales. Algunas de las medidas de "racionalización" y "reforma"-nuevos eufemismos para denominar los recortes de derechos sociales- que incluye el "Programa Nacional de Reformas del Reino de España 2013", afectan a lo que los políticos les gusta llamar cuarto pilar del Estado del bienestar; es decir, los servicios sociales, construidos en los últimos cuarenta años y que tanto han contribuido a evitar situaciones de pobreza y desigualdad y lograr cohesión y paz social.

En primer lugar debemos referirnos a la Ley de promoción de la autonomía personal y atención a las situaciones de dependencia (LAPAD), mal conocida como la Ley de la dependencia. Esta norma fue modificada a partir de las primeras medidas legislativas adoptadas para hacer frente a la crisis, como si se refiriese a un lujo superfluo y no a la protección social de un colectivo de personas muy vulnerables y a sus familias. Hasta el mencionado "Programa Nacional" la ley ya había sufrido cinco recortes (ver tabla 1) que afectaban a su núcleo esencial: derecho a la autonomía (si los beneficiarios quieren recibir prestación económica de atención al entorno familiar, ahora lo decide la Administración y al cuidador ya no se le paga la seguridad social), reducción de la intensidad de los servicios y de las cuantías de las prestaciones, aumento de las aportaciones de los usuarios y reducción de la financiación pública estatal, retrasos en la aplicación de la ley y en la percepción las cantidades debidas, entre otros.

Tabla 1. Reformas al texto de la LAPAD.

Seguir leyendo »

La transició cap a la sostenibilitat no serà televisada

Iniciatives ciutadanes per a una societat més sostenible, respectuosa i justa (coautor: Jaume Badosa - Hugo Fernández)

Davant la mirada atenta de la resta d'assistents, una noia alça la mà per anunciar un dinar popular fet amb les sobres proporcionades pels comerços i supermercats del barri. Aclareix que no cal inscriure’s, però cada comensal ha d'aportar algun tipus d'aliment no perible que, al seu torn, es lliurarà als serveis socials i escoles del barri perquè els vehiculin cap a les famílies que ho necessitin. L'objectiu, afegeix la dona, és sensibilitzar la gent de l'enorme problema del rebuig d'aliments, aprendre a cuinar 'sobres' molt dispars i -perquè no?- passar-ho bé, sortir de casa, relacionar-se. Com altres de les persones assistents a la reunió, ella forma part d'una 'xarxa d'intercanvi' (o barata) d'objectes i coneixements que cada vegada té més presència al barri, constituïda en grup d'economia social en el si del PEP. El PEP? És l'acrònim del 'Pla d'Energia Participatiu', una iniciativa ciutadana basada en la idea del descens energètic a nivell local que un ampli grup de persones i entitats dels barris barcelonins de Sant Martí de Provençals, La Verneda i La Pau estan impulsant des fa un parell d'anys.

Dos nois, un amb ulleres i un altre amb incipient perilla, comenten en quin punt es troben les 'auditories energètiques' veïnals, que ells, enginyers de formació, estan coordinant. Les administracions públiques exigeixen periòdicament uns comportaments més sostenibles i responsables als ciutadans quant a l'ús de recursos (il.luminació, climatització, aigua, etc.), però han observat que en molts edificis públics la sostenibilitat encara deixa molt a desitjar. Així, van constituir un equip d'estudiants d'educació secundària amb la idea de posar en marxa un procés d’'auditoria' energètica dels edificis públics del barri (escoles, instituts, centres d'atenció primària, biblioteques, gimnasos, etc.). L'objectiu és doble: d'una banda es genera un coneixement col.lectiu sobre els recursos que gasten les administracions públiques ubicades al territori; per altra banda, pretenen oferir idees i consells pràctics per avançar cap a un consum energètic més sostenible. Sense pressa però sense pausa. Sense exigències immediates i partint d’allò que sigui possible.

Són tan sols un parell de les experiències que es posen a debat en l'assemblea trimestral del PEP, però n’hi ha moltes més. Per exemple, un grup de persones està promovent un hort comunitari; les negociacions amb l'ajuntament i amb diversos particulars per a la cessió d'un solar estan ja molt avançades. Si els aliments recorren pocs quilòmetres des del seu origen a la seva destinació, la despesa energètica és molt menor, poden ser més frescos i de major qualitat, i conrear-los en un hort comunitari és l'excusa perfecta per relacionar-se, aprendre permacultura, planejar menjars col.lectius, generar aliments per a gent que els necessiti, etc.

Seguir leyendo »