La Generalitat planteja mesures per frenar la compra de pisos de desnonats per part de fons voltors
Finalment sembla que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o 500x20 no són els únics que es preocupen per com els fons voltors han vist en la crisi de les hipoteques una oportunitat de negoci. La Generalitat de Catalunya ha anunciat un decret llei de mesures extraordinàries i urgents per reforçar la protecció de les famílies en risc de vulnerabilitat residencial “després que s’hagin detectat operacions de comercialització internacional de grans paquets hipotecaris i d’habitatge, procedents d’execucions hipotecàries, on viuen famílies en situació de vulnerabilitat”, afirma el Govern en una nota.
La PAH venia denunciant amb accions des de fa setmanes –algunes desallotjades per la policia i altres amb suport internacional– el fet que el fons d’inversió Blackstone hagués adquirit la gestió de les hipoteques de CatalunyaCaixa i com això deixava les famílies afectades en situació d’indefensió. Amb el nou decret s’hauria d’impedir que segueixin proliferant aquest tipus d’operacions financeres que perjudiquen a les famílies més vulnerables, però la PAH no ho veu clar.
Des de la PAH, Carlos Macías considera que es tracta d'una mesura electoralista i lamenta que s'aprovi per la via del decret llei sense consultar a ningú, “ni tan sols a les entitats que estem treballant i impulsant la ILP de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica”. “El que fa CiU és el mateix que va fer el PP presentant la llei de segona oportunitat en període electoral, colar-nos un gol reduint les nostres demandes al mínim”, critica.
Macías assegura que fins que no es publiqui el decret no podran avaluar a fons les mesures, però avança que el que ha plantejat aquest dimarts el Govern és insuficient. “Només parla dels pisos provinents d'execucions hipotecàries i dacions, no de tots els pisos buits que tenen els bancs rescatats amb diners públics, ni dels desnonaments per lloguer, que són cada cop més a Catalunya”. A més, el portaveu de la PAH considera que aquestes mesures plantegen “transferir encara més recursos públics als bancs amb la compra dels habitatges”.
Menys contundent que la llei en vigor
Aquest decret avança alguns continguts del projecte de llei de l’impost sobre els habitatges buits que s’està tramitant actualment al Parlament de Catalunya. El text proposat pel Govern preveia crear el registre d’habitatges buits i estableix que el govern pugui cobrar un impost d'entre 500 i 1.650 euros als propietaris d'habitatges que portin més de dos anys desocupats “sense causa justificada”. En canvi, la llei en vigor, aprovada pel tripartit, ja contemplava multes que poden arribar als 900.000 euros per habitatge. No obstant, aquesta mesura no ha estat mai aplicada per la Generalitat.
A més de plantejar mesures per posar els pisos buits a disposició d'un lloguer assequible, la llei del dret a l'habitatge de Catalunya del 2007, també contemplava altres mesures com el lloguer forçós o l'expropiació temporal en cas d'incompliment de la funció social de l'habitatge. No obstant, aquests articles de la llei, similars a la famosa legislació aprovada pel govern d'Andalusia, van ser eliminats pel govern de CiU amb el suport del PP entre les mesures de la llei Òmnibus.
El que encara manté la legislació, i que alguns ajuntaments comencen a aplicar a partir de mocions presentades per la PAH, és la possibilitat de sancionar com a infracció molt greu el fet de mantenir desocupat un habitatge després que l'Administració hagi adoptat les mesures establertes per evitar la desocupació permanent. La multa pot ser de fins a 900.000 euros si la imposa la Generalitat, 500.000 si ho fan els els ajuntaments de més de 100.000 habitants o de 250.000 si ho fan els de més de 5.000.
Patint pels fons voltors
A diferència del projecte de llei, en la presentació del nou decret el Govern parla de “operacions de comercialització internacional de grans paquets de títols hipotecaris i d’habitatges”, un problema que les entitats socials portaven setmanes denunciant. “Ara mateix en una de les entitats financeres amb més hipoteques a Catalunya, CatalunyaCaixa, el 90% de la gestió hipotecària passarà a mans d'un fons voltor, que és Blackstone”, denuncia Carlos Macías.
Aquesta situació perjudica especialment les famílies, que es troben en una situació d'incertesa, pendents de la venda de la gestió d'aquestes hipoteques, que sembla que no estarà tancada fins la primavera. Mentrestant CatalunyaCaixa ofereix als afectats una oportunitat que està sent durament criticada per la PAH, els anomenats “contractes d'espera”. L'entitat ofereix a les famílies que no poden pagar la hipoteca un contracte que els permet seguir a casa seva per quotes de 300 o 400 euros al mes fins al març, quan Blackstone es faci càrrec de la gestió. La contrapartida, però, és que els afectats no protestin. Han de signar el compromís de “no iniciar ni directa ni indirectament cap tipus d'acció contra el banc durant la vigència de l'acord”. Des de la PAH consideren que aquests contractes, per una banda no solucionen les problemàtiques de les famílies, i per l'altra eliminen el seu dret a la protesta.
I les administracions que hauran d'estar implicades en l'aplicació del nou decret tampoc estan exemptes de responsabilitat en l'agressiva entrada de fons voltors aprofitant la crisi. La plataforma veïnal 500x20 denuncia des de fa mesos que s'estan venent pisos de protecció oficial a fons d'inversió. 298 habitatges de protecció concebuts per a joves a Barcelona estan en mans d'un fons d'inversió que ja va comprar pisos de protecció oficial a Madrid. La societat del Consell Comarcal del Barcelonès que gestionava els pisos va vendre el dret d'explotació d'aquests quatre blocs a una societat d'inversió: Colón Viviendas. Els veïns denuncien que se salten la normativa dels habitatges de protecció anunciant-los al mercat i els obliguen a pagar quotes elevades com un pàrquing obligatori.
