eldiario.es

Menú

El 9-N a Nova York: "Passi el que passi demà, això és un pas endavant"

Turistes i expatriats als Estats Units voten a Nova York i mostren una gran pancarta amb el missatge al president Barack Obama: "Mr. President, catalans vote freedom".

A la seu de Manhattan voten 1.091 catalans i gairebé 400 a San José (Califòrnia), el sentit del vot se sabrà a Barcelona, on s'han enviat les butlletes.

- PUBLICIDAD -
Les cues pel 9-N arriben a Nova York, al punt de votació a la delegació del Govern.

Les cues pel 9-N arriben a Nova York, al punt de votació a la delegació del Govern. / Rut Vilar

Fotocòpia del DNI al sobre gran, papereta al sobre petit, passaport i còpia del cens en cas de no tenir una adreça de Catalunya al carnet d’identitat… Els catalans que van votar ahir a Nova York arribaven a la seu de la delegació del Govern als Estats Units amb tota la paperassa preparada, contents i amb el mòbil a punt per guardar o compartir la imatge del moment en què van introduir la papereta a l’urna. “No toco de peus a terra”, exclamava Carme Calderé, professora de matemàtiques a la Universitat de Minnesota i nascuda a Berga.

Turistes i expatriats coincidien a la cua –que va arribar a ser d'una hora d'espera– formada a la porta del 360 de Lexington Avenue, al centre de Manhattan. Als Estats Units hi havia dos punts de participació en aquest 9N, el de Nova York i un altre a San José. El cens oficial de catalans residents enregistrats al país és de 7.958.

“Jo vaig ser a la primera manifestació independentista, cap allà al 78, al Fossar de les Moreres, i estàvem entusiasmats perquè érem uns 50.000”, explicava Carme Calderé. “El que ara ha sabut posar en marxa aquesta generació més jove és un orgull”, continuava. I concloia: “Jo he votat sí sí perquè vull la independència, perquè els governs d’Espanya són mediocres en tot i els joves tenen dret a aspirar a coses millors”.

A Nova York molts participants en el procés van viscure el moment de posar la papereta dins l’urna amb emoció. “Passi el que passi demà, això és un pas endavant. Mira aquí amb l’Obama. Fa uns anys, si haguessis dit a la gent que els EEUU tindrien un president negre, t’haurien contestat que era una ximpleria”, apuntava Rowan Ricardo Phillips, resident als EEUU, casat amb una catalana, escriptor i traductor a l’anglès de l’obra del poeta Melcion Mateu.

El primer català que va votar a Nova York va ser un empresari d’Arboç del Penedès, Jordi Benach, instal·lat a Chicago. A migdia, hora local, la delegació a la ciutat de l’ANC va convocar els catalans per fer-se una foto a Queens amb una pancarta dirigida al president nordamericà, Barack Obama: “Mr. President, catalans vote freedom”, hi deia. 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha