eldiario.es

Menú

Poblenou i Poble-sec, dos models de pressió i construcció veïnal a l’alça

La pressió veïnal dels dos barris ha estat clau perquè l'Ajuntament de Barcelona, finalment, hagi suspès les llicències d'activitats de concurrència pública

La plataforma Som Paral\·lel ha seguit els passos de Fem Rambla i ara, les dues iniciatives, es preparen per bastir un Pla d’Usos que no caigui en els “abusos” del de Ciutat Vella, aprovat per CiU i PP

En un moment en què la confluència política presenta dificultats per consolidar-se, cada cop són més els barris capaços de sumar diversos accents socials per assolir objectius concrets

- PUBLICIDAD -
Carrer Blai, Pla Paral·lel / Enric Català

El carrer Blai, 60 bars i una quarantena de terrasses en menys de 150 metres / Enric Català

Satisfacció, tot i que moderada, en dos dels barris que estan liderant l’alternativa al model de ciutat que planteja l’Ajuntament de Barcelona. Després de mesos, i en el cas del Poblenou, d’anys de lluita, el consistori ha suspès la tramitació de llicències d’activitat de concurrència pública als barris del Poble-sec (Sants-Montjuïc) i a l’àmbit de la Rambla del Poblenou (Sant Martí). Amb aquesta suspensió, l'Ajuntament s'ha compromès a iniciar la redacció d'un Pla d'Usos, que en el cas de Poble-sec era inexistent, i en el del Poblenou, insuficient. Els dos barris esperen que, a partir d’ara, tinguin més eines per defensar la seva identitat i la qualitat de vida del seus veïns en un moment en què els bars i restaurants —i les seves respectives terrasses— s’han cruspit bona part de l’espai públic pel qual havien lluitat.

Des de la Plataforma  Som Paral·lel –que fins ara s’autodenominava Aturem el Pla Paral·lel– valoren la suspensió com una “petita victòria”, tot i que lamenten que es tracta d'una mesura que arriba tard, que té un abast limitat i que resulta insuficient. Així ens ho explica el sociòleg Marc Serra, un dels portaveus de la iniciativa, que posa l’exemple del carrer Blai, punt neuràlgic del Poble-sec, on en els darrers tres anys s'han donat llicències “sense cap planificació ni previsió de l’impacte que suposa per al veïnat”. De fet, aquest eix peatonal avui suma 60 bars i una quarantena de terrasses en menys de 800 metres. “La inacció de l’Ajuntament ha generat greus problemes de convivència i ha posat en perill la supervivència del comerç tradicional i de proximitat”, explica. Com a nota curiosa, tal i com es pot veure en la segona fotografia d'aquest article, hi ha llocs on les terrasses dels locals envaeixen literalment el mobiliari urbà.

Una de les principals preocupacions de la plataforma, que també aglutina entitats de La Satalia, Sant Antoni i el Raval, és que l’avinguda del Paral·lel, en plena transformació, acabi convertint-se en la nova Rambla. Un temor que es fonamenta, sobretot, per la proximitat al Port, on cada any van desembarcant més creueristes. De fet, aquesta suspensió de llicències exclou el Paral·lel, la qual cosa confirma, a parer de la plataforma, que l'Ajuntament vol convertir l'avinguda en un nou eix turístic. “És un greu error no intervenir de forma preventiva al Paral·lel, cal reenfocar immediatament la reforma pensant en les necessitats dels barris”, sentencia Serra.

A diferència del Poble-sec, que mai ha tingut un Pla d’Usos capaç de regular la proliferació de terrasses que avui tant preocupa al barri, el Poblenou es regeix per un redactat l’any 2006, amb efecte a tot el districte de Sant Martí. Un document, però, que no ha servit per regular l’augment de terrasses a la Rambla d’aquest barri. “Molta gent tenim la sensació que les sandàlies amb mitjons i les esquenes cremades comencen a ocupar massa espai i que no és senzill avançar entre tantes taules", explica Pere Nieto, membre de Fem Rambla, que insisteix en què cal trobar l'equilibri entre l'ús públic i l'activitat comercial. El col·lectiu, de moment, ha aconseguit que es remodeli tot el tram entre el carrer del Taulat i el Passeig Calvell i que es faci segons els criteris de la gent que ha intervingut en el procés participatiu.

Tal i com ens explica l’arquitecta Karmele Rekonodo, implicada en el col·lectiu Fem Rambla, en els darrers anys s’ha multiplicat el nombre de queixes dels veïns per molèsties produïdes pels clients, la majoria turistes, dels locals que es troben a la Rambla. “La suspensió és un pas endavant, però no ho vivim encara com una victòria, de fet ens n’hem assabentat per la premsa, no tenim cap comunicació del Districte al respecte”. Des del districte de Sant Martí asseguren, però, que la suspensió de l’atorgament de llicències i admissió de comunicats per a l’exercici de noves activitats de concurrència pública ja és un fet.

Terrassa envaïnt el mobliliari urbà de la plaça Navas del Poble-sec

Terrassa envaint el mobiliari urbà de la plaça Navas del Poble-sec

Participació ciutadana real

Poble-sec i Poblenou són dos cassos paral·lels, però amb punts en comú. Un dels principals és la necessitat de superar el model de participació municipal, després de molts anys comprovant que es tracta de convocatòries consultives o informatives, més que no pas participatives. L’altre denominador comú rau en la capacitat d’aglutinar sensibilitats diverses: Des dels moviments veïnals històrics, passant pel teixit associatiu dels barris, fins a assemblees de barri sorgides del 15-M. Una confluència entre diferents actors socials que ha estat capaç de trobar mecanismes de col·laboració gràcies, en part, a la implicació de col·lectius professionals d’urbanistes i arquitectes; com és el cas de Raons Públiques, al Poble-sec, i UrbanIN+, al Poblenou.

“Aquests processos veïnals són molt potents i transformadors, però sempre han estat menystinguts per l’administració”, explica Karmele, del col·lectiu UrbanIN+, que conclou: “Nosaltres ens vam implicar amb el procés de Fem Rambla, precisament, per dotar de mecanismes tècnics el procés participatiu i legitimar la iniciativa a ulls del consistori”. Exactament el mateix va fer  Raons Públiques al Poble-sec, que va posar en contacte organitzacions veïnals de diferents arrels, com la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la Unió de Veïns del Poble-sec i l’Assemblea de Barri del Poble-sec. Un experiment que va resultar en un primer moment i que va ser l’embrió de la plataforma Som Paral·lel, que avui lidera la crítica urbanística al barri.

Ara, la suspensió de llicències obre la porta a la redacció d'un futur Pla d'Usos pel Poble-sec i a l’àmbit de la Rambla del Poblenou. En aquest sentit, ambdós barris tenen clar que no volen caure en un “Pla d'Abusos” com va passar a Ciutat Vella, on CiU i PP van introduir aquesta legislatura canvis nuclears al Pla anterior, de 2011, liderat per la regidora Itziar González, que havia aconseguit cert consens social i polític. “No permetrem que es torni a repetir la redacció d'un Pla sense la intervenció del veïnat”, reclama Serra, de Som Paral·lel: “exigim un procés participatiu que neixi des del territori, que reconegui la pluralitat del moviment veïnal i que sigui transparent, on les decisions que s'acordin puguin tenir caràcter vinculant”. Per a Fem Rambla, estem davant d’una nova era de participació ciutadana on la gent ja no es conforma amb ser un subjecte passiu. “L’Ajuntament ens havia dit per activa i per passiva que no hi havia diners per fer un procés participatiu i hem demostrat que no és una qüestió de diners, sinó de voluntat”, explica Karmele.

La suspensió de llicències en aquestes dues zones de la ciutat és un important precedent que pot alimentar la lluita d'altres barris davant la massificació turística i els interessos especulatius que genera. Desenes de barris estan en moviment i la realitat els ha portat a anar un pas més enllà de la queixa i prendre la iniciativa. A Gràcia, per exemple, el Districte també ha elaborat recentment un Pla d’Usos sense obrir cap diàleg amb el teixit veïnal i associatiu de la zona. Ara, l’AV del barri, associacions diverses i l’assembla de la Vila de Gràcia han impulsat la plataforma Gràcia, cap a on vas?, que com Som Paral·lel o Fem Rambla, denuncia la proliferació de terrasses i la falta d’ordenació d’hotels i pisos turístics. El repte dels diferents col·lectius mobilitzats és anar teixint, poc a poc, una resposta en clau de ciutat a un conflicte que, de moment, s’està combatent des dels barris.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha