eldiario.es

Menú

“Rere el concepte de smart city hi ha una ideologia molt concreta: la del consumisme”

El pensador bielorrús Evgeny Morozov inaugura el cicle de conferències Ciutat Oberta del CCCB amb el debat Democràcia, Internet i Ciutat.

- PUBLICIDAD -
Evgeny Morozov, en el CCCB

Evgeny Morozov, al CCCB

Davant d’un Hall del CCCB ple, Evgeny Morozov i Joan Subirats protagonitzaren el debat inaugural del cicle Ciutat Oberta sota el títol Democràcia, Intenet i Ciutat. Subirats, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, va introduir el tema de la conferència recollint la idea d’analistes que afirmen que ens trobem davant d’una 3a revolució industral gràcies a l’auge de les tecnologies smart i les innovacions en matèria energètica. No obstant les ressonàncies positives que això pot tenir, sembla que aquests canvis podrien avançar decididament cap a un control exhaustiu i una mercantilització de la vida contemporània. És significatiu el cas de l’aplicació de les noves tecnologies intel·ligents a les ciutats. Morozov (Bielorússia, 1984) que treballa en un nou llibre sobre l’espai públic, criticà l’aplicació infundada de la política de les smart cities. “Cal que ens adonem que rere el concepte de smart city hi ha una ideologia molt concreta: la del consumisme”, va dir l’investigador. “Hem d’afrontar aquest canvi tecnològic essent conscients d’allò que volem i allò que no volem i per això hem de polititzar aquest debat, de manera que no perdem pel camí els valors que ens importen”, aconsellava.

La seva teoria del solutionism explica com aquesta ideologia rere la tendència creixent de fer més intel·ligents a les ciutats només obeeix a una lògica d’eficiència econòmica i, sens dubte, la majoria dels nostres problemes passen més sovint per qüestions de principis i valors que no pas per la tan desitjada optimització dels sistemes. Perquè són aquests valors els que defineixen la ciutat de manera definitiva, els que la fan democràtica i tracten d’incloure als seus ciutadans dins les institucions. I pels quals hauríem de preocupar-nos a nosaltres mateixos quan els bandegem a favor del creixement econòmic, exclamava Morozov.

El bielorrús ens recordava que normalment són les empreses privades americanes de Silicon Valley les quals s’embutxaquen quantitats ingents de diners públics per implementar aquesta suposada intel·ligència a les ciutats, una intel·ligència que ara que creiem que serà la solució a tots als nostres problemes i també “a aquells problemes que ens volen fer creure que són els nostres”, deia Morozov, perquè “el neoliberalisme ens responsabilitza individualment de problemes que són col·lectius per incrementar el consum”. Com si de la panacea es tractés, volem solucionar-ho tot amb unes gotes de tecnologia pressumptament intel·ligent, en lloc d’afrontar i pensar sobre les causes i els orígens d’aquests problemes.

“És necessari que estigui a la nostra agenda l’especial impacte que tenen les tecnologies sobre la societat”. Així mateix, afegia Morozov, l’obertura de la ciutat democràtica ha de ser replantejada constantment  per evitar de veure afectats els seus pilars constituents: si permetem una tecnologia que sigui capaç de manipular les nostres formes de vida segons la conveniència d’unes poques empreses privades, tota llibertat, creativitat, dissenció o ambigüitat genuïnes de la ciutat se’n veuran fatalment afectades. En adonar-nos d’aquest fet, va dir Morozov, sorgeix immediatament la pregunta de si és necessària la tecnologia quan el model de ciutat ha sobreviscut milers d’anys sense ella.

Sembla que per a Morozov la tecnofòbia tampoc és la solució. Les noves tecnologies faciliten la vida a les ciutats. Fins i tot l’acumulació de dades mitjançant càmeres, sensors i identificadors podria ser un fet positiu si hom hi tingués accés lliure. En canvi, poden esdevenir un material perillós per a tots si cauen en mans de pocs. Morozov va rememorar quin va ser el primer ús de les dades recollides a diverses ciutats d’Amèrica als anys 60: predir quan sorgirien protestes i avalots per tal d’aturar-los amb més eficència. Ara, a diferència d’aquella època, duem arreu aparells connectats a les nostres identitats i per això podem ésser fàcilment registrats en sistemes que mal emprats generin segregració social. L’investigador va il·lustrar-nos-ho amb un clar exemple, i és que al 2010, els manifestants d’una protesta a Bielorússia van rebre missatges de text al mòbil amb amenaces a mode d’estratègia de disuassòria. També va exemplificar aquest cas posant sobre la taula (metafòricament) les polèmiques Google Glass, que podrien manipular què veiem i què no veiem per tal de decidir on podem entrar i d’on quedem exclosos, a qui veiem i a qui no.

“Tenim el dret ciutadà i democràtic de poder escollir lliurament aquella tecnologia que trobem adient per a la nostra ciutat, fins i tot més oberta i més franca, i no aquella que ens és imposada i predeterminada perquè acompleix uns paràmetres d’eficència econòmica desitjables”, sentenciava Morozov, que finalitzà la conferència reivindicant el poder del civisme, el qual “és capaç de trobar millors solucions que les empreses de Silicion Valley”, civisme que mai hauria de deixar-se recompensar en l’exericici de la seva virtut.

Judit Carrera presentava ahir al vespre el cicle de debats Ciutat Oberta, en un format ja arrelat al CCCB que té la voluntat de reflexionar entorn d’enclavaments rellevants de la vida contemporània. Enguany emmarcat en les celebracions del Tricentenari BCN 2014 i en les del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà del CCCB, el títol del cicle té un significat ambivalent en el seu origen, explicava la cap del Centre de Documentació i Debat. D’una banda, en termes militars es coneix com a “ciutat oberta” aquella ciutat que ha deixat d’oferir resistència després d’un setge. I de l’altra, és precisament aquesta rendició del tancament vers l’obertura que entenem com una característica essencial de la ciutat, tret fonamental que en possibilita la democràcia i la llibertat i que en propicia el pluralisme, mitjançant la inclusió de la diferència i el trencament dins la seva existència més específica.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha