Set dels 29 menors d'una xarxa de pornografia infantil desarticulada estaven tutelats per la Generalitat
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup criminal de set persones que es dedicava a l'explotació sexual de menors d'edat i a la producció i venda de pornografia infantil. La investigació assenyala 80 víctimes menors d'edat, 29 identificades de forma completa, 28 dominis a Internet des d'on distribuïen el material, més d'un milió de fotografies i vídeos de pornografia infantil i més de mil DVDs.
Segons la investigació dels Mossos, la majoria de les víctimes provenien d'entorns marginals i algunes són difícils d'identificar ja que es troben en països del tercer món. El que sí que es coneix és que d'aquests 29 menors identificats plenament, set van passar pel sistema de protecció de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA), és a dir, estaven sota la protecció i la responsabilitat de la Generalitat. Ara faltarà veure quants dels que queden per investigar també van ser tutelats per la DGAIA.
Un portaveu de la DGAIA ha explicat que van ser ells els primers a denunciar, el 2015, una possible situació de risc. Una denuncia que va permetre la investigació i la detenció d'aquestes set persones. Segons ha assegurat, va ser un noi d'un centre de menors de Tortosa qui va donar l'avís al ser ingressat al centre, quan va explicar als educadors que havia estat en contacte amb el grup de detinguts. L'alerta va fer encendre totes alarmes.
Segons els Mossos, els organitzadors d'aquesta xarxa obligaven als menors a visionar pornografia infantil heterosexual i els donaven alcohol i estupefaents amb la finalitat de fotografiar-los i gravar-los mentre mantenien pràctiques sexuals sense el consentiment dels menors.
L'administració ja ha anunciat que es personarà com a acusació particular contra els detinguts. El Síndic de Greuges per la seva part ha anunciat que obrirà una actuació d'ofici –una investigació- per aclarir el que ha passat. La llei de drets i oportunitats de la infància estableix que “els poders públics han de prendre totes les mesures necessàries per protegir els nens i els adolescents de qualsevol forma de violència”, ha recordat el Síndic.
El sistema de protecció a la infància, a debat
Tot i que no es coneixen detalls ni quina era la situació dels menors al moment en què van ser captats, el Síndic es pregunta quines eren les circumstàncies en les que es trobaven els menors tutelats per l'administració a l'hora de ser captats, és a dir, volen esbrinar en què va fallar l'administració a l'hora de donar protecció a aquests menors, si és que s'hagués pogut evitar aquesta violència.
“El que hauria de fer l'administració és revisar el procés d'atenció d'aquests set menors”, argumenta Jaume Funes, educador social i exadjunt per la defensa dels drets dels infants del Síndic de Greuges. Per aquest expert no es tracta de buscar les causes sinó de preguntar-se “què hem fet amb aquest noi que hagi fet que la protecció no hagi servit. La mesura que vam prendre va ser l'adequada? Quin seguiment s'ha fet? Ha tingut un bon tutor?”.
A Catalunya hi ha 6.792 menors tutelats per la DGAIA. El 2014 del total de nens tutelats només un 13% estaven amb famílies, la resta es trobaven en centres de menors. El 2015 a raó d'aquest fet el Síndic va emetre un informe on alertava de la falta de potenciació de la mesura d'acolliment. El defensor del poble recordava que les mesures d'acolliment familiar han de tenir preferència sobre la resta i alertava de la falta de famílies i dels pocs esforços administratius per potenciar aquesta mesura.
Segons Funes, el fet que els menors estiguin en un centre no vol dir que estiguin exposats a patir aquesta violència, ja que hi ha centres petits amb prou educadors que funcionen com una família. Però, segons aquest expert, cal reflexionar més sobre el sistema de protecció de la infància vigent a Catalunya. “El que falta són tutors que donin suport, no control. El sistema de protecció no pot ser un sistema de control”, explica. Segons aquest expert el sistema de protecció dels menors català no garanteix una verdadera protecció, ja que quan els menors estan als centres se'ls garanteixen les necessitats bàsiques, com l'alimentació o la neteja, però no les necessitats emotives.
CSQP demana explicacions
La diputada de Catalunya Sí que Es POT (CSQP) també s'ha pronunciat al respecte. En un comunicat ha demanat a la consellera de treball, afers socials i Família, Dolors Bassa, que comparegui per donar explicacions sobre el què ha passat. “La consellera ha de donar explicacions immediates de com ha pogut passar que nens sota la tutela de la Generalitat hagin estat víctimes d'aquest abús”, ha manifestat aquest dijous.
“El sistema de protecció ha de ser capaç de garantir a cada menor un tutor que el faci sentir que no està sol i que està allí per ajudar-lo, i més si es tracta d'un adolescent”, ha apuntat Funes, que recorda que l'adolescència és una etapa difícil per tots els nens. Per aquest expert seria interessant crear centres més petits, amb menys nens i amb una major quantitat d'educadors que poguessin treballar de forma més completa.
De fet des del 2014 el col·lectiu DASC, que inclou treballadors socials de centres de menors, demana una supervisió rigorosa de les ràtios reals d'educadors i de la qualitat del servei que els centres ofereixen als infants. A Catalunya hi ha 101 CRAES, 78 concertats a altres empreses i dels 28 centres propis 12 són de gestió delegada, és a dir en total 90 centres són administrats per organismes externs a l'administració. Són les direccions d'aquests centres els que tenen el control sobre la contractació del personal i decideixen si substituir les baixes o no.
