eldiario.es

Menú

Recuperar la Rambla, una tasca anterior a la tragèdia

Fa anys que la 'normalitat' a la Rambla per als barcelonins passa per treballs precaris, lluites de col\·lectius vulnerables i expulsió dels veïns

- PUBLICIDAD -
Los barceloneses redescubren el mosaico que Joan Miró donó a La Rambla

Homenatge a les víctimes de l'atemptat a la Rambla de Barcelona EFE

Des del passat dijous s'han anat repetint dos missatges que, encara que no ho sembli, sonen contradictoris per a molts barcelonins: d'una banda, que cal recuperar la normalitat i, de l'altra, que els ciutadans tornaran a passejar per la Rambla. La visió que s'ha donat en els últims dies de la Rambla de Barcelona sembla oblidar que la seva quotidianitat parla de turisme, i també de treballs precaris, de lluites de col·lectius vulnerables i d'expulsió dels veïns. Per a aquests veïns i veïnes del centre de la ciutat, la Rambla no és un lloc per on passejar, sinó un territori a evitar.

Una setmana després del fatídic  atemptat, la Rambla està abarrotada de nou. A turistes i transeünts, que es mouen a un ritme diferent a l'habitual, s'han sumat en els últims dies periodistes de tot el món i també homenatges ciutadans que han fet encara més estret el passeig: una catifa d'espelmes i flors vesteixen el mosaic de Joan Miró, just a l'alçada d'on el macabre eslàlom va tocar a la seva fi el passat 17 d'agost.

Segons un estudi encarregat per l'anterior govern municipal, en els 1.200 metres del llarg del passeig, quedaven només 661 residents censats, i és una xifra que porta anys en descens. El mateix informe apunta que aquest abandonament de la Rambla té a veure amb la manca de serveis necessaris per al dia a dia, i ens mostra que recórrer-la de la plaça Catalunya a la mar –o al revés– és una activitat reservada als turistes, i que qui viu per la zona no fa més que travessar-la per creuar entre el Raval i el Gòtic (gràfic inferior).

El gráfico muestra las líneas de movimiento que trazan habitualmente turistas (en naranja) y vecinos (en rojo) por la Rambla de Barcelona

El gràfic mostra les línies de moviment que tracen habitualment turistes (en taronja) i veïns (en vermell) per la Rambla de Barcelona UrbaningEstudi (adaptado por João França)

La Rambla és, al cap i a la fi, el màxim exponent de la batalla per la ciutat que es viu actualment entre interessos econòmics i veïns i veïnes mobilitzades. Poc després de l'atemptat compareixia a la televisió pública catalana la representant d'una empresa que té més d'una desena de restaurants al llarg del passeig. Això, més que les memòries de l'enrenou contracultural de fa dècades, representa el que és avui la Rambla. El que no vol dir que no hi hagi barcelonins a la Rambla, n'hi ha molts, però no surten a passejar. La prenen com a resistència.

Resisteixen amb feines precàries, sigui en grans cadenes de roba o botigues de  souvenirs; en restaurants amb preus prohibitius on se serveix sangria i  Paellador; amb la venda ambulant d'útils per a turistes, com ventalls o ulleres de sol, o de llaunes de cervesa; o fent d'estàtues humanes; o amb la prostitució.

Manteros;Venda Ambulant; Mercadillo Rebelde a las Ramblas

Venda ambulant a la Rambla durant un 'mercat ambulant rebel' SANDRA LÁZARO

Segons l'estudi abans citat, el 28% de les llicències d'activitat concedides a la Rambla són de restauració, de locals destinats principalment a turistes. Un altre 34% de les llicències són de comerços, un terç dels quals dedicats a la venda de regals i records i més d'una quarta part a la moda i els complements. Això deixa poc espai a veïns i veïnes que no es guanyin la vida al voltant del turisme.

Per a totes aquestes persones de la ciutat per a les que la Rambla no és el seu dia a dia, és igualment un lloc on alçar la veu. Aquest any Barcelona celebra que fa 40 anys que el col·lectiu LGTBI va prendre els carrers per primera vegada a Espanya.  I això va passar a la Rambla, i la repressió es va fer notar; la Rambla és també avui territori vetat per a moltes protestes. El moviment contra Bolonya el 2009 vivia el repte constant de baixar la Rambla, i topava amb barreres policials. Quan les protestes posteriors al desallotjament de Can Vies  van voler prendre el centre de la ciutat, un dels moments més tensos es va viure quan els manifestants van intentar fer-se amb el passeig des de les Drassanes.

Asistentes a la primera manifestación del orgullo gay permitida en España, en las Ramblas de Barcelona el 27 de junio de 1977

Assistents a la primera manifestació de l'orgull gai permesa a Espanya, a les Rambles de Barcelona, el 27 de juny de 1977 EFE

Però algunes manifestacions sí que han pogut creuar-la, i no deixen de proporcionar imatges simptomàtiques. El 28 de gener passat els veïns recorrien la Rambla sota el lema "Barcelona no està en venda" i en els pocs edificis amb persones residents i plantes als balcons –sense els testos uniformats que fan servir botigues i hotels– hi havia qui sortia a aplaudir.

El passat 1 de maig, una manifestació durant la tarda va generar enfrontaments a les terrasses turístiques i va acabar el seu recorregut amb policies antiavalots custodiant les terrasses al pas dels manifestants, una imatge metafòrica. Un altre dels col·lectius que més protagonisme ha tingut en el passeig, els manters de Barcelona, han estat dels últims a baixar els seus carrers: aquesta vegada en solidaritat pels atemptats, però també contra rumors que els estigmatitzen, com el que deia fa uns dies que  no estaven venent al passeig en el moment dels atemptats perquè "sabien alguna cosa". El seu objectiu no era altre que poder-hi ser.

Manifestación de apoyo a Can Vies por el centro de Barcelona / Enric Català

Manifestació de suport a Can Vies davant d'un cordó policial a la Rambla Enric Català

Així que sí, Barcelona té un repte a recuperar la Rambla, però és un repte que no comença el fatídic 17 d'agost. És un repte que ve de lluny, però ara més que mai veïns i veïnes tornen a sentir-la seva, i està a les mans de la ciutat apostar per recuperar la normalitat anterior a l'atemptat o per fer créixer les resistències en aquesta artèria de la capital catalana.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha