eldiario.es

Menú

Llibres per entendre i canviar el món

Ha arribat Sant Jordi i per aquest motiu us proposem un seguit de títols que volen ajudar a impulsar una societat on cada vegada hi hagi més persones interessades en ser actors i no només espectadors

- PUBLICIDAD -
C:\fakepath\sant-jordi-venda-llibres.jpg

Els llibres surten al carrer. Els nostres llibreters ens oferiran les principals novetats de la temporada. Probablement ens serà més fàcil localitzar aquells títols que vénen acompanyats d’una campanya publicitària més o menys potent. Però sense gaire esforç, just amb una mica d’interès, també podrem trobar llibres i publicacions que han estat escrits per remoure consciències, per suscitar una mirada crítica davant el món i els seus problemes, per estimular una actitud compromesa, per suscitar la revolta o per contagiar la solidaritat. Llibres que volen ser una llavor per canviar el món. Heus aquí alguns suggeriments.

C:\fakepath\9788494594403.jpg

Ishmael Reed, Mumbo Jumbo. La fuga

Papa LaBas és un doctor hudú; el seu quarter general, un lloc on comercia amb joies, cartes astrals, herbes, pocions, espelmes, talismans, és la Katedral Mumbo Jumbo de Nova York als anys Vint. L'època del Renaixement de Harlem, de les bandes de carrer, del racisme i de la guerra bruta dels Estats Units contra Haití. I també és l'època del jazz, una nova música que porta en si el germen del contagi de Jes Grew, una epidèmia que obliga la gent a ballar fins a l'esgotament. LaBas es veu involucrat en la recerca del text sagrat del Jes Grew, enfrontant-se a la temible Ordre del Card i l'últim descendent dels Templers. Mumbo Jumbo és una novel·la hard-boiled satírica que deconstrueix la civilització occidental i la analitza a través d'un canvi de perspectiva, posant la cultura afroamericana al centre de la narració; no en va el famós crític literari Harold Bloom identifica Mumbo Jumbo com un dels llibres més significatius del Cànon occidental.

C:\fakepath\portada_web_panrico-01-450x675.jpg

Isabel Benítez i Homera Rossetti, Panrico, la vaga més llarga. Edicions del 1979

La lluita de les treballadores i treballadors de Panrico suposa un clar exemple de dignitat i valentia contra una lògica econòmica i social inhumanes. Es tracta d’un conflicte que irromp en una etapa d’atac als sectors de la classe treballadora que havien conquerit les millors condicions laborals durant les darreres dècades. En aquest context, la vaga indefinida que es convoca l'octubre de 2013 a la fàbrica de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda agafa tothom per sorpresa. Sota el lema ‘Zero acomiadaments, zero retallades’, mantenen un pols de fins a vuit mesos amb la direcció de l’empresa però també amb el govern d’Artur Mas i la direcció del sindicat majoritari a la planta, CCOO, i protagonitzen la vaga més llarga coneguda des de la transició. A partir de la lluita de Transports Metropolitans de Barcelona pels dos dies de descans (2008), el conflicte de Coca-cola a Fuenlabrada i la vaga de les plantilles externalitzades de Telefònica-Movistar (2015), Panrico: la vaga més llarga intenta recuperar alguns dels elements clau a l’hora d’obtenir derrotes i victòries en les lluites laborals.

C:\fakepath\Llumsitaquigrafs_web.jpg

Diversos Autors, Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans. Pol·len Editorial

L’obra, de quatre volums i set-centes pàgines, recull la corrupció als Països Catalans durant aquests darrers trenta anys. Ha estat coordinada per David Fernández i Àlex Romaguera, entre d’altres, amb el suport de la plataforma X-net i el Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya. Neix també de les múltiples preguntes sense respondre que va suscitar la comissió d’investigació sobre el cas Pujol, que David Fernández mateix presidia al Parlament de Catalunya. “Quan hi poses xifres i veus com ha evolucionat la corrupció a casa nostra et preguntes com és que no hi ha una revolta popular’, diu David Fernández. Perquè les xifres que conté el llibre són contundents: als Països Catalans hi ha 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal. Inclosos els presidents Jordi Pujol, Jaume Matas i Francisco Camps. Més dades: el 17,58% dels consellers de govern dels Països Catalans en el període 1980-2010 han estat encausats i vuit, condemnats. Cal afegir que el 75% dels ministres del darrer govern Aznar han estat investigats o encausats en diverses causes, que hi ha hagut membres de governs empresonats (Francisco Granados i Maria Antònia Munnar), i dirigents de les caixes d’estalvis davant la banqueta dels acusats, al costat de dirigents del sindicalisme o empresaris de la construcció.

C:\fakepath\Atles de les micronacions.JPG

Graziano Graziani, Atles de micronacions. Males Herbes

Segons l’autor i antropòleg romà Graziano Graziani, l’ Atles  de micronacions, traduït per Lucia Petrelli, és una forma de literatura híbrida entre la recerca, la història i la broma.Has sentit a parlar de l’Imperi d’Atlantium? Sabries assenyalar en el mapa el Regne Gai i Lèsbic de les Illes del Mar del Corall? T’agradaria conèixer el sistema polític d’un indret anomenat República de Minerva? T’han explicat mai qui va ser Norton I Emperador dels EUA? Graziano Graziani eixampla el món que coneixem fent-nos viatjar per 56 micronacions, minúsculs territoris que un bon dia van declarar la independència. Cada micronació va associada a històries extraordinàries de rebel·lia i, molt sovint, a un sentit de l’humor que posa en dubte la mateixa legitimitat dels “estats” reconeguts. Hi pot haver molts motius per fundar la teva pròpia micronació. Poden ser raons polítiques, fiscals o lúdiques i prou. El que aquest llibre ens demostra, amb lucidesa i ironia, és que el fet de fundar-les és una pràctica molt més estesa del que ens pensem, i que la realitat sempre anirà uns quants quilòmetres per davant de la ficció.

C:\fakepath\Sankt Pauli. Un altre futbol és possible.jpg

Nacho Parra i Carles Viñas, Sankt Pauli. Un altre futbol és possible. Tigre de Paper

Aquest no és un llibre de futbol. És quelcom més que un recull d’anècdotes, dades, gols i jugadors d’un club concret. A partir de la descripció de la trajectòria esportiva del Sankt Pauli fem un recorregut per la història d’Alemanya, des del seu procés d’unificació al segle XIX fins a l’actualitat. Victòries i derrotes es barregen amb episodis de lluites socials i reivindicacions obreres, de resistències al nazisme i manifestacions ecologistes i antinuclears. Ascensos i descensos, ocupacions d’habitatges, apoderament popular, creació de la Bundesliga, gentrificació, cultura de graderia, antiracisme, antifeixisme i antisexisme. El Sankt Pauli és molt més que un simple equip de futbol. És una manera d’entendre l’esport i el seu arrelament al barri, a la comunitat, a l’entorn quotidià. És una metàfora social d’una ciutat, Hamburg, i d’un país. Però res és idíl·lic. Tampoc el Sankt Pauli, un club que transita pel futbol professional abordant les contradiccions pròpies del futbol modern actual on el negoci tot ho impregna. Descobrim, doncs, que hi ha darrere aquesta calavera amb què tothom identifica al FC Sankt Pauli, els pirates de la lliga.

C:\fakepath\La fractura. Vida y cultura en Occidente 1918-1938.jpeg

Philipp Blom, La fractura. Vida y cultura en Occidente 1918-1938. Anagrama

Si a Anys de vertigen Philipp Blom va pintar un fresc detallat i lúcid de la pròspera i florida dècada i mitja que va precedir a la Primera Guerra Mundial, aquí, a La fractura, ens ofereix un vastíssim panorama de les dues dècades anteriors al segon conflicte bèl·lic internacional del segle passat. L'autor aborda des d'angles inesperats els problemes que van marcar el període d'entreguerres, cridant l'atenció sobre una pluralitat d'esdeveniments i individus, alguns d'ells no sempre coneguts pel gran públic, i analitzant un ampli espectre de temes, que van de la dansa i la música a la política, l'economia i la tècnica, sense oblidar la literatura i l'arquitectura, entre d'altres disciplines artístiques. I l'abast geogràfic és igualment extens: des dels hospitals anglesos als que van anar a parar milers de soldats afectats per la llavors desconeguda “neurosi de guerra” fins a la Itàlia prefeixista i el seu Estat Lliure de Fiume, governat per l’extravagant poeta Gabriele d'Annunzio, passant per l'Amèrica del Nord de la llei seca, la Ucraïna assolada per fams artificials, la remota Ciutat Magnètica de l'URSS, el Berlín dels Jocs Olímpics de 1936 i l'Espanya de la Guerra Civil. Va aconseguir el Tractat de Versalles posar fi de veritat a la Primera Guerra Mundial? Van ser realment dues les guerres mundials del segle XX? O va ser el període 1914-1939 una nova Guerra dels Trenta Anys amb el seu interval de conflicte bèl·lic larvat i latent? Aquestes són algunes de les reflexions que aporten les pàgines d'aquest interessant llibre.

C:\fakepath\Construccions identitàries. Work in progress.jpg

Mar C. Llop, Construccions identitàries. Work in progress. Pol·len Edicions / Bellaterra

Fa uns anys la fotògrafa Mar C. Llop inicia ella mateixa un trànsit que li obre un nou entorn. C onstruccions identitàries. Work in progress recull l'experiència de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans. El projecte captura els processos corporals que experimenta la gent transgènere, mostra les persones i les famílies implicades, i també el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte des de dins de la comunitat trans, a partir de la pròpia experiència de l'autora. Construccions identitàries. Work in progress recull les fotografies de les transformacions de cossos en trànsit, des del repecte i la creativitat: instantànies dels cossos, però també dels pensaments i sentiments de les persones transgènere. L'objectiu del treball és difondre les diferents realitats trans i mostrar que es pot ser trans de moltes formes.

C:\fakepath\8253-thickbox.jpg

Antonio Baños, La república possible. Ara Llibres

El nou llibre d’Antonio Baños no és una obra més sobre el Procés de les que ocupen les prestatgeries de milers de llars catalanes: és el llibre del Dia 1 de la Independència, el del comptador a zero, el de la jove República Catalana. Des de la voluntat tenaç de generar debat i la irreverència desacomplexada marca de la casa, la comparació amb altres estats i el saber dels millors experts, Antonio Baños rebla el mostrari definitiu de preguntes, dubtes i propostes que cal plantejar-se per dibuixar el país del futur. Com definirem la nostra identitat? Com conjugarem les dualitats maulets/botiflers, castellà/català, urbanites/ruralistes? Com perfilarem la Diplomàcia, l’Administració o la Constitució? Farem de la possible República una gran ciutat sense comarques? En serà la cultura el centre? Fins a quin punt podem canviar les regles del joc? Un llibre per a tots els catalans amb curiositat republicana, tots els polítics esmaperduts, tots els lectors tips del Procés, tots els somiadors amb ganes de fer foc nou.

C:\fakepath\QuanÉremLEC.jpg

Teresa Pàmies, Quan érem refugiats. Sembra Llibres

Aquesta obra, publicada originàriament el 1975, ens ofereix el testimoni en primera persona de l’autora, exiliada durant dècades després de la Guerra Civil espanyola, en un recorregut que ens porta dels camps de refugiats francesos al París d’abans de la II Guerra Mundial i a la República Dominicana de Trujillo. Militant destacada de les Joventuts Socialistes Unificades durant el conflicte bèl·lic, Pàmies representa tota una generació que va triar el compromís polític davant de l’adveniment del feixisme. Quan érem refugiats relata el viatge cap a la incertesa, llarg i dolorós, que va haver de recórrer per fugir de la repressió franquista. La veu de la Teresa ens obliga a recordar que nosaltres també vam ser, fa no massa temps, víctimes de la tragèdia de l’exili forçat. La recuperació d’aquesta obra clàssica ens hauria d’ajudar a posar-nos en la pell de les persones que, malauradament, també avui es veuen obligades a abandonar el seu lloc d’origen a causa de les guerres, per motius econòmics o per qualsevol altra mena de violència. Una realitat que, malgrat la pèrdua de repercussió als mitjans de comunicació, segueix plenament vigent.

C:\fakepath\periodismo.jpg

Josep Carles Rius, Periodismo en reconstrucción. De la crisis de la prensa al reto de un oficio más independiente y libre. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona

Quan el que veus t’indigna i ets mínimament empàtic, és impossible ser neutral. I per això fem molt bé si no ens deixem arrossegar, si analitzem críticament el que veiem. Ara bé: al periodisme, si volem que continuï tenint ànima, no se li pot exigir només neutralitat. Se li ha d’exigir que sigui honest. En l'exercici de la professió, durant quaranta anys, Josep Carles Rius ha defensat les dues coses. Més enllà de les difícils condicions econòmiques, els freelance, segons el parer de Josep Carles Rius, han salvat l’honor del periodisme. Un honor que passa també per una paraula clau; la credibilitat. “La reconstrucció passa per recuperar la confiança. El gran valor no són els mitjans, sinó la credibilitat dels periodistes, i un mitjà és la suma de la credibilitat dels seus periodistes. Els mitjans podran entrar en el cercle de confiança del públic, i la manera d'accedir-hi és la credibilitat”. Si hi ha una cosa que caracteritza l’actual societat és la transmissió continua d’opinions i d’informacions. Després de llegir Periodismo en reconstrucción tenim la impressió que el periodisme es reconfigurarà amb tota seguretat i ja comença a haver-n’hi indicis. Els mitjans de comunicació s’enfronten a un procés darwinista que serà bastant dur, això sembla força clar, però no vol dir que desapareguin tots. Ja hem entrat en un període d’adaptació a les noves circumstàncies, i juntament amb això naixeran i estan naixent noves formes, a base d’anar provant. La reconstrucció del periodisme, com vaticina Josep Carles Rius, ja ha començat. No podem ser neutrals, sinó implacables.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha