“El gravamen en cultura és sagnant i un desastre”

Amb 52 edicions, Porta Ferrada és un dels festivals amb més recorregut a Catalunya. Quina ha estat la seva trajectòria?

En cinc dècades el Festival de Porta Ferrada ha passat per tots els registres. Va començar fruit de la iniciativa privada, eren tres concerts de música catalana i clàssica al costat de l'església que van evolucionar amb l'Associació Turística i les Joventuts Musicals fins que fa 17 anys va passar a mans municipals. Quan em van encarregar portar-lo, la idea era obrir-lo a noves músiques, entenent 'clàssic' d'una manera oberta: avui dia es pot entendre com a 'clàssic' a una Patti Smith en el rock igual que Bach en la música del Barroc. Volia ampliar poc a poc l'espectre musical i obrir-nos a les arts escèniques. És un aspecte que seguirà evolucionant en els propers anys i amb grups com Crystal Fighters i Belle & Sebastian s'està buscant obrir-se a nous públics. Anem incorporant i provocant amb un cert eclecticisme en la programació.

És un festival arrelat al teixit urbà i social de Sant Feliu de Guíxols

Fruit de la seva llarga història, vivim un boom de voluntaris: més de cinquanta persones de la ciutat de diversos sectors socials com l'Escola de Música, antics socis de Joventuts Musicals i altres associacions culturals participen i ofereixen un tracte especial a l'esdeveniment. Així mateix, un detall important és el fet d'implicar molt al poble, tenim diversos espais per als esdeveniments: al port al costat del mar, l'església, el teatre. I a més aquest any hem començat amb activitats als carrers com el Comedy Corner amb Daniel Pérez, Pep Plaza, Buenafuente... com si estiguéssim al Hyde Park de Londres.

Durant l'estiu sembla haver molta competència entre festivals a la Costa Brava: Peralada, Cap Roig, Cadaqués...

Hi ha una gran eclosió de festivals i tots es complementen, això és tenir un país normalitzat culturalment on cada 15 quilòmetres hi ha un cicle de concerts i estan plens perquè hi ha un consum cultural interessant o densitat de població. Contents podem estar que al nostre petit país hagi aquesta oferta, al sud d'Europa hi ha poca concentració comparada amb la d'aquí. Entenc que aquest tipus d'inversions i que duren com la nostra, amb una estructura d'alt nivell artístic, només es fan aquí on el pressupost és contundent en la mesura del possible. Nosaltres estem a anys vista dels grans pressupostos però darrere tenim altres suports i Porta Ferrada és un festival que se surt de Sant Feliu de Guíxols. Estem en primera divisió i és una cosa que es nota, per exemple, en el cartell.

Quines diferències té respecte a altres festivals de la Costa Brava?

La implicació amb Sant Feliu de Guíxols i la seva gent claríssimament és el fet diferencial. Però també hem estat una porta d'entrada de grans artistes del jazz i del pop, un treball que hem realitzat en silenci abans que altres festivals per tenir menys pressupost per comunicar el que fèiem. La història dels últims anys del festival ha estat la de portar grans coses i portar-les a una lloc d'aquest tipus.

Es pensa en la possibilitat de crear una marca comuna de festivals de la Costa Brava

Va encarada a fer la promoció conjuntament. Al sud de França ho han fet i aquest any el Patronat de Turisme ha fet una cosa així amb els festivals de la ciutat de Girona, que és on hi ha la màxima concentració. Nosaltres ja cobrim les fires i esdeveniments del sector i és bo tenir una promoció feta externament i compartir despeses i costos promocionals de grans fires que no siguin estrictament culturals i dotar-les d'un atractiu cultural per al visitant.

Facilita estar a Sant Feliu de Guíxols, un lloc turístic de temporada?

El turisme ho facilita. Entre altres coses, a l'estiu disposem de mitja Barcelona i podem arribar de 150.000 a 750.000 habitants. Quant a estrangers, hi ha un 10% del públic. Vam tenir l'encert de programar coses que tenen un punt atractiu no només per als d'aquí sinó també per als d'“allà”. Intentem captivar al públic per venir a passar no només una nit d'espectacles sinó un dia a Sant Feliu. Hi ha moltes altres coses a fer al poble i quan algú ve de lluny per veure, per exemple, a Pat Metheny en la seva única actuació de tot Espanya, ve a passar el dia. Llavors pots plantejar les coses de manera diferent.

Estem en una cultura massa castigada pels impostos?

És sagnant i un desastre, és l'únic país de tot Europa al que li passa. Anem a la cua també en això. De l'entrada d'un espectacle, un 31% se'n va en impostos, entre IVA i SGAE, més les despeses de gestió i etcèteres. Pagar un artista i la seva producció –parlem d'artistes de gran nivell que necessiten equips potents i estructures de primer ordre– és encara més complicat. Als programadors ens treu competència enfront d'altres països on els artistes tenen menys impostos. És un punt més de dificultat i el públic es ressent, encara que a Porta Ferrada s'ha fet un gran esforç per mantenir els preus tot i la pujada de l'IVA. Afortunadament hi ha artistes, sobretot estrangers, que tenen en compte l'espai on actuaran i Sant Feliu ajuda a definir-los.