Durant aquests dies i fins al pròxim diumenge pren lloc la 12a edició del Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona o, com tots el coneixem, el Beefeater In-Èdit. Un esdeveniment amb 49 projeccions i altres activitats que està en progressió i que ha superat la dècada amb un ampli i fidel públic. Actualment està present en vuit països, a més d’algunes ciutats espanyoles. Cristian Pascual, el seu director, parla sobre el seu programa i altres assumptes de cultura.
Quina seria la diferència entre l’In-Èdit d’aquest any i el de l’edició passada?
L’any passat parlàvem de resetejar i tornar a començar per tancar un cicle de deu anys i vam començar alguns apunts com el Fast Forward i vam fer un primer avís a Madrid, Bilbao i Pamplona. Ara, en el nou cicle, volem aprofundir tot l’encetat. A banda que l’eix central sempre és i serà els 50 documentals, al voltant desenvolupem la cultura de l’espectacle dins del festival de cine. Per exemple, aquest any hi ha quatre o cinc esdeveniments que passen dins de la sala de cinema que són en directe i que d’alguna manera dessacralitzen la sala com a sala de projecció.
Et refereixes a coses del programa com el Radio Show o el Bug?
Sí, el Radio Show és un programa de ràdio en directe sobre si l’In-Èdit pot ser un programa de ràdio; amb públic, amb actuacions musicals, amb humor… és un altre format. Així mateix tenim activitats que parlen de vídeo curt, de càpsula i també en format en directe amb un presentador que fa de conductor i públic: Bug mostra el més destacat del videoclip internacional amb un toc d’humor. La gent de Cachitos ens fa una master class dins del cine on utilitzem la pantalla però d’altres formes i el Doc Alive serà una projecció amb un concert: Reese tocarà en format íntim després d’American Interior… Hem fet que l’Aribau Club 2 es converteix en un lloc de petits experiments i experiències. Intentem que la gent surti de casa, no només fer que la gent vegi el documental. Volem que passi quelcom especial, que vinguin els directors a parlar-te del documental, que es noti que estàs en un esdeveniment. A més, vivim la consolidació del Fast Forward, una trobada de tecnologia, audiovisual i música. No hi ha excusa per venir-hi!
Quin seria per a tu el full de ruta pel programa d’aquest any?
Més enllà del personal, qui sigui novato es pot fiar dels noms que conegui musicalment (Freddy Mercury, Spandau Ballet…) perquè el criteri de selecció i el departament artístic són exigents. Només exhibim 49 títols d’una preselecció de 300 i el filtre d’entrada és potent. Així, si és la primera vegada, pots confiar bastant en agafar un nom propi com a referència. Si ja ens coneixes i has vingut altres anys, la teva és la Secció Oficial Internacional on trobaràs històries que tenen sentit amb una mirada, les dues coses que per nosaltres són lo ideal. Aquest any Mateo, Broken Song, We Don’t Wanna Make You Dance… són documentals súper petits però que tenen quelcom, t’estan explicant algo que encara que coneguis a l’artista, l’artista és el de menys. És igual qui són els protas, quin disco han fet, si t’agrada la seva música… Són històries! Per altra banda, tot el del director Frank Scheffer, el nostre homenatjat, és molt fi: Zappa, John Cage…
La SGAE està de nou en campanya pel tema de la pirateria. El problema és també per què no hi ha una resposta de la indústria amb noves fórmules?
Crec que tot suma i que el que falta és un discurs més ampli sobre el tema que no només acusi les descàrregues. És el problema que s’està plantejant quan s’apunta a que només hi ha un culpable. És un error. En cap cas defenc les descàrregues il·legals, però l’entorn no el pots comparar: no pots dir que jo ara descarrego més que fa quinze anys… és que avui estic consumin quinze vegades més del que consumia aleshores en l’àmbit cultural. La fórmula que plantegen no em sembla justa: tant descarregues, tant penalitzes al sector. Que jo ho vegi no vol dir que jo ho hagués comprat. És una relació trampa. Crec que falta molt camí per fer, nosaltres com a festival de cinema que ens interessa molt la tecnologia i les noves formes de distribució, som partidaris de parlar d’això, tenim la nostra pròpia plataforma de vídeo on demand a In-Èdit Tv que el que fa és que com el model tradicional no funciona i la gent no compra dvd nosaltres els hi donem un lloguer online perquè el vegin en streaming d’una forma legal. Intentem oferir aquest tipus de continguts. El tema és que hi ha problemes molt més amplis, no només la pirateria, hi ha el problema de l’IVA, de la crisi… A més culturalment s’ha de fer un treball sobre el valor de les coses independentment de la pirateria. Les indústries culturals estan visquen al límit des de fa molt de temps. En el model antic es vivia molt bé i readaptar-se, estrènyer-se el cinturó, reestructurar-se, fer-se petit i entendre que el model ha canviat ningú ho vol.
Vosaltres heu creat un públic fidel, gent que independentment que pugui descarregar-se la pel·lícula vindrà al festival… doncs el festival és un element icònic de Barcelona
És un esdeveniment cultural que està implementat a la ciutat i el que oferim és una experiència en directe. Veure el contingut està bé, però veure-ho en pantalla gran amb mil persones a la sala amb les teves inquietuds i un meeting point després de la projecció per comentar la jugada, un in-Èdit Tv no t’ho pot donar. Durant deu anys hem fet una feina de la que no érem conscients fins que espectadors ens han dit que som nosaltres qui els hem ensenyat a veure documentals de música. Aleshores t’ho mires en distància i vas pujant el nivell d’exigència perquè el teu públic està creixent amb tu. No té res a veure els documentals musicals que donàvem fa deu anys amb ara que hi ha un bagatge acumulat. Això és molt bo pel sector.
Teniu el festival a vuit ciutats del món i ara torneu a la càrrega en diferents ciutats d’Espanya?
En Bilbao, Madrid i Pamplona es projectaran una selecció de nou docus durant dos caps de setmana en les sales Golem. És una petita mostra del festival gairebé simultània amb Barcelona. Els tres primers anys de l’In-Èdit també es feia a Madrid de manera clònica però hi havia un resultat desigual, érem uns novatos i vam recular. Madrid era una espina clavada i l’any passat vam tornar. Aquest any estem fent un pas més reforçant l’equip a Madrid i hem percebut que el públic espera l’In-Èdit. Anys enrere no passava, finalment sembla que aquesta petita extensió pot agafar una mica de múscul. És un camí llarg però l’estem fent. Per altra banda, el 70% de la programació estarà disponible online per tot el país i, a la vegada, ens hem sumat a la Festa del Cinema i hi haurà sessions a 290. És una edició carregada de coses al voltant.
En qüestió de polítiques culturals i d’ajudes institucionals com està el tema?
Tal com estan les coses, ens estem mantenint, tenint en compte que la nostra proporció és molt elevada del privat sobre el públic, que no arriba al 25% del pressupost. En l’audiovisual i els festivals de cinema normalment hi ha molt de públic i poc de privat, nosaltres estem a la inversa. Tot i que les caigudes s’han mantingut bastant estables dintre de com està el pati. Des de fa tres anys la mateixa gent ens ajuda amb quantitats similars i que tot i l’ensurt, anem aguantant.
In-Èdit és marca Barcelona?
Una cosa és que tu diguis que el ciutadà de Barcelona ens té integrats en la seva agenda cultural, i aquí hem de dir que sí. L’altra és com et vas cap a fora, l’In-Èdit està a set o vuit països o com ens relacionem amb marques d’altres festivals, que és molt similar i és una manera de fer. No sé si ens han integrat o si som marca Barcelona, crec que està més implícit en com fem les coses aquí que realment ens estiguin agrupant. Encara que això puguis capitalitzar-ho i dir que això és marca Barcelona, aquest concepte de marca no m’agrada gens. Tanmateix, hi ha quelcom a la ciutat, d’agents culturals, de manera de fer... En una altra lloc podria ser sorprenent, aquí forma part de la manera de fer les coses.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
