eldiario.es

Menú

El districte més pobre de Barcelona reclama justícia

Les entitats de Nou Barris presenten la campanya "No és pobresa, és injustícia" per denunciar i demanar sol\·lucions a les desigualtats que pateixen els veïns

- PUBLICIDAD -
Cercavila contra els desnonaments a Nou Barris / ENRIC CATALÀ

Celebració dels veïns després d'aturar un desnonament / ENRIC CATALÀ

Un districte de Barcelona agrupa els principals barris que van crèixer els anys cinquanta, seixanta i setanta amb el desarrollismo. Barris populars que van conquerir els seus drets amb les lluites veïnals i que dècades més tard segueixen sent els més pobres de la ciutat. La renda mitjana del districte de Nou Barris es troba (amb dades del 2012) 43 punts per sota de la mitjana de la capital catalana. Al barri amb millor situació econòmica del districte, Vilapicina i la Torre Llobeta, la renda familiar no arriba al 72% de la mitjana de Barcelona, i al més pobre, Ciutat Meridiana, és un 37,5% de la mitjana de la ciutat.

Igual que s'han mantingut les desigualtats, també persevera la tradició de lluita, i més d'un centenar d'entitats agrupades a la plataforma Nou Barris Cabrejada han posat en marxa la campanya "no és pobresa, és injustícia" amb l'objectiu de "reclamar drets, no caritat". Reclamen dades clares per conèixer la situació del districte –"sabem que som pobres però no sabem l'abast de la tragèdia", assegura Carolina Recio, de Nou Barris Cabrejada– i per això han fet un informe recollint dades públiques i les que tenen les mateixes entitats.

En cinc anys, les diferències socials a la ciutat s'han incrementat notablement. La renda mitjana d'una família de Nou Barris ha passat de ser un 70,8% de la mitjana de Barcelona el 2007 a un 57,1% el 2012. Les entitats estimen que el districte té la taxa d'atur més alta de la ciutat. A part, als barris s'hi troba un creixent nombre de persones que pateixen l'atur de llarga durada i moltes persones que, tot i tenir feina, no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, explica l'informe.

Pitjor salut

La dades de salut, que és un bon indicador per conèixer les desigualtats, mostren que l'esperança de vida a Nou Barris està per sota de la mitjana de la ciutat. Les entitats assenyalen que han detectat un increment dels problemes de salut mental, un empitjorament de la salut bucodental, que no està garantida pel servei públic, un augment dels embarassos adolescents, del consum de drogues i de les sol·licituds d'ajuts per pagar medicaments. Els veïns remarquen a més que, en fer servir més els serveis públics, també són més afectats per les retallades. A Nou Barris un 80% de la població té cobertura sanitària exclusivament pública, en comparació amb un 60% a Barcelona.

Un altre element que condiciona la salut és l'alimentació. Les entitats mostren especial preocupació per la malnutrició infantil. El 25% de les beques menjador concedides a la ciutat es donen al districte del Nou Barris, però és també el districte amb més sol·licituds denenegades. Des de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana –el barri que els veïns han anomenat "Villa Desahucio"– Filiberto Bravo diu que "ens arribaven queixes de les escoles i dels centres de salut que als nens se'ls hi notava que tenien gana". Per això els veïns van decidir actuar i van ocupar el que havia de ser un centre de creació per convertir-ho en banc d'aliments.

Bancs d'aliments, parròquies i associacions de veïns distribueixen aliments al barri i han notat un increment de les persones amb aquesta necessitat. El Banc d'Aliments de DISA, per exemple, atenia 400 famílies el 2012 i enguany n'atén 1.004. Aquest sistema, però, no garanteix una bona alimentació a les famílies, ja que depèn de les remesses de donatius de les companyies col·laboradores. Les dietes dels usuaris se solen basar en arròs i pasta. Per una banda, les entitats senyalen que hi ha famílies en situació de pobresa energètica que no tenen aigua o foc per cuinar-ho, i per l'altra que això no garanteix una bona alimentació. "Si tenim nens que només mengen pasta i arròs tindrem adolescents diabètics o ja tenim nens amb problemes de dents o de vista", apunta una portaveu.

Dificultats per accedir a ajuts

Un element bàsic de la resposta, els serveis socials, tampoc estan a l'alçada, segons les entitats. Tot i que l'Ajuntament els ha reforçat, els veïns asseguren que els han carregat amb funcions que no els corresponien, com la qüestió de l'habitatge o els complements a les beques de menjador, i que segueixen sense atendre's tots els casos.

Lourdes Ponce, de Nou Barris Acull, lamenta les dificultats per accedir als ajuts, i explica com entitats com la seva es dediquen a ajudar els veïns a omplir formularis per complir els requisits i no quedar-se sense ajuts. Sovint, explica una altra veïna, hi ha una fiscalització constant als pares que acaba deixant els fills sense ajuts. "Hi ha escoles que han deixat de fer excursions i campaments perquè les famílies no els poden pagar", apunta Ponce.

Les entitats busquen també fòrmules per fugir de l'estigmatització de la pobresa. Una que valoren positivament, tot i que insuficient, és el "supermercat per punts" en què s'ha convertit el Banc d'Aliments de DISA, que permet a les famílies triar els seus aliments, valorats en punts que els hi donen serveis socials. "Perds autonomia com a persona quan no pots decidir què menjar", lamenta Carolina Recio.

La campanya "No és pobresa, és injustícia" que es va presentar ahir es planteja com una campanya de llarg recorregut. A part de les accions a Nou Barris, la plataforma crida al suport de tots els barris a una manifestació fins a la plaça Sant Jaume el proper 11 de desembre. "No és un problema només de Nou Barris sinó de model de ciutat, Barcelona està generant pobresa", conclou Recio.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha