eldiario.es

Menú

El Govern demana al Parlament esperar la sentència del Suprem per decidir sobre ATLL

Pere Aragonès manté que tornar Aigües Ter-Llobregat a mans públiques si el Suprem segueix la sentència del TSJC costarà 330 milions

Els grups d'esquerra retreuen al Govern que calculi el lucre cessant que Acciona pot demanar si el Suprem tomba la privatització

- PUBLICIDAD -
Dessalitzadora del Llobregat. ATLL

Instal·lacions d'ATLL SANDRA LÁZARO / ARXIU

La privatització més gran (i fracassada) de la història de la Generalitat, Aigües Ter-Llobregat (ATLL), es manté com un dels principals maldecaps del Govern. A l'espera que el Tribunal Suprem resolgui el recurs que la Generalitat i Acciona van presentar a la sentència del TSJC que anul·lava la privatització, el Govern, per boca del secretari d'Economia, Pere Aragonès, ha demanat "prudència" al Parlament. No és un missatge casual: Aragonès ha comparegut a la comissió parlamentària que des del març passat debat una proposició de llei del PSC per tornar la gestió d'ATLL a la Generalitat. Tota l'oposició, inclosa la CUP, es va unir per tramitar la llei, en contra de la intenció del Govern i de Junts pel Sí. Si el text tira endavant tal com volen les forces d'esquerra, el cost per a les finances públiques de recuperar ATLL seria molt més gran que el d'esperar que el Suprem dicti sentència, l'escenari preferit per l'Executiu.

Aragonès ha esbossat en la seva compareixença parlamentària diversos escenaris diferents sobre el futur d'ATLL. Segons el que digui l'Alt Tribunal, el Govern hauria d'adjudicar directament ATLL a Agbar (l'operador privat que competia contra Acciona per ATLL) o, si el Suprem segueix la doctrina del TSJC, assumir que va fer malament la privatització, que el contracte és nul i, en última instància, pagar uns 330 milions d'euros. Aquesta xifra s'assembla als 326 milions amb què l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va xifrar la reversió de la privatització l'any passat.

Aquests 330 milions corresponen a l'import inicial que va abonar el consorci encapçalat per Acciona (298 milions), les quantitats que ha pagat el 2013, 2014 i 2015 i les obres que ha efectuat en la infraestructura d'ATLL. Aragonès ha deixat clar que aquest escenari de nul·litat del contracte no permet reclamar danys i perjudicis.

No obstant, Aragonès ha elevat a 400 milions el cost si Acciona reclama lucre cessant, el que li ha valgut les crítiques de les forces d'esquerra. "Li està fent la feina a Acciona", li ha retret la diputada de la CUP, Mireia Boya. "Discrepo. El Govern ha de treballar amb tots els escenaris possibles", li ha respost Aragonès.

El pitjor escenari per les finances catalanes, segons Aragonès, seria que el Govern no esperés el Suprem i resolgués el contracte d'Acciona. En aquest cas, el cost per a la Generalitat podria ascendir fins als 1.150 milions d'euros.

Amb tot, encara que el cost sigui de 330 o 400 milions, Aragonès ha reconegut que la resolució del conflicte per ATLL tindrà "un impacte molt gran" en les finances de la Generalitat. Tot i la insistència dels grups, Aragonès ha indicat que no inclourà cap previsió de despesa per recuperar ATLL en el projecte de pressupost per 2017 que presentarà al setembre, sinó que s'abordarà durant l'execució dels comptes.

En aquest sentit, ha esbossat tres possibles respostes de la Generalitat a una sentència del Suprem que segueixi la línia del TSJC: que el cost vagi a càrrec dels pressupostos, que l'assumeixi endeutant-se, o mitjançant una nova privatització. No ha pres partit per cap. Sí que ha insistit a recomanar "prudència" al Parlament, esperar que el Suprem resolgui i després "fer un gran acord de país sobre la gestió de l'aigua".

I és que malgrat que ERC és partidària de la gestió pública de l'aigua, la seva companya de Junts pel Sí, Convergència, va privatitzar ATLL el 2012 per quadrar els comptes. En aquest sentit, Aragonès ha advertit que està en joc mig punt de dèficit, tot un repte per a una Generalitat intervinguda pel ministeri d'Hisenda i sotmesa als criteris d'austeritat, els mateixos que el 2012 van fer que l'executiu de Mas en funcions consumés la privatització. Agbar va litigar i fins ara els tribunals de totes les instàncies han censurat l'actuació de l'Executiu. Només falta per pronunciar-se el Suprem.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha