eldiario.es

Menú

Les entitats socials defensen una Renda Garantida de Ciutadania al Parlament

Veïns, pares d’alumnes, consumidors i la PAH compareixen per defensar la ILP per una renda garantida

- PUBLICIDAD -
Entitats socials compareixen per defensar la Renda Garantida de Ciutadania al Parlament / @PAH_BCN

Entitats socials compareixen per defensar la Renda Garantida de Ciutadania al Parlament / @PAH_BCN

En el torn de compareixences convocades per la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament per debatre la Proposició de Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), aquest dimarts els va correspondre intervenir a representants de les associacions de veïns, de pares d’alumnes, de consumidors i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquesta Proposició és el resultat de la Iniciativa Legislativa Popular que va arribar al Parlament el novembre de l’any passat després de que la signessin més de 120.000 persones. La RGC garantiria que tots els ciutadans disposin d’un mínim de 664 euros mensuals.

Aquesta proposta legislativa, impulsada amb el suport de sindicats, plataformes ciutadanes i veïnals, i els principals partits de l'oposició (ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP), pretén desenvolupar l’article 24.3 del l'Estatut de Catalunya, que diu que “les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna”. Tot i que l'Estatut es va aprovar el 2006, aquesta llei no ha arribat mai a desenvolupar-se.

Ahir va ser la tercera vegada que compareixien entitats per defensar la RGC. L'11 d'octubre van comparèixer els representants dels sindicats CCOO, UGT i IAC, el mateix dia que també compareixien representants de les patronals Foment, Pimec i Fepime. El juliol també van comparèixer Daniel Raventós, en representació de la Xarxa Renda Bàsica, i Antoni Barbarà, de Dempeus per la salut pública.

"No és la solució de tot, però la necessitem"

El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Lluís Rabell, va afirmar que “la RGC no és la solució de tots els problemes però la necessitem ara si no volem que se’ns trenqui la ciutat entre les mans”. Rabell va recordar els incidents que, fa uns dies, van enfrontar veïns de Nou Barris amb els treballadors socials d’un centre del districte com a mostra de la situació crítica a la qual s’ha arribat.

Carlos Macías, en nom de la PAH, va dir que la Renda Garantida de Ciutadania és “necessària, urgent i immediata” i va basar la seva afirmació en un seguit de dades sobre la pobresa i el patiment de la ciutadania. Per exemple, que des del 2007 s’han practicat 113.000 execucions hipotecàries, que dos de cada cinc ciutadans estan en situació de pobresa i que 95.000 llars no tenen cap mena d’ingrés. Assumpta Ordeig, també de la PAH, va explicar que a les assemblees de l’entitat “veiem la realitat de l’angoixa que suposa no poder viure amb dignitat” i va reclamar que la llei entri en vigor l’1 de gener de l’any vinent. “El Parlament pot escollir entre ser líder de la justícia o social o que se segueixi exprimint la població”, va dir.

En defensa de la dignitat de les persones que tindrien dret a la RGC també va intervenir el president de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, Àlex Castillo, que va denunciar que sovint “són maltractades o vexades quan són ateses o se’ls tracta com a nens petits”. “La RGC els tornaria la dignitat”, va dir. Per Castillo, “el Parlament pot tancar un mandat convuls de forma digna si és capaç de donar suport a aquesta iniciativa per consens”.

Finalment, Anna Castelló, tècnica de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, va coincidir en la necessitat de la RGC després d’explicar que en els darrers deu anys la llum ha pujat de preu un 70% tot i que Espanya és un dels països on la generació d’energia és més barata.

L'agenda del futur

Els representants dels partits van plantejar diverses qüestions als compareixents. Pere Bosch (ERC) i Fernando Massana (PP) es van interessar per saber si creuen que la Renda Garantida ha d’anar acompanyada de contraprestacions per part dels beneficiaris. Eva Granados (PSC) es va plantejar com caldria compaginar aquesta prestació amb el subsidi d’atur mentre que Laura Massana (ICV-EUiA) va ressaltar que una bona prestació obligaria els empresaris a renunciar a pagar salaris miserables i David Fernández (CUP) va afirmar que “l’agenda del futur passa pel debat de les rendes vitals”.

La portaveu de CiU a la Comissió, Anna Figuera, va destacar que el Parlament de Catalunya estigui discutint aquesta Renda, cosa que no fan d’altres parlaments autònoms, però va calcular que costaria uns 2.500 milions d’euros anuals. “D’on els traurem?”, es va demanar.

La Comissió continua els seus treballs a un ritme lent, ja que hi ha previstes una vuitantena de compareixences, se n’han fet una quarta part i només celebra sessions quinzenals i, en ocasions, mensuals. D’altra banda, l’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya que es rumoreja deixaria en no res la feina feta fins ara.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha