Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Catalunya, la gran sèrie de la dècada

Jordi Corominas i Julián

Barcelona —

David contra Goliat. L'espectador que escriu aquestes paraules va arrufar les celles, va seguir amb les seves activitats quotidianes i al cap de pocs minuts va entendre el moll de la qüestió: el relat sobiranista està programat com una sèrie televisiva on cada episodi eclipsa l'anterior en un més difícil encara que concentra l'atenció del televident.

A partir d'aquestes premisses podem deduir que Artur Mas és el protagonista d'una producció molt ben orquestrada que compta amb una producció admirable que es transmet en prime time des de diversos fronts. Els dos últims capítols ho han confirmat i responen a la gosadia del seu metàfora.

El divendres al matí la televisió que té l'exclusiva del metratge va començar el seu especial amb una sèrie de tertulians que desgranaven els futurs passos de l'heroi entre lloes exagerades. Com és comprensible, el líder carismàtic, l'home que encapçala els crèdits, ha de tenir un adversari, que en aquest cas és Mariano Rajoy, allunyat del centre dels esdeveniments perquè la Xina estava en la seva agenda. L'antagonista es va valer de la seva escudera per capejar un temporal que seguirà en properes entregues. Però vaja, no avancem el futur. Aquesta agradable jornada tenia l'antic cap de cartell com a estrella del dia. Jordi Pujol va ser durant vint llargs anys el focus de totes les mirades. La seva estrella va decaure i va tornar a l'actualitat per imperatius d'un guió que va sorprendre a propis i estranys.

El altre temps Molt Honorable va escandalitzar el personal amb els seus crits, com si el Parlament fos un Mas on, de sobte, els servidors es rebel·laven. Tots? No, un de la seva agrupació va agitar la bandera dels bons costums amb paraules que atacaven als qui no deixaven esbroncar pel pare. D'altres, vestits més informals des de l'amenaça de ser novíssims a la platea, van abandonar la sala.

Els fets van donar per inaugurar nous debats que es van eternitzar al llarg de les hores en els canals especialitzats en la sèrie. En un d'ells, el segon de bord, van mostrar una enquesta on els televidents deien aprovar el cabreig del pare de la pàtria. Mons paral·lels, incoherències per avivar els ànims i augmentar l'audiència en el colofó d'un episodi que es va programar abans del següent, sempre més impactant i bell en la realització audiovisual. La prèdica política de divendres tarda es difuminaria amb el cant del gall i amb el temps, ja veuran, l'enrabiada del venerable ancià que va dir no ser corrupte quedarà com una anècdota més dins dels greatest hits de la temporada.

Els opinadors anònims, homes i dones que contemplen el que ha passat des de casa, són la pedra miliar de la funció. És important remarcar el lloc on envien el que teclegen, perquè si manen la seva valuosa contribució als dos canals que monopolitzen la sèrie solen ser partidaris als protagonistes principals. En canvi, si ho fan des de les xarxes socials neix una discrepància de parers que fomenta l'organisme entre rèpliques, estrelletes i enllaços continus perquè no s'aturi la festa, una mica com a Sálvame però amb temàtiques polítiques que en ser històriques, alguna cosa en el que s'insisteix molt per prolongar el filó, captiven al públic a aconseguir que se senti partícip dels fets narrats, factor propulsat fins al paroxisme quan en algun capítol es busquen figurants que donin una altra marxa al succeït.

Va clarejar el dissabte i l'astúcia d'Artur es va corroborar amb un nou bloc per a delit dels aficionats. Els subalterns, excepte un que es va absentar perquè no li havien deixat llegir el text, van acudir al teatre sabent que la cosa transcendia la normalitat. Un d'ells es va posar una corbata vermella. Els altres van esperar amb ordre una firma que accionés el següent mecanisme. Aplaudir, van treure fotos del document de la discòrdia i l'ídol va pronunciar un discurs que es va comentar profusament en les centrals on es dissecciona cada segon del relat.

A vegades, des d'una perspectiva d'identificació, el president de la Generalitat sembla el protagonista del Show de Truman. Cadascun dels seus passos és narrat en directe i està escenificat amb un mestratge brutal, retòriques del segle XXI amb aire clàssic. En l'episodi de les consultes va fer el gest de dormir al Palau de la plaça de Sant Jaume per mostrar al món que estàvem davant d'un instant excepcional que va corroborar amb un bany de masses complementat per altres secundaris que van penjar un marcador electrònic amb el compte enrere . No és emocionant?

Si Mas és Truman, no Harry, els espectadors romanen enganxats perquè el format participatiu té un aire a Tria la teva aventura. A l'espera del pròxim capitol es rumia i els veredictes de cadascú són un foc òptim perquè el llibre segueixi obert. Aquesta barreja entre acció real i contemplació massiva és un encert de la producció, adaptada a la contemporaneïtat sense desaprofitar cap dels seus instruments.

El que seguirà és una incògnita profunda. Sabem que els dolents recorreran, i fins hi ha una data marcada en què s'ha proposat una consulta. Aconseguirà l'heroi complir les seves promeses? Al llarg d'aquest mes i mig desapareixeran moltes incerteses, però tot està muntat perquè la flama no s'apagui, tant que qui vulgui ja pot veure l'anunci del que vindrà. Si algun dia acaba la sèrie ens quedarem sense saber què va ser de les seves vedets, engolides per unes altres que durant un període cronològic indeterminat guanyaran la nostra atenció sense tanta insistència, o això espero.

Mentrestant, encara que sembli increïble, hi ha un altre món on l'explicat no té interès. Una amiga comentava al seu Facebook que a l'Hipercor ningú mirava les pantalles plenes de la rúbrica. Al meu poble les persones anaven al mercat, comentaven el bonica que ha quedat una casa acabada de pintar i anaven a preparar el menjar sense esmentar independències ni exabruptes polítics. El riure predominava.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats