eldiario.es

Menú

La bugaderització dels barris de Barcelona

Tots aquests neologismes fan referència a processos interrelacionats l'origen dels quals es remunta a l'estratègia neoliberal centrada en l'extracció de plusvàlues de les ciutats i de la seva vida urbana

- PUBLICIDAD -

Un amic i jo fem col·lecció dels nous termes que apareixen, sobretot en l'àmbit acadèmic, però també en el polític, per fer referència a determinats processos urbans que tenen lloc actualment a les ciutats.

El rei dels mateixos és gentrificació; crec que no cal dir res més d'aquest concepte. Defineix aquella dinàmica que es produeix en determinades àrees de la ciutat i que consisteix en la substitució d'un determinat grup de veïns i veïnes de classe social mitjana-baixa per un altre grup de classe social més elevada i el consegüent desplaçament del primer d'aquests. Després tenim el de la turistificació, és a dir, el referit a aquelles zones, principalment urbanes però no exclusivament, que veuen com la seva complexitat i la seva barreja d'usos inicial es veu alterada per una certa especialització: el monocultiu turístic. Per al terme turistificació ha alguns sinònims, com el de resortización -de resort-. En realitat, tots aquests neologismes fan referència a processos interrelacionats l'origen dels quals es remunten a l'estratègia neoliberal centrada en l'extracció de plusvàlues de les ciutats i de la seva vida urbana. Així, darrera de l'aparença neutra de projectes i plans de dinamització de l'economia urbana es produirien efectes col·laterals significatius -entre altres la creació de zones exclusives i, per tant, excloents-, els quals vénen precedits de determinats símptomes, més o menys visibles, i que suposen evidències del tipus d'àrea i, per tant, de ciutat, que s'acaba determinant.

Un d'aquests símptomes és l'aparició de certs establiments, comerços i botigues que, només uns anys abans, resultarien estranys en el paisatge urbà d'algunes àrees, carrers i places. En el cas de Barcelona, per exemple, podem parlar d'un increment substancial de negocis vinculats a l'auge de la ciutat comtal. Alimentació, immobiliàries, botigues de queviures, restauració, degustació, fleques, etc., estan directament vinculats a la preeminència d'un sector que està basat en el consum de béns i serveis per part d'uns visitants temporals, els i les turistes, i les seves necessitats. No obstant això hi ha altres, menys evidents, com les matalasseries o fins i tot les bugaderies, que semblen ressaltar la deriva turística de determinades àrees de la ciutat.

Si prenem, per exemple, la zona de l'Eixample Dreta al voltant de carrer Diputació, entre Marina i Passieg de Gràcia, crida l'atenció l'obertura recent d'un indeterminat nombre de bugaderies. I dic indeterminat perquè no hi ha estadístiques oficials actualitzades sobre la seva quantia, però només cal fer una volta per l'entorn per veure com aquestes han proliferat. Fa uns mesos, un conegut mitjà de comunicació, ressaltava el nombre d'aquest tipus d'establiments, molts d'ells en règim de franquícia, que s'estaven obrint i l'oportunitat de negoci que suposaven. Només dues de les més conegudes -la Wash i Fresh Laundry- compten amb més de 46 establiments escampats per la ciutat, algunes d'aquests, al mateix carrer Diputació. No obstant això, aquesta qüestió no tindria per què estranyar. Aquest carrer, just entre els límits abans assenyalats, compta amb un total de 44 apartaments turístics legals, mentre que Airbnb, que per tots és sabut no indica la localització exacta dels allotjaments que ofereix, assenyala 1.544 apartaments a la zona, dels quals el 68,1% són complets -cal assenyalar, però, que molts apartaments legals són també oferts a la plataforma de suposada economia col·laborativa. D'altra banda, el Departament d'Estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona assenyala que el barri de l'Eixample Dreta ha experimentat, de 2010 a 2016, un increment del 2,3% en la importància del sector turístic i la restauració, passant del 9,2 al 11,5% en aquests set anys. L'existència, doncs, de les bugaderies suposaria un símptoma que precedeix els efectes col·laterals abans ressenyats.

 Així, si el meu amic i jo voldríem col·laborar amb la inflació de nous termes per referir-nos a processos urbans en marxa podríem assenyalar la bugaderització com un d'ells. Mentrestant, els efectes col·laterals conceptualitzats per aquests neologismes, sumen i segueixen.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha