eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

José Mansilla

Antropólogo urbano y miembro del Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU)

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 54

Un juego de pitonisos: mayor o menor participación el 21D, día laboral

La mayoría de las encuestas señalan que la participación en las elecciones catalanas del 21D será más alta que en las anteriores elecciones, así como de las más altas de la historia. Sin embargo, es probable que esto no suceda y finalmente la participación no llegue a los niveles de la anterior convocatoria, la más alta hasta el momento en cualquier elección en territorio catalán, el 77,44%.

¿Qué fomenta este error generalizado en todos los sondeos?, o dicho de otra forma, ¿qué nos induce a pensar que habrá menor participación pese a lo que afirman las encuestas? Respondamos a la segunda pregunta primero: el hecho que las elecciones se celebren en un día laborable tendería a marcar más aún el sesgo de clase social –conceptualizada la clase social bajo la perspectiva de Pierre Bourdieu-, tanto en términos de abstención, como en términos de tipos de voto.

Seguir leyendo »

Un joc de pitonissos: més o menys participació el 21D, dia laboral

La majoria de les enquestes assenyalen que la participació en les eleccions catalanes del 21D serà més alta que en les anteriors eleccions, així com de les més altes de la història. Si bé, és probable que això no succeeixi i finalment la participació no arribi als nivells de l'anterior convocatòria, la més alta fins al moment en qualsevol elecció en territori català, el 77,44%.

Què fomenta aquest error generalitzat en tots els sondejos?, o, dit d'una altra manera, què ens indueix a pensar que hi haurà menys participació malgrat el que afirmen les enquestes? Responguem a la segona pregunta primer: el fet que les eleccions se celebrin en un dia laborable tendiria a marcar més encara el biaix de classe social -conceptualitzada la classe social sota la perspectiva de Pierre Bourdieu-, tant en termes d'abstenció, com en termes de tipus de vot.

Seguir leyendo »

La bugaderització dels barris de Barcelona

Un amic i jo fem col·lecció dels nous termes que apareixen, sobretot en l'àmbit acadèmic, però també en el polític, per fer referència a determinats processos urbans que tenen lloc actualment a les ciutats.

El rei dels mateixos és gentrificació; crec que no cal dir res més d'aquest concepte. Defineix aquella dinàmica que es produeix en determinades àrees de la ciutat i que consisteix en la substitució d'un determinat grup de veïns i veïnes de classe social mitjana-baixa per un altre grup de classe social més elevada i el consegüent desplaçament del primer d'aquests. Després tenim el de la turistificació, és a dir, el referit a aquelles zones, principalment urbanes però no exclusivament, que veuen com la seva complexitat i la seva barreja d'usos inicial es veu alterada per una certa especialització: el monocultiu turístic. Per al terme turistificació ha alguns sinònims, com el de resortización -de resort-. En realitat, tots aquests neologismes fan referència a processos interrelacionats l'origen dels quals es remunten a l'estratègia neoliberal centrada en l'extracció de plusvàlues de les ciutats i de la seva vida urbana. Així, darrera de l'aparença neutra de projectes i plans de dinamització de l'economia urbana es produirien efectes col·laterals significatius -entre altres la creació de zones exclusives i, per tant, excloents-, els quals vénen precedits de determinats símptomes, més o menys visibles, i que suposen evidències del tipus d'àrea i, per tant, de ciutat, que s'acaba determinant.

Seguir leyendo »

La lavanderización de los barrios de Barcelona

Un amigo y yo hacemos colección de los nuevos términos que aparecen, sobre todo en el ámbito académico, pero también en el político, para hacer referencia a determinados procesos urbanos que ocurren actualmente en las ciudades.

El rey de los mismos es gentrificación; creo que no hace falta decir nada más de este concepto. Define aquella dinámica que se produce en determinadas áreas de la ciudad y que consiste en la sustitución de un determinado grupo de vecinos y vecinas de clase social media-baja por otro grupo de clase social más elevada y el consiguiente desplazamiento del primero de éstos. Luego tenemos el de la turistificación, es decir, el referido a aquellas zonas, principalmente urbanas pero no exclusivamente, que ven como su complejidad y su mezcla de usos inicial se ve alterada por una cierta especialización: el monocultivo turístico. Para el término turistificación existen algunos sinónimos, como el de resortización –de resort-. En realidad, todos estos neologismos hacen referencia a procesos interrelacionados cuyo origen se remontan a la estrategia neoliberal centrada en la extracción de plusvalías de las ciudades y de su vida urbana. Así, tras la apariencia neutra de proyectos y planes de dinamización de la economía urbana se producirían efectos colaterales significativos –entre otros la creación de zonas exclusivas y, por tanto, excluyentes-, los cuales vienen precedidos de determinados síntomas, más o menos visibles, y que suponen evidencias del tipo de área y, por ende, de ciudad, que se acaba determinando.

Seguir leyendo »

Ah! Però, ¿això és una plaça?

Fa uns dies vaig realitzar un peculiar exercici amb els meus alumnes i alumnes de grau. La idea era, dins de l'assignatura d'Introducció a la Sociologia i Psicologia del Turisme, confirmar o refutar una senzilla hipòtesi a través d'una pràctica breu d'observació participant en un espai proper a l'Escola. El lloc escollit va ser la plaça dels Països Catalans i la hipòtesi la següent: "La Plaça no funciona. Es tracta d'un lloc bàsicament de pas a causa del seu disseny i construcció ". Això ens va donar després peu a repassar l'origen d'aquest tipus d'urbanisme a la ciutat i a plantejar possibles alternatives.

Com titulava el periodista Llàtzer Moix, hi va haver un moment en la història de Barcelona en què aquesta va ser La ciutat dels arquitectes. L'arribada dels socialistes al poder el 1979, de la mà del PSUC, no ho oblidem, va suposar l'accés a la Casa Gran d'una nova generació de polítics i polítiques demòcrates que, a més, provenien suposadament d'una tradició d'esquerres, portant nous aires a les formes d'entendre la política municipal. I dic suposadament perquè, tal com va assenyalar l'ex Molt Honorable Jordi Pujol, molts d'ells eren socialistes de Sant Gervasi, és a dir, veïns i veïnes d'una part de Barcelona històricament poblat de gent benestant.

Seguir leyendo »

¡Ah! Pero, ¿esto es una plaza?

Hace unos días realicé un peculiar ejercicio con mis alumnos y alumnas de grado. La idea era, dentro de la asignatura de Introducción a la Sociología y Psicología del Turismo, confirmar o refutar una sencilla hipótesis a través de una práctica breve de observación participante en un espacio cercano a la Escuela. El lugar escogido fue la Plaça dels Països Catalans y la hipótesis la siguiente: “La Plaça no funciona. Se trata de un lugar básicamente de paso debido a su diseño y construcción”. Esto nos dio luego pie a repasar el origen de este tipo de urbanismo en la ciudad y a plantear posibles alternativas.

Como titulaba el periodista Llàtzer Moix, hubo un momento en la historia de Barcelona en que ésta fue La ciudad de los arquitectos. La llegada de los socialistas al poder en 1979, de la mano del PSUC, no lo olvidemos, supuso el acceso a la Casa Gran de una nueva generación de políticos y políticas demócratas que, además, provenían supuestamente de una tradición de izquierdas, portando nuevos aires a las formas de entender la política municipal. Y digo supuestamente porque, tal y como señalara el ex Molt Honorable Jordi Pujol, muchos de ellos eran socialistas de Sant Gervasi, esto es, vecinos y vecinas de una parte de Barcelona históricamente poblado de gent benestant.

Seguir leyendo »

La paradoxa de les pilones com a elements de control

La primera vegada que vaig observar un vehicle circular sobre la Rambla de Barcelona amb l'objectiu d'intimidar les persones va ser en Halloween del 2016, mentre realitzava una etnografia amb els manters. Aquí vaig observar, davant la mirada aclaparada de turistes guixats com el Comte Dràcula, la patètica escena d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana, circulant pel passeig amb la intenció d'expulsar als manters que es trobaven venent.

Quan la furgoneta es trobava a escassos centímetres d'alguna de les mantes, els venedors tiraven del cordó amb el qual poden transformar la seva manta en un embalum, s'aixecaven i tornaven a col·locar-se sobre algun altre punt de les Rambles on no correguessin perill. L'última vegada que tinc coneixement que un vehicle transités per la totalitat de la zona, en la seva àrea de vianants, va ser la setmana passada, però aquesta vegada no per intimidar sinó directament per matar. 

Seguir leyendo »

La paradoja de los bolardos como elementos de control

La primera vez que observé un vehículo circular sobre Las Ramblas de Barcelona con el objetivo de intimidar a las personas fue en Halloween del 2016, mientras realizaba una etnografía con los manteros. Ahí observé, ante la mirada anonadada de turistas pintarrajeados como el Conde Drácula, la patética escena de una furgoneta de la Guardia Urbana – una lechera en el argot callejero -, circulando por el paseo con la intención de expulsar a los manteros que se encontraban vendiendo.

Cuando la lechera se encontraba a escasos centímetros de alguna de las mantas, los vendedores tiraban del cordón con el que pueden transformar su manta en un bulto, se levantaban y volvían a colocarse sobre algún otro punto de Las Ramblas donde no corrieran peligro. La última vez que tengo conocimiento de que un vehículo transitara por la totalidad de la zona, en su área peatonal, fue la semana pasada, pero esta vez no para intimidar sino directamente para matar.

Seguir leyendo »

La ciutat dels prodigi(us) lloguers

"Considering property investment in Spain? It 's more profitable than you might think ". Aquest i altres anuncis similars poblaven l'interior d'una d'aquestes revistes corporatives, plenes de publicitat, que és possible trobar quan agafes un vol en una companyia de low cost (ignoro si en les altres, perquè no me les puc permetre). Va ser fa uns dies, en tornar d'un viatge al nord d'Europa per temes laborals. En arribar a casa, però, un altre senyal m'esperava a la bústia, "Urgente. Somos expertos en la venta de los inmuebles en Cataluña a los compradores extranjeros procedentes de Rusia, Ucrania, Kazakstan y Oriente Próximo. Nuestra agencia está en el mercado ya 13 años… ".

Seguir leyendo »

La ciudad de los prodigios(os) alquileres

“ Considering property investment in Spain? It’s more profitable than you might think”. Este y otros anuncios similares poblaban el interior de una de esas revistas corporativas, llenas de publicidad, que es posible encontrar cuando coges un vuelo en una compañía de low cost (ignoro si en las otras, porque no me las puedo permitir). Fue hace unos días, al volver de un viaje al Norte de Europa por temas laborales.

Seguir leyendo »