Si hi ha una paraula, un terme, que abunda en els discursos oficials -així com en els mitjans de comunicació- aquestes darreres setmanes, sens dubte, a banda de la coneguda i eterna corrupció, és el de turismefòbia. Però, què és la turismefòbia?, què vol dir?, qui l'utilitza?, i, potser allò més important, ¿per a què?.
Bé, el primer que caldria aclarir és que una cosa és la turismefòbia i una altra la turistafòbia. Com encertadament recordava fa poc el professor Manuel Delgado, el terme turistafòbia no es refereix tant a un toc específic d'atenció que, des de determinats sectors socials, es fa sobre l'excessiva confiança dipositada en el turisme com a element dinamitzador de les economies urbanes sinó, més aviat , a “una barreja de repudi, desconfiança i menyspreu cap a aquesta figura que ja tots designen amb la denominació d'origen 'guiri'”, entenent guiri com aquella figura típica del turista que roman inexorablement unida a l'imaginari social d'àmplies zones de l'Estat espanyol.
És important subratllar aquesta diferència perquè en gran quantitat d'ocasions, quan es produeix algun fet, acció o contestació vinculada amb els efectes negatius que té el turisme massiu, se sol titllar de turismefòbia, quan simplement és una demostració de malestar social. Igualment, quan algunes minories tendeixen a portar massa lluny la seva repulsa simbòlica davant aquestes dinàmiques, tornem a trobar-nos amb un ús massa alegre del terme, contribuint a la confusió. I què dir de les mesures preses des de les administracions públiques amb competències en l'ordenació de l'oferta turística de les ciutats. Aquí es deslliguen tots els dimonis, ja que s'estan tocant importants interessos materials i la turismefòbia es converteix en instrument de lluita política i social en mans de les parts enfrontades.
La turismefòbia esdevé, així, en allò que Lévi-Strauss va anomenar un significant flotant, és a dir, un element que reuneix propietats antitètiques, que pot ser una cosa i l'altra, entrant en aparent confusió i contradicció i que depèn, finalment, de la seva conversió en significat d'aquells valors sobre els quals s'estructurarien les pràctiques. Així, no existiria una veritat única sobre la turismefòbia sinó que aquesta esdevindria una executora d'aquesta, cosa que es troba íntimament lligada a aquells vehicles que tenen més capacitat -i potencial- d'instaurar la seva versió sobre el tema.
D'aquesta manera, és possible qualificar de turismefòbia, des de determinats mitjans i sectors socials, econòmics i polítics, les respostes i demandes veïnals de moviments socials provinents d'alguns barris de Barcelona quan aquests tracten d'obrir un debat públic sobre alguna cosa que consideren que afecta les seves vides quotidianes. Alhora que és possible adjectivar com turismefòbic a l'Ajuntament de Barcelona en comú quan intenta governar un fenomen que, crec que tots podem estar-hi d'acord, necessita ser normalitzat i regularitzat. I també podem estar sota una acció turismefòbica -a més d'estar en un error- quan ens trobem amb pintades i cartells que criminalitzen directament al turista de la situació que viu una àrea de la ciutat. I, fins i tot, per què no, podríem estar parlant d'una certa autoturismefòbia quan els mateixos turistes -segons les enquestes realitzades per l'Ajuntament de Barcelona a l'estiu del 2016- en un 58% consideren que la capital de Catalunya acull, paraules textuals, “massa visitants ”i que hi ha massificació a l'hora d'accedir a determinats espais. Uns turistes que consideren, en un gairebé 40%, que els preus que han de pagar com a visitants són molt elevats en relació amb la qualitat que s'ofereix.
En definitiva, això i allò és turismefòbia. No es tracta tant de relativitzar la qüestió ni d'afegir un altre article més al marasme de posicions líquides a les que darrerament ens hi estem acostumant en excés, sinó d'un intent per situar un terme en la seva justa mesura i reclamar una mica de serietat i responsabilitat en l'ús d'una paraula que determinen heterogènies accions que poden arribar a generar efectes per ningú desitjats.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
