Albano Dante Fachin: “El candidat no ha de ser un problema per confluir, per mi no quedarà”

Aquesta entrevista va ser realitzada el dilluns 22 de juny, dos dies abans que Podem i ICV-EUiA anunciessin un pacte per concórrer junts a les eleccions catalanes del 27 de setembre.

Albano Dante Fachin va ser elegit en primàries pels inscrits a Podem Catalunya com el seu candidat a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, tot i que, després de la confluència amb ICV-EUiA, no està clar qui serà el cap de llista de la nova marca. Encara que quan contesta el pacte no s'ha tancat, Fachin avança que està disposat a renunciar al primer lloc de la candidatura per a la bona marxa de la confluència. La seva gran aposta, el procés constituent català, és un objectiu compartit amb ICV-EUiA i, també, per Procés Constituent, formació que podria sumar-se a l'aliança electoral.

Després de mesos negant la possibilitat d'una confluència per a les autonòmiques ara Podem s'ha obert a aquesta possibilitat. Per què aquest canvi?

Aquesta posició de Podem era abans del 24-M, però les municipals posen sobre la taula un fet clar: s'ha pogut articular una eina més enllà dels partits que ha pogut donar-li la volta a la situació d'una forma plural.

I considera que això ha estat possible per ser confluències?

Bé, “confluència” és una paraula molt polisèmica ara mateix. Però és cert que jo aquest debat el veig al carrer. Tothom s'està preguntant si això és possible per a Catalunya. Me'l trobo també en els cercles de Podem i en el si de l'organització. Quan parlo de debat vull dir que hi ha postura diverses. Però jo em vaig presentar com a candidat a les primàries de Podem amb la idea d'aquesta organització tingués un paper central en una aliança més àmplia.

Sobre aquest canvi en les intencions de Podem, consultaran als inscrits?

S'haurà de fer. Com no!

Però ja hi ha una negociació en curs entre els partits.

Doncs jo no m'he reunit amb cap partit, ni amb Herreras ni amb Tereses. Amb qui sí que m'he reunit, i molt, és amb cercles de Podem per explicar la meva proposta i, sobretot, per recollir les seves.

Les sigles seran un problema?

No ho haurien de ser. Si de veritat es vol que hi hagi una opció per aconseguir l'objectiu que la majoria que ja existeix tingui una candidatura el 27-S, les sigles importen poc.

I el candidat?

Tampoc. Jo estic en un moment de construcció de candidatura, de fer partit, i estic compromès amb el que m'he presentat, que és com a cap de llista. Això és un mandat, i és bastant clar. Però el nom del candidat no ha de ser un problema per fer una candidatura àmplia, i per mi no quedarà, però això està vinculat a la decisió que prengui l'organització.

D'aquesta “aliança social” de la qual parla, l'aglutinant ha de ser Podem, en quins sectors pensa?

En el meu manifest no parlo de construir sinó d'articular, perquè crec que s'ha de formar alguna cosa amb sectors que ja existeixen i que conformen una majoria social. Una de les coses que he vist en els cercles és molta gent que no se sent interpel·lada pel debat sobiranista tal com està plantejat. Alhora he vist a molta gent que entén que aquest debat és important en la societat catalana. Per tant l'aliança social en què penso ha d'articular a les persones que volen que aquest debat es plantegi d'una altra manera.

De quina manera s'ha de plantejar?

Jo parlo de procés constituent, com a concepte que assumeix que aquest debat ha de tenir lloc, però alhora, que aquest debat ha de tenir una profunditat que ara mateix no es percep en la proposta d'Artur Mas de celebrar unes eleccions plebiscitàries, que redueix la pluralitat.

Has manifestat que aquest procés constituent català ha d'anar coordinat amb un procés constituent espanyol, per tant: ¿procés constituent sense sobirania?

Hi ha tres elements darrere d'aquesta idea. En primer lloc, entenem que el procés constituent ha de ser d'àmbit català, perquè és un debat que ja existeix a la societat catalana i que a ella li correspon definir-lo. El segon factor és que ha de ser un procés no predeterminat. Això vol dir que no pot estar plantejat per arribar o no a la independència, sinó com una eina que s'obri el debat per saber a on vol arribar la societat catalana. El tercer factor que ha de tenir aquest procés constituent és la coordinació. No podem estar d'esquena al que passa a la resta de l'Estat, perquè en un moment o altre s'haurà de negociar amb l'Estat, però també perquè a l'Estat estan succeint canvis polítics i socials importants.

En aquest procés constituent, quina postura nacional defensarà Podem per a Catalunya?

El que estem veient aquests últims dos anys és que, més enllà de la posició concreta, el problema principal que hi ha és la manca de debat. Se suposa que si ho fas de manera honesta, aquest procés constituent ha de servir per confrontar idees, veure quins són els escenaris disponibles, i triar el millor.

És honest promoure un procés constituent sense aclarir quina és la posició del partit respecte als temes que s'han de tractar en ell? No és tant com demanar un xec en blanc?

És que jo també m'he fet aquesta pregunta: ¿Sóc independentista? Sóc federalista? Què sóc? Totes aquestes etiquetes són tan líquides que se m'escapen. De la mateixa manera que, segons la idea buida d'independència que ven Artur Mas jo no em puc considerar independentista, quan sento parlar al PSOE de federalisme tampoc entenc què vol dir. He llegit a Miquel Caminal, que ha reflexionat molt sobre el federalisme com a aglutinant de diversos sentiments a l'Estat, i una de les coses que diu és que el federalisme és possible però ha d'anar ple de contingut.

Per obrir un procés constituent català es necessitaran consultes o referèndums, que probablement seran prohibits com el 9-N. Com pensen esquivar el veto?

Primer, el Parlament s'ha de comprometre a que aquest procés sigui possible. Com a força que defensem que la guia és la voluntat del poble català, estem compromesos amb això. Òbviament, un debat parlamentari que finalment no es revalidi en algun tipus de consulta no serveix per a res. Així que suposo que s'haurà de fer més del que va fer Artur Mas el 9-N.

Des Podem s'ha insistit molt en que el 27-S no és un plebiscit. Ni tan sols per sondejar si els catalans volen el procés constituent que plantegeu?

Si és un plebiscit o no, o sobre què és, al final el decidirà la gent. Però plantejar-ho com ho ha fet Mas em sembla un parany, perquè mentre és majoritària la sensació d'aquest debat, és igual d'important saber quina és la proposta per a aquest país independent.

La proposta de Procés Constituent de fer una candidatura de confluència liderada per Teresa Forcades sembla similar a la seva. En què es diferencia?

Hi ha molts punts en comú. Jo mateix provinc de Procés Constituent. Programàticament ens trobem en la idea de fer un procés constituent català. ¿Diferències? Probablement en el cas de Procés estigui més enfocat a la independència.

Podem ha pactat amb el PSOE en diverses comunitats i ajuntaments. ¿A Catalunya seria possible un pacte de govern amb el PSC?

Jo sempre he dit que en aquest país era un problema enorme que dos grans partits, CiU i el PSC, es repartissin el poder. En l'àmbit sanitari, que és el que més controlo, la sociovergència ha estat molt perjudicial per a la ciutadania. Veient el PSC votar a favor de TTIP, amb CiU, o insistint que l'actual model sanitari és una meravella, jo entenc que és impossible el pacte. ¿Amb l'actual PSC? Impossible. No em puc imaginar, i poso un exemple, que en un govern de Podem la consellera de sanitat fos Marina Geli. És impensable, per una qüestió de principis, gairebé.

Una de les seves grans batalles ha estat contra l'austeritat. Quin seria la seva fórmula per acabar-hi al capdavant de la Generalitat?

El primer que s'ha de dir és que el límit de dèficit i l'austeritat és un debat polític que té a veure amb la gran batalla que hi ha a Europa, una batalla que s'ha de donar. Ho veiem a Grècia, des d'on ens envien senyals dient-nos que aquest debat sobre l'austeritat també ens toca. Hem de generar el clima social que permeti anar a qui imposa aquestes polítiques i dir-li que no. Que no suportem que ens provoquin aquesta ruptura social. Que no està funcionant. Aquesta, per cert, és la resposta contrària a la que està donant Convergència, a la qual li sembla molt bé l'austeritat i vota a favor.

A més de la batalla del Sud d'Europa contra l'austeritat, hi ha alguna cosa que es pugui fer unilateralment des del Govern?

Sí, moltes coses. S'està prioritzant malament la despesa. Hi ha exemples on vulguis. A la comarca de la Selva es tanquen els centres mèdics a la nit per estalviar un milió d'euros mentre 24 càrrecs de confiança es reparteixen exactament un altre milió d'euros. Aquest tipus de coses estan passant per tots els llocs a causa d'una direcció de les retallades amb unes prioritats molt concretes, i no era el benestar de la ciutadania. A més, cal revisar quines són les eines impositives que té la Generalitat, i veure si s'estan disposant de totes per aprofundir en la progressivitat fiscal. En aquest país hi ha molta gent que evadeix impostos gràcies a PricewaterhouseCoopers, que curiosament és el gran far del Govern de CiU.