Corredor Mediterrani, un factor potent de recomposició del territori, l’economia i la política
“Abordar una reflexió conjunta de la realitat actual i futura del Corredor Mediterrani” és l’objectiu d’un congrés que se celebrarà dilluns 28 i dimarts 29 de novembre a la Universitat Politècnica de València, segons el catedràtic d’aqueixa institució i president del comité organitzador, José V. Colomer. El programa, que inaugurarà el president de la Generalitat, Ximo Puig, preveu enfocar el Corredor Mediterrani des de punts de vista com la mobilitat de les persones, el desacord polític i territorial, el desenvolupament logístic i el marc institucional.
Precisament el “desacord polític i territorial” dóna títol a un llibre d’Eloïse Libourel, publicat per la Universitat de València i que es presentarà en el marc del congrés, en què aquesta professora de la Universitat Paris-Est Marne-la Vallée estudia “el canvi en la lògica d’ordenació del territori” que implica el Corredor Mediterrani i la manera com el projecte es veu embolicat en un doble procés de “politització a escala nacional i despolitització a escala europea”.
Organitzat, amb la col·laboració de la Generalitat, per Campus Hàbitat 5U, un projecte de les cinc universitats públiques valencianes (Politècnica, València, Alacant, Jaume I de Castelló i Miguel Hernández d’Elx) que el 2011 va aconseguir el segell internacional de “campus d’excel·lència”, el congrés reuneix representants dels agents econòmics implicats, com els ports de València i Barcelona, la patronal ceràmica Ascer, la naviliera Baleària o la factoria de Ford a Almussafes, així com també de l’àmbit acadèmic i dels governs valencià, català i murcià, que envien els secretaris autonòmics respectius. El representant del Ministeri de Foment, tanmateix, figura en el programa per confirmar.
La polèmica permanent de les institucions valencianes i les entitats de la societat civil amb el Govern central pels retards i la falta d’inversió en l’execució del corredor ferroviari, projecte destinat a modernitzar la connectivitat del litoral mediterrani amb Europa, planeja també sobre aquesta iniciativa que busca estudiar aqueix “espai comú entre regions” recollit en el títol del congrés. I això passa potser perquè, com ressalta en el seu llibre Eloïse Libourel, “el Corredor Mediterrani és un factor verdaderament potent de recomposició dels jocs dels actors institucionals i de reinterpretació de les lògiques d’ordenació territorial”.
