Exportacions d’armes a zones en conflicte i amb greus violacions dels Drets Humans
Com s’ha anat veient durant l’actual govern del PP, els períodes de vacances són el moment ideal per prendre decisions i publicar informacions rellevants alhora que sensibles, i que d’altra manera serien molt criticades per la població en general i crearien un debat important. L’última d’aquestes informacions, es va publicar durant les festes de Nadal: l’informe sobre les exportacions d’armes espanyoles corresponent al primer semestre de 2013. Com era d’esperar, va passar gairebé desapercebut per a la gran majoria dels ciutadans.
Segons les esmentades estadístiques, durant el primer semestre de 2013, Espanya va exportar armes per un valor de 1.821,4 milions d’euros, un 194% més que l’any anterior durant el mateix. Aquest fet reflecteix clarament l’impuls donat pel govern a la indústria armamentística per tal d’afavorir les seves exportacions i, per tant, beneficiar d’alguna manera els seus comptes –donat el deute que l’Estat té compromès amb empreses del sector. Amb aquesta premissa, i com en anys anteriors, el govern espanyol va obviar el caràcter preventiu de la llei sobre comerç d’armes i va continuar permetent l’exportació d’armament a països en conflicte armat o amb greus violacions dels drets humans i/o del Dret Internacional Humanitari, com són els casos d’Israel, Colòmbia, Egipte, Bahrain, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Índia o Pakistan; i exportacions que podrien posar en perill l'estabilitat regional o agreujar la situació interna d'alguns dels països de destinació, com és el cas de les exportacions a països de l’Orient Mitjà, Ghana o Veneçuela, entre uns altres.
En aquest primer semestre han rebut armes espanyoles els governs d'Aràbia Saudita (377 milions d'€ en avions i munició), Bahrain (7 milions d'€ en armes i munició d'artilleria així com també se li van concedir llicències per exportar més de 43.900.000 d'euros de la mateixa categoria), Egipte (2 milions d'€ en vehicles militars i armes), Unió dels Emirats Àrabs Units (427 milions d'€ en avions), Jordània (134,000 € en peces d'aeronaus), Oman (4 milions d'€ en armament, munició i bombes) i Israel (1,5 milions d'€ en vehicles, armes i bombes). A més, per primera vegada, s'han autoritzat dues llicències d'exportació de material militar a l'Afganistan per un valor de 1.290.000 € (en equips de formació d'imatge o contramesura), de les quals se n'han realitzat una mica més de la meitat, amb destí a les seves Forces Armades.
Com vam assenyalar des del Centre Delàs, juntament amb altres organitzacions de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT), aquesta tendència en favor de les exportacions d'armes ha afectat especialment a la regió de l’Orient Mitjà. Les estadístiques sobre les exportacions espanyoles de material de defensa i doble ús de 2012 ja reflectien la tendència creixent de les exportacions d’armes, i en concret a països d’aquesta regió, encara que el document oficial no feia esment explícit de la política de foment de les exportacions d'armes duta a terme pel Govern espanyol. Aquesta tendència, però, no és cosa del govern espanyol només, és una tendència que es replica a la resta de la Unió Europea. La publicació del 15è Informe anual sobre el control de les exportacions de tecnologia i equipament militar de la Unió Europea ha posat de manifest que durant el 2012 es van aprovar llicències d’exportació per un total de 9.700 milions d’euros amb destí a l’Orient Mitjà. Aquestes xifres representen un increment del 22% respecte del 2011, i això malgrat els esdeveniments que s’estaven donant a molts països de la regió, el risc d’alçaments militars, el risc de desviament d’armes i la manca de garanties sobre l’ús final d’aquelles exportacions.
Algunes organitzacions no governamentals, com el Centre Delàs de Justícia i Pau, però també altres com Greenpeace, Oxfam, Amnistia Internacional i la Fundipau amb la campanya Armes sota control, venim denunciant aquest tipus d’exportacions d’armes des de fa anys. Demanem una major transparència en tot el cicle de les exportacions d’armes, des del moment en que el govern rep una sol·licitud d’exportació fins a qui serà l’usuari final de les armes exportades, i sobre el procés de presa de decisions. Però per sobre de tot, demanem que s’apliqui de manera estricta la legislació vigent sobre comerç d’armes, i que es prioritzen els criteris establerts a la Posició Comú de la Unió Europea, des del seu caràcter preventiu, per sobre d’altres interessos polítics i estratègics dels estats i les seves aliances, i per sobre dels interessos econòmics de les indústries militars.
