Quan falten poques hores per a finalitzar el termini de presentació de les declaracions de la renda a Hisenda, allà on regularitzem els nostres impostos amb l’estat, se m'acudeix fer una pregunta a tots aquells que puguin llegar aquestes notes al blog, sobre la consciència de cadascú de nosaltres de l’ús que es dóna als diners que cada any donem a l’estat en concepte d’impostos.
Segurament el pensament majoritari i genèric sigui que aquests impostos són necessaris per a què el país funcioni: per pagar pensions, per construir infraestructures i serveis (algun hospital, escola o carretera que altra); per pagar la casa reial, el govern i els grups polítics, mantenir l’exèrcit i l’entramat relacionat amb el comerç d’armes, etc. Evidentment, aquest són conceptes que reben diners de les arques de l’estat, així com molts altres. Però si ampliem la pregunta al grau de coneixement de la suma d’euros que es destina a cadascun d’aquests conceptes, llavors aquest coneixement es converteix en quasi inexistent.
Durant molts anys hem pagat els nostres impostos, certament amb desgana, perquè encara no tenim interioritzada la necessitat de pagar impostos; mentre que l’estat els ha repartit per les diferents partides, en la proporció que l’ha interessat, per no trobar oposició en la mateixa societat subministradora d'aquests.
L’acte de liquidar la renda anualment i oblidar-se fins a l'any vinent no ens eximeix de responsabilitat en moments en què el govern practica retallades en necessitats bàsiques com l’habitatge, la sanitat, l’educació o la lluita contra la pobresa. Si no hi ha diners, per força s’han de realitzar aquestes retallades, però em pregunto si no hi ha partides que puguin sofrir una major retallada i així evitar que les necessitats bàsiques siguin tocades. Se m’acudeixen vàries, però com que aquest és un article antimilitarista, em centraré només en una: l’exèrcit i l’entramat militar.
Segons l’informe “La cara oculta de la despesa militar” realitzat pel Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs a partir dels Pressupostos Generals de l’Estat, la despesa militar pel 2014 arribarà a la xifra de 16.526 milions d’euros, és a dir, 45,27 milions d’€ diaris.
Certament és una quantitat enorme, més encara quan el seu destí és mantenir una estructura que durant tota la història ha provocat les morts, la destrucció i el patiment de la població civil. En conseqüència, si nosaltres paguem els impostos que mantenen l’estructura militar, nosaltres som co-responsables de les accions i efectes d’aquesta estructura. O admetem aquesta corresponsabilitat o exercim desobediència civil contra lleis que van en contra de la nostra consciència, com en el seu moment va fer el Moviment d’Objecció de Consciència al servei militar. Aquells objectors al servei militar van pensar que per ser coherents, després de la seva objecció militar personal, haurien de continuar sent-ho en la part econòmica dels seus impostos i es van declarar objectors fiscals a la despesa militar, acte que fins avui dia mantenen en la seva lluita contra hisenda i per tant, contra l’estat, desviant “els impostos militars” a projectes socials.
Potser aquesta reflexió arriba tard per poder exercir l’objecció fiscal, quan el procés de declaració de la renda s’acaba, però no per això hem d’esperar a l'any vinent per interessar-nos a saber què fa el govern amb els nostres impostos. Aprofundim en el coneixement de per a què serveixen i assumirem la necessitat de col·laborar amb ells, però sempre amb la perspectiva que els impostos deuen revertir en la millora de la societat, no amb el seu patiment ni destrucció.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
