L'Estat Islàmic (EI) va anunciar la seva creació el 13 d'octubre del 2006, passats tres mesos de l'eliminació d'Abu Musab Al Zarqawi (líder d'Al Qaeda a l'Iraq) per caces nord-americans; va ser llavors quan l’Al Qaeda de Zarqawi a l'Iraq es va convertir en el EI, liderat per Al Bagdadi, amb al benedicció de Bin Laden. L'objectiu expansionari cap a Síria va ser el que va acabar creant les sigles EIIL (Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant), imposant-se entre els grups yihadistes que actuen al territori des de l'esclat de les revoltes al març de 2011, convertint-se en un dels grups més ben organitzats de la República Àrab Siriana.
L'11 de setembre de l'any passat, Barack Obama va anunciar la seva estratègia militar contra el EI per ser una amenaça per tot l'Orient Mitjà, precisant que atacarien al EI estigués on estigués, a través d'atacs aeris sistemàtics contra els yihadistes. Conseqüentment, els EUA han creat una coalició de més de quaranta països per dur a terme l'ofensiva; una agrupació controvertida tenint en compte que està formada, entre altres, per algunes de les dictadures més severes del món: Aràbia Saudita i Qatar.
Al setembre d’aquest any, durant la roda de premsa de la cimera de l'OTAN, Mariano Rajoy declarava que no volia que Espanya s'incorporés a la Coalició creada pels EUA per lluitar contra el EI. Va manifestar que, malgrat l'amenaça que suposa per a l'estabilitat regional, a la seguretat espanyola i a la de tots els països, i al fet que la participació en la Coalició pot realitzar-se de moltes formes (entrenant a les tropes iraquianes o proporcionant armes als kurds, entre altres), Espanya no en formaria part. A més, el secretari general de política de Defensa, Alejandro Alvargonzález, argumentava que Espanya tampoc està en una situació per pensar en accions militars a l'Iraq, al·ludint al rebuig de l'opinió pública de quan Espanya va participar en la invasió del país al 2003. Poc després, en una entrevista a la cadena SER, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, quan se li va preguntar sobre com havia d'actuar Espanya davant els successos a l'Iraq va respondre que no s'havien d'enviar tropes.
D'altra banda, durant el mateix mes de setembre el ministre de Defensa, Pedro Morenés, va puntualitzar que la participació de militars espanyols a la Coalició internacional es podria donar entre cinc supòsits: la utilització de bases espanyoles per a operacions aliades; suport i/o participació en labors de transport estratègic; suport aeri, en funcions de comandament, control i intel·ligència; assessorament i formació d'efectius de l'Exèrcit iraquià; i subministrament d’equipament al Govern legítim de l'Iraq. Poc després, el 9 d'octubre, el Consell de Ministres donava llum verda a l'enviament d'un contingent de 300 militars per formar una brigada de l'Exèrcit iraquià durant set o vuit setmanes, encara que la missió tindrà una termini de sis mesos prorrogable. No obstant això, en compliment de la Llei de Defensa Nacional, Morenés compareixerà al Congrés del 21 al 23 d'octubre per sol·licitar de manera oficial la seva autorització, advertint de possibles variacions sobre el volum total del contingent.
El dilluns 13 d'octubre, Pedro Sánchez mostrava el seu suport al Govern en l'enviament de militars a l'Iraq, remarcant que no està rectificant respecte a les seves primeres declaracions, sinó que no té res a veure l'enviament de tropes per formar militars en la lluita contra el terrorisme.
L'enviament de tropes està previst per a finals d'aquest any o principis del 2015, i sobre el total de soldats es preveuen que 60 seran membres d'unitats d'operacions especialitzats en la desactivació d'explosius que formaran a l'Exèrcit iraquià, 69 membres per a la unitat de protecció, 10 persones que formaran un equip de comandament i control, i la resta estarà dedicada a suport i logística. Possiblement, entre 12 i 20 vehicles dels quals disposaran seran blindats de transport com els RG-31 Nyala o els vehicles blindats lleugers LMV Linx.
A tot això, el fet que el Govern espanyol percebi al EI com una amenaça contra tots els països democràtics, pel risc que suposa que entre els seus membres hi hagi nombrosos ciutadans de països occidentals que al seu retorn podrien actuar al seu país d'origen, i temor a l'expansió del terrorisme yihadista arreu del món, no justifica que entri a formar part d'una Coalició que està efectuant atacs aeris als territoris on opera l'organització terrorista.
Després de gairebé 25 anys d'enfrontaments i de les dues guerres a l'Iraq, es pot pressuposar que aquesta nova guerra no aconseguirà el seu objectiu. En primer lloc, perquè mai s'ha guanyat una guerra únicament a través de bombardejos aeris, i en segon lloc perquè els objectius no estan gens clars ja que, amb les tècniques d’extracció com el fracking (tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsol) i el desenvolupament de la producció de gas i petroli d’esquist, la dependència dels hidrocarburs d'Orient Mitjà ha deixat de ser significativa. A més s'ha d'entendre que la solució no és vèncer una guerra, sinó desenvolupar estratègies que condueixin a solucionar els conflictes armats permetent dissipar l'enemistat i fonamentar la convivència. És a dir, adaptant millors mètodes que garanteixin la seguretat amb major eficàcia i a un cost humà i econòmic menor: solucions pragmàtiques als problemes reals de violència.
